Columbus Day

«Sarcàsticament, a l’estat espanyol se celebrava el Día de la Raza, avui rebatejat amb el pompós nom de Día de la Hispanidad»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià), Sant Celoni, Catalunya | 12 d'octubre de 2021 a les 13:09 |
Benvolguts padawan, sembla que les coses van canviant una mica a la vostra Terra: per primera vegada un president dels EUA (Mr. Biden) ha parlat dels drets dels indígenes durant el Columbus Day (dia de Colom) sense menysprear gens la gesta de Colom.

Des de 1971, el Columbus Day se celebra sempre el segon dilluns del mes d’octubre. Oficialment és el Dia del Respecte a la Diversitat Cultural. Tot i que Colom no va trepitjar mai les terres de l’actual Amèrica del Nord, va ser reivindicat sempre pels descendents dels italians que hi vivien, pel seu suposat origen genovès.


Sarcàsticament, a l’estat espanyol se celebrava el Día de la Raza, avui rebatejat amb el pompós nom de Día de la Hispanidad, que se celebra avui. No cal afegir res més.

Fa poc dies, l’ínclita Sra. Ayuso va dir a Nova York que l’indigenisme és el nou comunisme. I la seva mà dreta, l’immens erudit Toni Cantó -gran expert en llengua espanyola, igualico que Menéndez Pidal-, va afirmar textualment que España va alliberar tot el continent americà d’un poder salvatge i inclús caníbal.


No negaré que la proesa de Colom és increïble, però s’ha de matisar (molt-molt) per tot allò que va venir després, i que no cal que us expliqui.

El que més em sorprèn de la vostra espècie és que, cinc-cents anys després, els discursos siguin els mateixos. I que sempre s’escoltin més els de la banda del neo-KKK. Suposo que perquè fan més soroll.


Hauríem d’oblidar la teoria cultural nòrdica, mirar  de ser una mica més humils i reivindicar la immensa cultura de tots els pobles precolombins, que va ser destruïda.

Per això, benvolguts padawan, m’agrada molt rellegir el llibre d’Avel·lí Artís-Gener Paraules d’Opòton el Vell, on hi ha una descoberta a la inversa: els asteques arriben a Galícia. I tot això ho faig pensant que m’importa un vox si Christoforus Columbus era genovès, portuguès o català.
 
PS:
Us passo el magnífic conte d’Augusto Monterroso i ja n’extraureu les conclusions:
 
El eclipse
 

Cuando fray Bartolomé Arrazola se sintió perdido aceptó que ya nada podría salvarlo. La selva poderosa de Guatemala lo había apresado, implacable y definitiva. Ante su ignorancia topográfica se sentó con tranquilidad a esperar la muerte. Quiso morir allí, sin ninguna esperanza, aislado, con el pensamiento fijo en la España distante, particularmente en el convento de los Abrojos, donde Carlos Quinto condescendiera una vez a bajar de su eminencia para decirle que confiaba en el celo religioso de su labor redentora.

Al despertar se encontró rodeado por un grupo de indígenas de rostro impasible que se disponían a sacrificarlo ante un altar, un altar que a Bartolomé le pareció como el lecho en que descansaría, al fin, de sus temores, de su destino, de sí mismo.

Tres años en el país le habían conferido un mediano dominio de las lenguas nativas. Intentó algo. Dijo algunas palabras que fueron comprendidas.

Entonces floreció en él una idea que tuvo por digna de su talento y de su cultura universal y de su arduo conocimiento de Aristóteles. Recordó que para ese día se esperaba un eclipse total de sol. Y dispuso, en lo más íntimo, valerse de aquel conocimiento para engañar a sus opresores y salvar la vida.

-Si me matáis -les dijo- puedo hacer que el sol se oscurezca en su altura.
Los indígenas lo miraron fijamente y Bartolomé sorprendió la incredulidad en sus ojos. Vio que se produjo un pequeño consejo, y esperó confiado, no sin cierto desdén.

Dos horas después el corazón de fray Bartolomé Arrazola chorreaba su sangre vehemente sobre la piedra de los sacrificios (brillante bajo la opaca luz de un sol eclipsado), mientras uno de los indígenas recitaba sin ninguna inflexión de voz, sin prisa, una por una, las infinitas fechas en que se producirían eclipses solares y lunares, que los astrónomos de la comunidad maya habían previsto y anotado en sus códices sin la valiosa ayuda de Aristóteles.
 

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Nascut a Gualba el 1964.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988) i Filologia Catalana (1989)
Constructor especialitzat en restauració i reformes.
Guanyador de diversos premis literaris, ha publicat els llibres de contes Tots els àngels del món (1996) i Anomeneu-lo amor (1998), el llibre de microrelats Ficcionaris (2001) i el llibre de poesia L’ordre del foc (2016). Entre el gener i el desembre de 2012 va publicar l’ingent bloc cultural Elogi de l’escorpí.
Durant molts anys, va ser conductor de tertúlies literàries i cinèfiles per a diverses entitats i associacions.
Acaba de sortir al mercat la seva premiada novel·la-puzle El Danubi també passa per Praga.
 
12/10/2021

Columbus Day

20/09/2021

Donec Perficiam

05/09/2021

Un exèrcit de 300.000 dones

15/05/2021

Viatge astral

01/05/2021

Mastins que saben obrir portes

24/04/2021

L'escriptora famosa més desconeguda del món

18/04/2021

Pelis, vacunes i nazis

10/04/2021

Manies del col·lector

02/04/2021

Fil musical

21/03/2021

Moby Dick no és una balena

Participació