Missatge en una ampolla

«La gràcia de la teoria de la Recepció rau en què tot depèn de l’estat (d'ànim) de l’emissor i també del receptor.»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 4 de maig de 2020 a les 09:29 |
ÚLTIM ARTICLE DES DE LA TERRA DOBLE, Per XUS
 
 És estrany pensar que en el món hi pugui 

 haver alguna cosa millor que tu.
 NIKOLAI GUMILIOV
 
 
Benvolguts padawan, sempre m’ha donat la impressió que escriure en aquest temps digital és com tirar una ampolla al mar amb un missatge, i esperar que algú la trobi i el llegeixi.

Explicava el mestre Martí de Riquer que si vols que un article (sobre la sàtira menipea, posem per cas) passi completament desapercebut només cal que el publiquis en un diari (en aquest cas, digital). El mestre continuava explicant que si en canvi ho feies en una revista raríssima, les rates de biblioteca l'acabarien trobant.

Podria començar a escriure sobre la teoria de la Recepció (en Charles Sanders Peirce n’és una peça clau, com a pare de la semiòtica) però sé perfectament que això se us farà molt pesat. Per tant, ho farem d’una altra manera.


Ja sabeu qui és l’emissor: en aquest cas, jo. Força gent m’ha catalogat com a emissor peculiar. M’és ben bé igual, per no dir-ho d’un altra manera.

També sabeu qui és el receptor: tu, vosaltres. I tots sou diferents.

Doncs bé, l’emissor envia un missatge al receptor. Posem per cas que el missatge és aquest article. 

Ja ho tenim tot, doncs: emissor, missatge i receptor. Només ens falta el mitjà: xarxes socials, e-mail, telèfon, TV, ràdio, cinema, cartes manuscrites (he, he), etc.

La gràcia de la teoria de la Recepció rau en què tot depèn de l’estat (d'ànim) de l’emissor i també del receptor.

Per exemple, si llegiu això tot esmorzant tranquil·lament el diumenge, és possible que us interessi el tema que tracto. O no. Però ara imagineu que teniu molta pressa: és evident que no el llegireu igual, encara que us interessi. Com tampoc ho fareu si us acabeu de discutir amb la vostra parella, amb els vostres fills o amb el gos del veí.

L’emissor tampoc no ho té fàcil. Posem per cas que no estic prou fi de salut digestiva. Faré un article (sobre la utilitat de la monarquia actual, presumptament) que no estarà al 100% per 100%, perquè el meu pobre cervell no sabrà mai si està davant de l’ordinador o a can Felip.

També pot passar que el receptor interpreti el missatge d’una manera diferent a la  que l’emissor volia. Per exemple: si us escric la paraula esvàstica, la majoria de gent pensarà: nazi, i potser només em referia a la budista.

També pot passar que el receptor enviï un missatge a l'emissor (i aquí intercanviem els papers) i em pregunti: esvàstica suàstica o sauvàstica? És evident, per tant, que el missatge serà modificat per les dues bandes i el significat canviarà.

I també ens podem trobar un emissor que es tanca en banda, però no només amb aquest article, sinó amb tot. És la gent que porta aclucalls. És la gent que  basa la seva vida en una rutina auto-imposada que l’ajuda a caminar cada dia per aquest planeta. I no la pots treure d’aquí. La seva visió de la vida és bàsica (no senzilla) i no volen entendre que el món és diferent. Feu una ullada al vostre entorn, segur que no coneixeu alguna persona així?

Ho veieu com no era tan complicada la teoria de Sanders Peirce? L’heu entesa i apresa, encara que molt resumidament, amb aquest article.

Per altra banda, sabeu per què no tiro cap ampolla al mar amb un missatge secret? Perquè la Greta Thunberg un dia em va assegurar que no és gens ecològic i perquè, per secret, ja tenim el grup de gent que ens governa. I no m’estic referint al  Gobierno ni al Govern.
 
PS

A la vostra Terra tinc 56 anys, com 56 són els articles que he publicat a Nació Digital. Ara, amb tota la informació recopilada sobre vosaltres, tornaré a la Terra Doble i m’hi estaré una bona temporada. No sé si us tornaré a visitar.

Ja sé que no he tractat molts temes, alguns força desagradables (influència de Borges en Kafka, assassinats a Ciudad Juárez, immigrants de Síria, violència de gènere, etc.) però tampoc és qüestió d'amargar l'esmorzar del personal.

Un últim consell econòmic en aquests temps del corona: doneu vida al negoci de proximitat. El diner ha de córrer, sense que sigui capitalisme salvatge. Si no ho feu, el motor es pararà i també en rebreu les conseqüències. I les ciutats i els pobles es marciran. Ja ho estan fent.
Moltes gràcies per tot, estimats padawan. Per la vostra paciència, especialment.

Apa, 10! Salut! Rebeu una gran abraçada virtual!

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

25/04/2020

Maneres d'amanir un tomàquet

17/04/2020

Breu tractat per marcar millor la població

10/04/2020

Meta-Carpe Diem

02/04/2020

Entre 30 i 80 anys

28/03/2020

La Resistència

21/03/2020

La terra continua girant

14/03/2020

Avui parlarem de la plebs

08/03/2020

There are more (stranger) things

Participació