opinió

Caps de turc

«El parany del cap a la pica amb el CNI i Robles: fer que tothom miri el cap perquè ningú es pregunti qui sosté la pica»

per Jonathan Martínez, 12 de maig de 2022 a les 20:00 |
[Aquí pots llegir l'article original en castellà]

Diuen que en temps de les croades, quan l'Europa catòlica es batia contra els otomans
, els soldats de Crist van practicar el delicat costum de col·locar en una pica els caps dels seus enemics per passejar-los com a trofeus de guerra. D'aquí ve, segons sembla, la locució "cap de turc", que equival a la metàfora animal del "boc expiatori": aquella persona a qui es llencen totes les culpes per eximir-ne altres de les seves responsabilitats. La nacionalitat de la víctima no és rellevant. Ara recordo que a Un pont sobre el Drina, la novel·la més celebrada d'Ivo Andrić, són els turcs els que exhibeixen els caps dels seus adversaris.


La cua de Pegasus és allargada i aquesta setmana l'espionatge ideològic ha tornat a ser el tema de conversa als passadissos del Congrés. Com en un fulletó per entregues, aquesta vegada el govern espanyol ha imprès un altre gir al guió i ha destituït Paz Esteban com a directora del CNI per reemplaçar-la per la secretària d'Estat de Defensa, Esperanza Casteleiro. Als espiats, la maniobra de Sánchez els ha decebut i hi ha qui reclama com a mínim el cap de Margarita Robles. Les comparacions són odioses, però el 1995, quan El Mundo va revelar l'escàndol dels papers del Cesid, no només va caure el director general del centre d'intel·ligència, Emilio Alonso Manglano, sinó que també es van immolar el ministre de Defensa, Julián García Vargas, i el vicepresident, Narcís Serra. En fi, peces de caça major.

Quina gran tradició la del sacrifici. A l'Antic Testament, Déu demana a Abraham que apunyali el seu propi fill sobre un altar. A la mitologia grega, Medea assassina els seus dos fills per castigar la traïció de Jàson —encara que avui dia aquest filicidi rebria l'etiqueta de violència vicària—. Les nostres societats han deixat de concedir importància als ritus sacrificials i només de tant en tant s'aplica l'ostracisme sobre un rei amb l'esperança de salvar una monarquia. Sempre és preferible carregar-se al darrer mico i fer que sembli una ofrena generosa. El poc que sé dels escacs és que de vegades cal sacrificar un cavall per salvar la reina i altres vegades cal sacrificar la reina per salvar el rei.


Pegasus continuarà sent tema de conversa, entre altres coses, perquè el debat s'ha traslladat a les institucions europees i perquè les investigacions han emprès el seu propi camí als tribunals. Mentrestant, seguim sense saber si és Robles qui controla el CNI o si és el CNI qui controla Robles. Pedro Sánchez, de moment, ha trobat en Paz Esteban el seu millor cap de turc. I vet aquí el parany del cap a la pica: fer que tothom miri al cap perquè ningú es pregunti qui sosté la pica.

 

Jonathan Martínez
Jonathan Martínez (Bilbao, 1982) és investigador en Comunicació Audiovisual. Col·labora en diversos mitjans com Naiz, Ctxt, Kamchatka, Catalunya Ràdio, ETB i TV3. A Twitter: @jonathanmartinz
12/05/2022

Caps de turc

12/05/2022

Cabezas de turco

28/04/2022

Palla a l'ull

28/04/2022

La paja en el ojo

14/04/2022

Construir l'enemic

14/04/2022

Construir el enemigo

31/03/2022

On parlen els diners

31/03/2022

Donde habla el dinero

17/03/2022

Calima

17/03/2022

Calitja

Participació