Història fragmentària de la infàmia

«Cada dia que passa em sorprenc gratament d’algunes experiències que m’han tocat viure i de no recordar-les mai»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 21 de novembre de 2020 a les 20:56 |
Hi ha un fenomen oposat al déjà vu. En diuen jamais vu. És quan un es troba amb la mateixa gent o visita un lloc una vegada i una altra, però sempre és com la primera vegada.
Tothom és sempre estrany. Mai no hi ha res familiar. (Chuck Palahniuk)

 
Benvolguts padawan, pel títol de l’article d’avui he manllevat part del títol del llibre de ficcions de Jorge Luis Borges Historia Universal de la Infamia. Per què? Perquè sempre m’ha semblat un títol grandiloqüent, pretensiós i molt atractiu alhora.


Com tots sabeu, en la Matrix en què estem vivint hi ha petits errors que s’escapen del sistema que s’ha muntat. N’he trobat un. Joiós, passo a descriure’l:

A Prime Video, hi ha una pel·lícula que porta per títol Age of the Dragons (director Ryan Little, 2011). Es tracta d’una lliure adaptació de la gran novel·la d’Hermann Melville Moby Dick. I on rau la gràcia d’aquesta excelsa pel·lícula? En diversos punts:
  1. Moby Dick, la gran balena blanca (que en realitat era un catxalot) aquí s’ha convertit en un enorme drac blanc (volador) que treu foc per la boca.
  2. Aquí el capità Ahab és un senyor de pell fosca i sense barba,  grandiosament interpretat per l’actor Danny Glover. No problemo amb el canvi del color de  pell. La mica de pena és que tota la càrrega èpica i religiosa de l’Ahab que va crear Melville no es trobi enlloc, ai làs!
  3. Del no-res, els guionistes s’inventen una filla del capità Ahab, una tal Rachel. Evidentment, és una noia que està prou bé, però que no afegeix res a la trama, si no volem tenir en compte alguns  episodis amorosos i/o carnals.
  4. El balener Pequod també surt, però en lloc d’anar per mar, va per terra amb rodes (?) -em va recordar la memorable Fitzcarraldo de Werner Herzog, 1982-. Us imagineu la magnífica escena: el drac volador Moby Dick perseguint el Pequod, més lent que un patinet sense rodes?
  5. Òbviament, també hi apareixen Ismael (un dels grans inicis de novel·la en anglès: Call me Ishmael) i l’entranyable arponer  caníbal Queequeg.
  6. En veure aquesta versió, ara ja no enyoro gens la versió clàssica (1956) dirigida per John Huston, amb Gregory Peck en el paper d’Ahab i amb un guió sense cap fissura escrit pel gran Ray Bradbury (sí, el de Farenheit 451).
A la pel·lícula Matrix (dirigida el 1999 per les germanes Wachoksky, abans germans) hi ha un moment en què Trinity (Carrie-Anne Moss) diu a Neo (Keanu Reeves) que els errors de Matrix es manifesten sempre en forma de déjà vu (ja vist) que, com tots sabeu, és una paramnèsia del reconeixement en què una experiència es viu com si ja s’hagués viscut anteriorment.


Particularment, a mi m’ajuda més el jamais vu (mai vist) que és just el contrari de l’anterior. Per tant, cada dia que passa em sorprenc gratament d’algunes experiències que m’han tocat viure i de no recordar-les mai (la idea de la pel·lícula Memento de Christopher Nolan surt d’aquí).

He decidit, per tant, oblidar del tot la novel·la de Melville i la pel·lícula de Huston i em quedaré només amb la versió de Little (per cert, director de la curiosa Saints and Soldiers, 2003).

Tot això m’ajudarà a copsar millor el nostre món on tenim dos presidents de la Generalitat, uns quants polítics empresonats, uns governants no aptes i un estat en fallida econòmica. 

Gràcies, Little! M’has obert la ment i m’has ajudat a copsar millor la fenomenologia del món (Edmund Husserl dixit). D’aquesta manera, també podrem canviar la història i situarem  a Jesucrist en un fumador d’opi del segle XIX, a Cristòfor Colom com un esclau dels indis, a Elionor d’Aquitània com una pagesa desconeguda a Poitiers, a Genguis Khan com el millor urbanista del món antic i a entendre d’una vegada l’existència ontològica d’un expresident clown dels EUA.

Aneu amb compte, padawan, Matrix us vigila. Hi ha roba estesa, però encara és bruta.
 

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Nascut a Gualba el 1964.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988) i Filologia Catalana (1989)
Constructor especialitzat en restauració i reformes.
Guanyador de diversos premis literaris, ha publicat els llibres de contes Tots els àngels del món (1996) i Anomeneu-lo amor (1998), el llibre de microrelats Ficcionaris (2001) i el llibre de poesia L’ordre del foc (2016). Entre el gener i el desembre de 2012 va publicar l’ingent bloc cultural Elogi de l’escorpí.
Durant molts anys, va ser conductor de tertúlies literàries i cinèfiles per a diverses entitats i associacions.
Acaba de sortir al mercat la seva premiada novel·la-puzle El Danubi també passa per Praga.
 
21/11/2020

Història fragmentària de la infàmia

15/11/2020

Quan em tallen el cabell

08/11/2020

Sharknado i altres tipus d'oci

02/11/2020

Carta d'un gos

26/10/2020

L'evolució de Sant Cel(d)oni. (O no).

18/10/2020

Benvinguts al món plasma

13/10/2020

República Hel·lènica i altres nacions

28/09/2020

Coriolanus desfermat

04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

Participació