República Hel·lènica i altres nacions

«No és cap error històric (mirat des del vostre punt de vista, òbviament), afirmar que el declivi de la nació catalana arriba totalment amb la dinastia borbònica.»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 13 d'octubre de 2020 a les 10:32 |
Els pobles aprenen més de les derrotes
que els reis d’una victòria.

ALESSANDRO MANZONI
 

Benvolguts padawan, avui parlarem de Grècia.

El nom real de Grècia no és Grècia sinó Elláda (Ελλάδα). De fet, el nom oficial és República Hel·lènica. Quan vaig estar a Atenes de viatge oficial (com a historiador representant de la Terra Doble), vaig descobrir que els grecs no volen que se’ls digui grecs. Com ja sabeu, Grècia va ser conquerida per l’imperi Otomà a partir de l’any 1453 fins que aconseguí la independència l’any 1827. Doncs bé, els agradables turcs anomenaven grecs els hel·lènics: i grec vol dir esclau (segons els hel·lènics).


Grècia sempre ha estat una nació una mica dissortada amb el pas dels anys, tot i  que va ser el bressol de la cultura occidental.

Anys després, el prestigiós filòsof Benito Mussolini va exigir la rendició de Grècia l’any 1940, però el poble hel·lènic s’hi va negar, amb el dictador Ioannis Metaxàs al capdavant. Com que el poble hel·lènic es defensava molt bé, Benito va demanar ajuda al seu gran amic Adolf, que acabava d’iniciar l’operació Barba-roja.

L’operació Barba-roja va ser, logísticament, l’operació terrestre militar més grossa de la història: cinc milions de persones, un milió d’animals (cavalls, gossos, ases de càrrega i bestiar divers), 3.600 tancs i 4.500 avions (només per la banda de les forces de l’Eix!). Objectiu: la invasió de l’URSS.

Doncs bé, l’amic Adolf va haver d’enviar cap a Grècia unes quantes divisions de panzers que van massacrar sense pietat el poble hel·lènic.

D’aquest fet, se n’infereixen dues conclusions:

1.- L’estimació profunda i secular entre el poble alemany i l’hel·lènic, que arriba fins avui dia. Ja sabeu que no fa massa anys, quan Alemanya reclamava el deute financer a la República Hel·lènica arran de la brutal crisi del 2008, els dirigentsAlexis Tsipras i Yanis Varoufakis van recordar (i també reclamar) a l’ínclita Angela Merkel tots els danys de guerra produïts per les Panzerdivisionen.

2.- El fet que el filantrop Adolf ajudés Benito, va fer que aquests tancs que anaven directes a l’URSS (Smolensk, Stalingrad, Leningrad i Moscú) s’endarrerissin molt i que el General Hivern els guanyés la partida (com a Napoleó).

Si fem una mica de política-ficció: podríem a arribar a afirmar que el poble hel·lènic (uns 10.700.000 d’habitants actualment) va ser un dels causants de la derrota nazi?
Ja direu.

Ara parlarem de Catalunya (uns 7.700.000 d’habitants actualment). Sempre ha estat un poble de comerç i força pacífic, amb una llengua i costums propis. En el temps medieval va formar un petit imperi i es va expandir per tota la Mediterrània.

No és cap error històric (mirat des del vostre punt de vista, òbviament), afirmar que el declivi de la nació catalana arriba totalment amb la dinastia borbònica.

Si tornem a fer política-ficció, podríem arribar a dir que tot el tema del procés independentista català difícilment culminarà mai amb la independència, però sí amb la caiguda de l’actual monarquia?

I per què? Perquè ja esteu cansats d’aquest sistema medieval obsolet i que, a part de polacos, també us anomenin grecs.

Presumptament, of course.
 

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Nascut a Gualba el 1964.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988) i Filologia Catalana (1989)
Constructor especialitzat en restauració i reformes.
Guanyador de diversos premis literaris, ha publicat els llibres de contes Tots els àngels del món (1996) i Anomeneu-lo amor (1998), el llibre de microrelats Ficcionaris (2001) i el llibre de poesia L’ordre del foc (2016). Entre el gener i el desembre de 2012 va publicar l’ingent bloc cultural Elogi de l’escorpí.
Durant molts anys, va ser conductor de tertúlies literàries i cinèfiles per a diverses entitats i associacions.
Acaba de sortir al mercat la seva premiada novel·la-puzle El Danubi també passa per Praga.
 
18/10/2020

Benvinguts al món plasma

13/10/2020

República Hel·lènica i altres nacions

28/09/2020

Coriolanus desfermat

04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

25/04/2020

Maneres d'amanir un tomàquet

17/04/2020

Breu tractat per marcar millor la població

10/04/2020

Meta-Carpe Diem

02/04/2020

Entre 30 i 80 anys

28/03/2020

La Resistència

Participació