La situació real en la qual vivim...

«Feia anys que no veia a una persona en el supermercat dient que deixava coses perquè no podia pagar-ho»

per Jordi Mas i Font , 16 de novembre de 2020 a les 09:43 |
1-. He estat una setmana molt ocupat amb el llançament d'un producte revolucionari d'alimentació que alguns ja coneixeu i espero que proveu (Ovoplus), però no per això he deixat d'anar veient, i analitzant, les notícies que apareixien, a més de veure com hi ha sectors que estan en moments molt delicats.

2-. Em crida l'atenció que els grans titulars, durant la setmana, es basaven en els creixements de la bossa espanyola per la notícia de la vacuna, però, curiosament, aquest creixement es deu, sobretot, a l'actuació de fons voltor.


3-. Que ningú s'enganyi, a tothom li agrada comprar barat, i és el que han fet els fons voltor en la borsa espanyola, comprar a preu d'enderrocament i mantenir aquestes accions fins que existeixi una veritable normalitat. Però només en uns quants sectors.

4-. Hem vist notícies d'empreses dedicades al comerç tèxtil que eliminaran llocs de treball, empreses d'automoció i banca. Sumant les diferents empreses que han aparegut en els diferents mitjans, he arribat a la xifra de 130.000 persones més desocupades.


5-. Si tenim en compte que les empreses que apareixen en els mitjans són les empreses grans, i que el gruix es troba en la Pime, podem parlar de situació realment desastrosa.

6-. Aquest mes d'octubre ens ha deixat una dada que no ha aparegut, almenys no l'he pogut veure, en cap mitjà: Rècord històric de concurs de creditors. A pesar que és possible allargar la situació concursal fins a finals d'any. La gran majoria són Pimes.


7-. He insistit, en moltes ocasions, en què es poden fer les coses bé i que, a pesar que Espanya no es pot endeutar, es podien prendre mesures per a evitar la desaparició d'empreses, almenys minimitzar-la... Però sembla un pla preconcebut.

8-. El resultat és que empreses, i no sols d'hostaleria que és el sector més afectat, han acabat arruïnades, amb l'obligació de tancar, o no tancant per estar encara en estat de xoc esperant ajudes que ni arriben, ni arribaran.

9-. Però el que estem veient és només la punta de l'iceberg. Prop d'un 70% de les empreses espanyoles, la majoria Pimes, estan subsistint a base de préstecs que no saben ni com retornaran. Per aquest motiu l'estat facilitarà l'allargament del període de carència.

10-. Però hi ha alguna cosa que em preocupa i molt: la gent. Tot l'indicat anteriorment és per a recordar que es destrueixen llocs de treballs i molta gent s'està quedant, i es quedarà, sense lloc de treball. De què viuran?

11-. Alguna ment "il·luminada" de les quals estem acostumats a escoltar per aquests mitjans, ens dirà que del subsidi de desocupació, però això s'acaba. I costa molt generar llocs de treball. Per aquest motiu l'FMI fa una crida urgent d'incrementar la despesa pública.

12-. L'increment de despesa pública genera llocs de treball, però no deixa de ser un engany, ja que la despesa pública no és il·limitat en el temps, molt menys per a un país arruïnat com Espanya que no es pot endeutar més.

13-. Evidentment recordo que fa un parell d'anys, els unionistes ens titllaven de bojos als que parlàvem d'un rescat de llibre, avui dia patim el problema que Espanya no es pot endeutar i el rescat és més que evident. Però això ho pateix el poble.

14-. I el poble, ho saben els polítics, està acostumat a patir, però fins on? A la fi de 2019, a Espanya hi havia prop de 12 milions de pobres, aquest any 2020, la xifra ha crescut en milions també, però quedarà molt curta amb les dades de 2021.

15-. El rescat agreujaria encara més tota aquesta situació, i moltes vegades he pensat si no era possible que ho hagin fet tant mal a propòsit, per a justificar un confederalisme més que pactat. I quan dic malament ho dic per tots, no he vist ni una sola proposta coherent.

16-. Però aquest confederalisme, o independència pactada, que penso que afectarà més territoris a part del català, que ens permet evitar el rescat, no seran la plena solució. S'ha de pensar en com recuperar els llocs de treball perduts.

17-. Em despista moltíssim que això no ho vegin els polítics, ni la mateixa UE, i que es donin subvencions per a la digitalització de les empreses, la qual cosa està molt bé, però no evita el tancament d'una empresa que fa mesos que factura sota els seus costos d'estructura.

18-. Tret que es pretengui un clar canvi de model i es busqui un altre tipus d'empreses i un altre tipus d'activitats. El problema és, si això fos així, què fer amb els professionals que deixaran de tenir feina... I per a anys.

19-. Feia anys que no veia a una persona en el supermercat dient que deixava coses perquè no podia pagar-ho. M'ha passat tres vegades en l'últim mes, i no només a Catalunya. I això anirà a més.

20-. Un dels perfils unionistes que tenia com hater més destacat fa 3-4 anys, em va contactar dimarts passat per a informar-me que, en aquest moment tot li anava molt bé, ara s'havia quedat sense el seu petit taller i, a més, la dona s'havia quedat aturada.

21-. Quan va preguntar al seu gestor quines ajudes podia obtenir, aquest li va indicar que no esperés ajudes, que Espanya estava arruïnada... Lamento que hagi de patir aquesta situació, malgrat haver apostat per ella.

22-. Em va indicar que ara s'havia adonat, i em preguntava si era tard... La resposta és molt clara: tard per al seu petit taller, però encara pot ser que no sigui tard per a la seva família.

23-. És curiós, però la macroeconomia ens marcarà els temps i, per desgràcia, ens va allargar aquesta situació una mica més, s'ha de definir el Brexit, s'han de definir els danys de la Covid-19, abans de fer el següent pas... A patir.

 

Jordi Mas i Font
Barcelona (1970). És biòleg i economista. Exregidor de l'Ajuntament de Vallgorguina
Empresari. Exmilitant de CDC. També és autor de tres llibres: El dolmen de Vallgorguina (2013), Els setges 1714 (2014) i Nuestra historia (2014)
16/11/2020

La situació real en la qual vivim...

05/07/2020

El mal anomenat «espai postconvergent»

07/11/2019

Saps que votes també pel futur de les pensions?

09/04/2019

Campuzano: «La independència ja no és el mateix»

05/03/2019

Carrizosa: «Diuen colons als andalusos que van venir a Catalunya»

02/02/2019

Aznar i els empresaris del Pont Aeri

01/01/2019

Per què deixa el FLA la Generalitat de Catalunya?

23/11/2018

Partidisme, oportunisme o només seguir vivint del conte?

05/11/2018

El referèndum d'independència de Nova Caledònia

08/10/2018

El procés i el problema dels partits polítics

Participació