opinió

L'encens de l'imperi

«Els antics imperialistes saben que del gran tapís no en queda res o tal vegada algun esquinçall»

per Josep Vallverdú, 11 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
Si Espanya no hagués tingut un imperi -que el va construir a sang i a foc... i el va perdre miserablement- potser seria un interlocutor més amable i abastador i no l'esquerpa i orgullosa gegantona d'avui. Joan Maragall ja ens deixà dit que costa prou esforç intentar de fer raonar qui té el tret distintiu i quixotesc de la "raó de la desraó". No són pocs els que han tractat el trauma que causà a les corones l'esmicolament d'un imperi. Espanya parla sempre de les grandeses passades, ha fet films sobre les colònies, àdhuc sobre la seva pèrdua, la generació del noranta–vuit tenia molt a veure amb l'adéu de Cuba, Puerto Rico i Filipines, que remataven les proppassades separacions de tota l'Amèrica llatina continental, de Mèxic a la Patagònia.

Per explicar-se la situació de les relacions Catalunya–Espanya en el recorregut des de l'1 d'octubre de 2017 fins avui, l'excel·lent periodista Mathew Tree ja fa un temps publicava a la revista Catalonia Today l'article Dies d'antany (Days of Yore), referit a passades glòries, i situant cara a cara la trajectòria de dos imperis que foren grans; el britànic i l'espanyol. Sempre que els creadors d'imperis fan referència a glòries passades tenen la intenció de demostrar que "foren" i encara en queda quelcom. Els rosega pels dintres la cremor, la ressaca postimperial. De fet els antics imperialistes saben que del gran tapís no en queda res o tal vegada algun esquinçall. Ja deia Alonso Quijano que "en los nidos de antaño no hay pájaros hogaño". Però allò que hom tingué hom enyora, i es fa la il·lusió que quelcom en queda vigent. I el que en queda és només l'urc, la supèrbia buida, perquè la Història té una escombra infal·lible.


Diu Mathew Tree, -i resumeixo-: "Els imperis deixen llur marca en el país molt de temps després que els fundadors són al contenidor de reciclatge de la història. L'Imperi britànic arribà a regnar sobre 412 milions d'éssers humans que vivien sobre una quarta part de la Terra. Com una taca d'oli l'Imperi espanyol arribà a ocupar l'11% de la superfície del planeta, però al segle XIX col·lapsà com un castell de naips; a continuació la població domèstica quedà sota nous pretendents a manar: un monarca autoritari, Alfons XIII, un malèvol dictador (Primo de Rivera), els generals que iniciaren la terrorífica Guerra Civil i encara després un altre malèvol dictador del qual tothom recorda el nom.

Pot passar que la dreta espanyola i els seus molts amics en la Judicatura estiguin sofrint una ressaca postimperial similar a la britànica, que explicaria l'estratègia esbojarrada de l'internacionalment condemnat empresonament i la continuada persecució de catalans proindependents i els seus líders. Mentrestant, al Regne Unit, Mr Johnson i els brexiters refusen ni tan sols considerar les demandes d'Escòcia d'un nou referèndum.


Dreta (i una part d'esquerra) d'ambdós països assimilen la percepció d'una possible pèrdua de control sobre parts dels respectius estats, com un brutal insult afegit a la ferida causada per la dissolució de la glòria nacional que veuen simbolitzada pels seus pretèrits imperis. Aquestes romanalles d'urc els fan incapaços de reconèixer que els conflictes polítics actuals amb Catalunya i Escòcia han de ser enfocats per mitjans polítics, tant més que el futur d'escocesos i catalans és més important que el passat de qualsevol altre." La darrera afirmació porta molta càrrega, si l'hagués escrita un servidor em dirien mal espanyol. No seria la primera vegada.

 

Josep Vallverdú
Filòleg, escriptor i traductor. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, finalista del Premi Andersen de literatura juvenil, Premi d’Honor de les Lletres Catalans i Doctor Honoris Causa per la UdL. Amb més de 90 llibres editats, el darrer títol és el Bestiolari 2, amb il·lustracions de Manel Cusachs i pròleg de JL Carod-Rovira.
11/10/2021

L'encens de l'imperi

27/09/2021

La darrera ciutat: Girona, 1939

21/06/2021

La cinquantena

07/06/2021

Torsimany

10/05/2021

Coca de cogombre

26/04/2021

Assaig final

12/04/2021

Josep Carner-Ribalta

29/03/2021

Mecanografia

01/03/2021

Què hi ha al darrere?

15/02/2021

Famílies multilingües

Participació