Quan em tallen el cabell

«Tot això, avisats quedeu, explicarà la pujada de Vox, que promet ordre (i altres coses no tan bones).»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 15 de novembre de 2020 a les 06:58 |
La diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix en el fet que en una democràcia pots votar abans d’obeir les ordres.
CHARLES BUKOWSKI

 
 

Benvolguts padawan, quan em tallen el cabell em passa una mica com a Samsó (el jutge i heroi jueu de la Bíblia): mentre ell perdia la seva força, encara perdo més la poca destresa mental que els Déus Primordials em van proporcionar.

Tot això no és suficient, però, perquè no pari de fer-me unes quantes preguntes tanoques que, a vegades, em faig:


1. Quan he anat cap al barber, he passat davant d’uns contenidors.Tot és ple de brossa, plàstics i cartons fora dels contenidors. Visca l’incivisme.
Per què els humans de la vostra Terra són així?
 
2. Llegeixo en un diari en paper (La Vanguardia Española, 13-11-2020, pàgina 24):
 
Madrid, cas únic a Europa
Com s’explica la millora de Madrid amb els restaurants i bars oberts? “No ho sabem”, va reconèixer el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. “És un cas per estudiar”.
 
Per estudiar, em pregunto? Amb paper i llapis? De debò? Mentre aquí està tot tancat i barrat, amb negocis de restauració completament arruïnats, allí la senyora Ayuso s’ha sortit amb la seva. I, segons afirmen, estan millor que aquí.
Per què ens passa això?
 
3. Llegeixo un article de John Carlin en un diari digital (La Vanguardia Española, 14-11-2020):
 
La densitat humana en l’autobús de camí a l’aeroport era molt superior a la permesa fa unes setmanes en els bars i restaurants de Barcelona, avui tancats.
 
Per no parlar dels trens ni del metro. Per què es permeten unes coses i les altres no?
 
4.  Per whatsapp, m’arriba un vídeo d’Octuvre.cat (la plataforma denunciadora creada per Marta Sibina Camps i Albano Dante Fachín, a Youtube): La tercera bufetada als autònoms.

En ell s’explica que la web de gencat.cat va quedar col·lapsada aquest passat dilluns en oferir uns ajuts als autònoms de 20 milions d’euros, unes engrunes en comparació als 2.342 milions d’euros dels “Programas Especiales de Armamento” que el congrés de diputats ja ha aprovat aquest any.

He contrastat la notícia i és certa: prové dels anys‘90. L’estat espanyol encara deu uns 23.500 milions d’euros, segons explicava Europa Press (27-1-2019).
Per què permetem que passi tot això?
 
5. Llegeixo a Europa Press (28-10-2020) que els governants actuals s’han apujat els seus baixos sous (que tenien congelats).
Per què precisament ara?

6. Vaig llegir a  El Periódico Digital (15-6-2020) que només el diputat Odón Elorza (dels 350 que hi ha) va renunciar a cobrar les dietes de desplaçament i allotjament durant l’estat d’alarma iniciat el mes de març. Estem parlant de dietes i no de sous. Van cobrar els dos, sense desplaçar-se per res. Les dietes mensuals són de 917 euros si són de Madrid i de 1921 euros si són fora de Madrid. Feu la multiplicació: us emportareu un disgust.
Per què TOTS (excepte un) cobren les dietes si no han anat a treballar?
 
7. Per què la diputada Teresa Rodríguez (que ara té algun petit problema amb Unidas Podemos) vol tornar els 8.640 euros que va cobrar per baixa de maternitat i el parlament no li ho permet?
Per què passa això a la vostra Terra?
 
En voleu més, encara? Perquè n’hi ha per donar i per vendre. I també per llogar-hi cadires.

Tot això, avisats quedeu, explicarà la pujada de Vox, que promet ordre (i altres coses no tan bones).

Heu de pensar que a l’Alemanya dels anys 20-30, la gent treballadora com la majoria de vosaltres (cansada dels partits tradicionals, com ara) només tenia dues opcions pràctiques: el comunisme o el nazisme. Vist el fracàs de la comunista Revolució de Novembre (1919) i el resultat negatiu de la República de Weimar (1918-1933), Hitler va guanyar les eleccions l’any 1933 i va instaurar el Tercer Reich. La resta ja la sabeu.

Per la meva banda, padawan, encara he estat de sort que he pogut anar a una barberia. Aviat em faran anar a la perruqueria del veterinari.
I ja en sabeu el perquè.
 
  
 
 
 
 
 
 

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Nascut a Gualba el 1964.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988) i Filologia Catalana (1989)
Constructor especialitzat en restauració i reformes.
Guanyador de diversos premis literaris, ha publicat els llibres de contes Tots els àngels del món (1996) i Anomeneu-lo amor (1998), el llibre de microrelats Ficcionaris (2001) i el llibre de poesia L’ordre del foc (2016). Entre el gener i el desembre de 2012 va publicar l’ingent bloc cultural Elogi de l’escorpí.
Durant molts anys, va ser conductor de tertúlies literàries i cinèfiles per a diverses entitats i associacions.
Acaba de sortir al mercat la seva premiada novel·la-puzle El Danubi també passa per Praga.
 
29/11/2020

366 Déus

21/11/2020

Història fragmentària de la infàmia

15/11/2020

Quan em tallen el cabell

08/11/2020

Sharknado i altres tipus d'oci

02/11/2020

Carta d'un gos

26/10/2020

L'evolució de Sant Cel(d)oni. (O no).

18/10/2020

Benvinguts al món plasma

13/10/2020

República Hel·lènica i altres nacions

28/09/2020

Coriolanus desfermat

04/05/2020

Missatge en una ampolla

Participació