Només sé que no sé res

«Sempre m’ha fet molt poca gràcia la gent que parla malament de la vella Europa i lloa desmesuradament els Estats Units d’Amèrica (EUA), sense cap mena de filtre»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 1 de maig de 2020 a les 12:32 |
DES DE LA TERRA DOBLE, per XUS
 

 Vaig fer un curs de lectura ràpida i vaig ser capaç de llegir Guerra i Pau de Tolstoi en vint minuts. Crec que va de Rússia.
                                                                              WOODY ALLEN

 
 

Benvolguts padawan, com tots ja sabeu, no hi ha cap evidència que el filòsof Sòcrates escrivís cap llibre perquè la seva obra va ser eminentment oral. Per tant, tot allò que coneixem d’ell prové del seu deixeble Plató, de les obres d’Aristòfanes i també dels diàlegs de Xenofont.

Tot i que soc un historiador de la Terra Doble, sempre he tingut feblesa per la decadent Europa. Us heu fixat la quantitat de gent que va ajudar a aixecar-la? Els savis grecs (Sòcrates, entre ells), els urbanistes romans, els monjos medievals que van preservar el saber, els genis renaixentistes i barrocs i també tots els grans pensadors, artistes i escriptors dels segles XIX i XX. La llista és abismal i grandiosa.

Per altra banda, sempre m’ha fet molt poca gràcia la gent que parla malament de la vella Europa i lloa desmesuradament els Estats Units d’Amèrica (EUA), sense cap mena de filtre. No heu d’oblidar que Europa  té un munt d’escuts heràldics i ells, en canvi,  només tenen el Gran Segell amb  dos lemes, un d’ells el famós Novus Ordo Seclorum.

Per contra, aquest article neix a partir de la premissa d’una pancarta supremacista dels EUA referent a la CoVid19 i al confinament. Hi posa textualment: Sacrifice the weak. Re-open. (Traduït més o menys: Sacrifiqueu el dèbil. Reobriu.) Vull creure que no massa gent hi estarà d’acord. O potser sí? I són més dels que em penso?

Tot això m’ha portat a rumiar el següent: per una banda, és evident que la TV (com el cinema i la literatura) sempre és un dibuix de la intra-història de tot un poble i, per l’altra, el món de la TV nord-americana no para d’exportar alguns dels seus programes a l’estranger.

Per això, faré una breu llista dels programes nord-americans que tenen més audiència i que es poden veure a les televisions d’aquí. Intentaré ser el més equànime possible, però no us puc assegurar. I que consti que no tinc res en contra dels EUA.
(Els títols estan en la seva traducció castellana. Tele-3 no emet això, de moment.)
  1. CRÓNICAS CARNÍVORAS
Es tracta d’un paio força trempat que s’ha llegit el Pantagruel de Rabelais i que va a molts restaurants dels EUA a fer competicions de fartaneres (fet molt habitual per aquelles contrades). Això vol dir que és capaç de menjar-se plats d’entre 2 i 3 kg. Alguns estan fets amb salses impossibles (per exemple: salsa de barbacoa amb préssec, ai-làs!).
La variant més lúdica és quan es menja els plats més picants del món (entre ells, l’arxiconegut ghost chilli) i així gaudim moltíssim, mirant com plora igual que un nen i com li cauen els mocs.
  1. MI VIDA CON 300 KG
Es tracta d’ungran programa molt instructiu on assistim a la vida quotidiana d’una persona que pesa 300 kg o més (neta i en canal).
La gràcia del programa està en certificar, fil per randa, tots els divertimentos físics i fisiològics de dita persona.
Ell millor de tot són, però, les trobades d’aquesta persona amb els seus metges. Els diàlegs són tants complexos que ni el propi Wittgenstein els podria arribar a entendre.
  1. FORJADO A FUEGO
El nobilíssim art de la forja d’armes pren elseu sentit més subtil i delicat quan veus aquest programa. Generalment, està protagonitzat per entendridors xicotots vestits amb granota de treball i/o camisa de llenyataire(la majoria són, però, rednecks devoradors dels llibres de Sòcrates) que farien tremolar de por al propi Jason de Viernes13.
  1. EMPEÑOS A LO BESTIA
Podríem dir que és un programa excels que tracta de la vida quotidiana d’una casa d’empenyorament de Detroit, on la bona educació és allò que prima.
El negoci el porta una família: un pare i dos fills. Tenint en compte que tant el pare, Lester, com el fill, Seth, són uns encantadors i agradables mafiosos malotes de suburbi, la millor manifestació d’aquesta vaporosa educacióprové per part de la filla, Ashley, una autèntica mademoiselle de Michigan amb uns modals certament encisadors.
 
I ara que ja hem vist aquesta succinta llista i el seu intrínsec i altíssim valor cultural, podem arribar a pensar: És una mostra palpable del famós pragmatisme nord-americà? Són els programes predilectes dels votants de l’ínclit filòsof Donald Trump? O senzillament, són tènues i senzills avisos evanescents  de l’American Way of Life?
 
PS
Algun lector@ em pot retreure que els programes de TV de la vella Europa també tenen el seu què. Sí, ja ho sé. Però si us hi fixeu bé, aquí es fa més i millor taxidèrmia sentimental. Serà per la influència nefasta del maiproubenvolgut Sigmund Freud?
 

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
04/05/2020

Missatge en una ampolla

01/05/2020

Només sé que no sé res

25/04/2020

Maneres d'amanir un tomàquet

17/04/2020

Breu tractat per marcar millor la població

10/04/2020

Meta-Carpe Diem

02/04/2020

Entre 30 i 80 anys

28/03/2020

La Resistència

21/03/2020

La terra continua girant

14/03/2020

Avui parlarem de la plebs

08/03/2020

There are more (stranger) things

Participació