Odio la realitat,
però és l’únic lloc on es pot menjar un bon filet. (Woody Allen)
Benvolguts padawan, hi ha un munt de coses que no m’agraden de la vostra Terra més propera. Passem-ho a veure:
1. No m’agrada que empresonin el raper Pablo Hasél (Pablo Rivadulla Duró, fill de l’empresari Ignacio Rivadulla, expresident de la Unió Esportiva Lleida) per les lletres provocatives de les seves cançons, encara que tingui altres presumptes processos judicials oberts.
2. No m’agrada que Cristina Cifuentes sigui absolta presumptament i que les seves professores (que la van ajudar amb el seu màster fantasiós) siguin penades.
3. No m’agrada que el Sr. Bárcenas digui que té proves fefaents per acusar el PP de frau fiscal i que després no les tingui. Per què serà?
4. No m’agrada que la Sra. Díaz Ayuso digui allò que vulgui i que no passi res de res.
5. No m’agrada que les manifestacions en favor de Pablo Hasél siguin violentes i destrossin material urbà, caixers, cotxes, motos, centres comercials i concessionaris de cotxes.
6. No m’agrada que la policia de torn es refaci i vagi buidant els ulls dels manifestants.
7. No m’agrada que la policia abusi del seu poder, com tampoc no m’agrada que qui mana la policia es vulgui rentar les mans després (?).
8. No m’agrada que la gent es pensi que només se surt per Hasél. És només l’espurna del gran problema de fons: la monstruosa crisi econòmica i social que esdevindrà i que acabarà d’enfonsar el sistema.
9. No m’agrada que el govern de l’estat faci veure que es baralla per tot això (PSOE i Podemos).
10. No m’agrada que el tercer de JuntsxCat, l’ínclit savi Joan Canadell, en un
tweet tracti tots els migrants que van venir a Catalunya els anys ’60 de “colons analfabets”. Benvolgut senyor, tots no: ni colons, ni analfabets
11. No m’agrada que els partits nacionalistes catalans no s’acabin d’entendre mai.
12. No m’agrada la trajectòria professional del Sr. Iceta. En el món de l’empresa privada, què seria? Deixeu anar la imaginació.
13. No m’agrada que la pandèmia serveixi per controlar totalment la població, a l’estil del
Big Brother de
1984 de George Orwell.
14. No m’agrada que es despersonalitzi el ciutadà. Els actuals mitjans digitals només serveixen per demostrar la indefensió del ciutadà davant el poder d’aquest estat absolutista. Llegiu, si voleu,
L’individu contra l’estat del polímata Herbert Spencer (1884 !!)
15. No m’agrada que pugi la taronja podrida i verda de Vox, encara que la taronja de Ciudadanos, antigament ofenosa, caigui: les postures radicals es toquen. La classe mitjana, que feia de frontissa, ha desaparegut. Només queden la plebs, els polítics i els rics, que encara són més rics.
16. No m’agrada que la gent no tingui contacte humà directe per culpa de la pandèmia. Això fa que la gent es torni desconfiada. I, ja ho sabeu tots, és la base de qualsevol oci i/o negoci.
17. No m’agrada que la gent desacrediti feines necessàries (que ningú no vol fer) com la de camioners, instal·ladors, cambrers, netejadors i cuidadors i, en canvi, lloï sobre manera economistes mutants i polítics palatrecos.
18. No m’agrada que els mitjans periodístics tergiversin les notícies. I no tant per presència, sinó per absència. Ja està tot dit, i fa fàstic.
19. Per últim, tampoc no m’agrada el final de
Joc de Trons. Potser aquesta és la clau final per entendre-ho tot plegat?
Benvolguts padawan, esteu amb mi? Doncs fundem un nou partit: qualsevol ho pot fer.
P.S.
Mirat molt fredament, només teniu cinc sortides:
- Escapar-se a Andorra
- Mirar pelis i sèries a casa
- Lliri a la mà
- Violència
- Manifestacions pacífiques massives (estil Gandhi)
Heu de triar. O no.
Per la meva banda, marxo a la Terra Doble: allí no hi ha aquest
Joc de Trons cavernari.
Allà encara estem amb el final de
Perdidos,
ai las !
per Xus (Jesús Pacheco i Julià)
,