Històries de la segona fase

«Hem recollit el neguit de persones que es veuen perjudicades per l'actual organització comarcal»

per Grup de Treball Manifest Baix Montseny , 15 de juny de 2020 a les 11:37 |
Ara ja podem dir que les fases del desconfinament han posat de relleu la unitat comarcal del Baix Montseny.

El fet que els turistes alemanys estiguin arribant ja a Mallorca però que des de La Batllòria no es pugui anar a Riells i Viabrea, no deixa de ser un absurd tenebrós de proporcions gegantines. Però aquesta realitat, aquesta Comarca del Baix Montseny que reivindiquem, s'ha remogut en tot aquest temps.

 
Hem creat el grup de treball sorgit del Manifest Baix Montseny i ens encaminem a crear una Plataforma ciutadana. Les persones s'han adherit al manifest a títol personal, però aviat demanarem també el suport d'entitats i associacions, i en el moment oportú, també la complicitat i la implicació de les institucions, començant pels nostres ajuntaments.


Per ara, seguim demanant adhesions al manifest enviant un correu aquí. Indicant el nom, ocupació o professió i el vostre municipi del Baix Montseny. Hem d'agrair, perquè, com aquell qui diu, sense poder sortir de casa, ja hem superat el mig miler d'adhesions.
I les adhesions són diverses pel que fa a municipis i també pel que fa a àmbits professionals.


Podeu consultar la llista aquí. Modestament, pensem que és una llista que comença a fer goig. I això és només la punta de l'iceberg, el principi dels principis, i el començament del començaments.

Us volem explicar algunes de les històries reals d'aquesta fase dos. No parlem de casos hipotètics, són històries de persones que coneixem de primerà mà. Com una família repartida entre Santa Maria de Palautordera i Breda, que porten mesos sense poder-se veure, per l'absurditat de no poder creuar aquesta línia invisible. O persones de Sant Celoni amb una finca a Hostalric que no poden anar ni a visitar pel mateix absurd de no creuar la divisió que existeix, encara, entre el Vallès Oriental i La Selva.

Repetim, no són casos hipotètics. Són històries reals.

Hem recollit el neguit de persones que es veuen perjudicades per l'actual organització comarcal. Per exemple, amb els robatoris a cases a Riells i Viabrea, els Mossos d'Esquadra, per tema de jurisdicció han d'arribar des de lluny.  Des de Sant Celoni arribarien més aviat a Riells, o a Breda. El mateix els passa amb el seu hospital de referència a les poblacions de la Selva.
 
I és que la Comarca del Baix Montseny no és un caprici, seria un aglutinador de serveis que repercutirien positivament en molts àmbits de la vida de les seves ciutadanes i ciutadans. Recordeu tota la feina feta demanant urgències pediàtriques a l'Hospital de Sant Celoni? O al CAP? O les campanyes de la Plataforma per la Salvaguarda del Montseny?

En molts aspectes ja estem funcionant quasi com a comarca, i els municipis estan col·laborant ja de fa temps en diversos àmbits. Per això el més lògic seria acabar obtenint un reconeixement formal. I això, finalment, s'haurà de decidir consultant les protagonistes de veritat, les ciutadanes i ciutadans del Baix Montseny.
 
El potencial d'una comarca del Baix Montseny és enorme. En promoció turística, a nivell mediambiental, en gestió de recursos forestals, a nivell geogràfic i estratègic (ens trobem a mig camí exacte entre Barcelona i Girona), i en tants i tants aspectes socials, econòmics o culturals que anirem desgranant.

I si ens permeteu, també en aspectes vitals. Vitals per aquestes famílies que són reals, no casos hipotètics, i pels lligams establerts entre aquests municipis veïns.

Podem concloure, doncs, que la Comarca del Baix Montseny és vital.






 
 

 

Participació