opinió

Innovar i construir

«Les polítiques públiques no només són gestió; són, sobretot, innovació i construcció comunitària»

per Carme Porta , 19 de febrer de 2021 a les 20:00 |
Després d'una campanya electoral atípica -i, alhora, més a prop de l'espectacle que no pas de la proposta política- ens trobem en un escenari de pactes força complex. Les sumes han de ser àmplies, els projectes polítics i la interpretació dels vots són molt diferents.

Qui ha guanyat? Depèn de quins vots se sumen, de quina victòria s'esperava. En tot cas, els possibles canvis estan sobre la taula. Molts vots s'han quedat a casa, la situació sanitària ha agreujat una evolució que comporta manca d'interès a la participació electoral en molts sectors de població, un fet que aquesta campanya no ha ajudat a recompondre.


El recompte va ser molt igualat, la diferència de vots, percentatges i escons entre les tres primeres candidatures porta a interpretacions diverses. Sobre la taula hi ha pactes dispars, en alguns dels quals una de les parts es desmarca. El panorama no és molt més clar que abans de les eleccions. A nivell electoral ERC s'ha fet gran, El perfil de votant és, sociològicament, el més semblant al conjunt de l'electorat -segons va recollir el sondeig a peu d'urna de TV3-. Ara és la germana gran de l'independentisme, però, no queda clar si marcarà una via clara i la proposta política que lidera té una traducció en un pacte de Govern.

La investidura es percep tèrbola i la governabilitat tampoc s'albira molt millor. Els contactes entre organitzacions per concretar pactes porten a declaracions creuades -un cop més-. El moviment del PDECat, cap a l'entesa amb Junts que en poques hores Artur Mas sembla suggerir, o les diferències internes de la CUP per entrar a Govern, només afegeixen incertesa. Les xarxes socials segueixen plenes de missatges de pressió cap a una unitat -o una altra- i el PSC, guanyador de les eleccions no sembla tenir cap opció per formar govern.


D'altra banda, el feixisme ha entrat al Parlament. El cordó sanitari que les forces independentistes van teixir entorn del PSC i no de la ultradreta -que és el que hauria estat imprescindible, al meu entendre- no va aïllar-lo. La ràbia no sistèmica ha cregut el pensament simple. Les dues forces polítiques que han quedat al davant feien una aposta per obrir una etapa de diàleg, però eren propostes clarament diferents i, més o menys, clares segons si la feia el PSC o ERC. La mala entesa entre les dues grans forces que lideren l'independentisme no fa preveure un diàleg fàcil.

Al carrer, Pablo Hasél és empresonat i durant les protestes per demanar la seva llibertat una noia perd un ull per una bala de FOAM. La justícia condemna els pobres i salva els rics, com deia Manuel de Pedrolo: «És curiós que els més culpables acusin els més innocents». La pandèmia segueix el seu curs i, tot i la baixada d'ingressos hospitalaris, segueix alt el nivell d'infecció per Covid i es mantenen unes mesures restrictives que afecten la població de moltes formes. Les desigualtats segueixen cada cop més profundes, uns quants segueixen guanyant més que mai i les mesures de suport social no són ni suficients ni àgils.


Fer-se gran vol dir afrontar les dificultats i, en aquest context, saber que un govern no se sosté des de la retòrica sinó des dels acords. ERC s'ha fet gran, sí, i li toca liderar. És el moment de grans acords, socials i de país, i això implica canviar les coses, per posar al centre la resposta a les demandes i necessitats, amb fórmules valentes i, també, no tenir por a les pressions per sumar complicitats cap al projecte independentista. Les polítiques públiques no només són gestió; són, sobretot, innovació i construcció comunitària. Aquest és el repte. Aquesta és la responsabilitat.

 

Carme Porta
Tècnica en imatge fílmica, he treballat principalment en l’àmbit audiovisual i periodístic. Membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores, del Grup de Periodistes Ramon Barnils i del PEN Català. Directora de la col·lecció Tinta Fèmina de l’Editorial Trabucaire. Diputada al Parlament de Catalunya en la VI i la VII legislatura. Actualment, cap de comunicació de Fundació Surt. A Twitter: @carmeporta.
19/02/2021

Innovar i construir

22/01/2021

Tres morts enmig de la pandèmia

27/11/2020

L'educació confinada

02/10/2020

El delicte de desnonar

04/09/2020

Misèries

07/08/2020

Drets i privilegis

11/07/2020

El que amaga el sistema (educatiu)

12/06/2020

Ja en van 28!

15/05/2020

Superar la prova

17/04/2020

​Empatia i pandèmia

Participació