Dreyfus Reloaded

«Com certament deia Edmund Burke: "Tot allò que fa falta perquè el mal triomfi, és que els homes bons no facin res".»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 5 de gener de 2020 a les 15:55 |
Benvolguts padawans, com tots sabeu el director Roman Polanski acaba d'estrenar una pel·lícula que aquí porta el simpàtic títol de El oficial y el espía. En francès, el títol original és J'acusse. Si no enteneu el perquè del títol en francès, us l'explicaré després.

Encara no he tingut el plaer de veure-la. Filmaffinity.com la puntua amb un 7 sobre 10. És una pel·lícula sobre judicis i no cal ser un geni per intuir que Polanski descarregarà la seva bilis contra el poder judicial establert, arran dels obscurs successos que li van atribuir en el passat.


Tot i que està basada en una novel·la de Robert Harris (sí, el de Fatherland), els fets històrics explicats són reals i van conformar el famós Affaire Dreyfus (1894-1906): un símbol modern d'iniquitat en nom de la raó d'Estat.

Resumint molt (atenció spoiler): el capità d'ascendència jueva Alfred Dreyfus, destinat a l'Estat Major francès, és acusat d'alta traïció al lliurar un document secret a Alemanya. En un ambient de gran antisemitisme, és arrestat i deportat (1894) a l'Illa del Diable (Guaiana). Cadena perpètua.


El seu germà Mathieu està convençut de la seva innocència i demana ajuda al periodista Bernard Lazare i aquest al coronel Georges Picquart, cap del Servei de Contraespionatge, que finalment demostra que el traïdor és el comandant Ferdinand Walter Esterházy. Aquest últim és jutjat però és absolt contra tot pronòstic, degut a les pressions dels conservadors, monàrquics i antisemites (1896).

El 13 de gener de 1898, el gran escriptor Émile Zola publica el famós article J'acusse (d’aquí prové el títol) dirigit al president de la Tercera República Félix Faure. L'aparició d'aquest article (clar, sever i contundent) va provocar tres conseqüències directes:
  1. Greus disturbis antisemites en tot el país i morts a l'Alger (colònia francesa en aquell moment).
  2. Molts intel·lectuals van variar la seva posició: Anatole France, Claude Monet, Alfred Jarry, Marcel Proust, etc.
  3. Detenció immediata del coronel Picquart, el defensor de Dreyfus. Poc després va ser enviat al nord d'Àfrica.
Posteriorment, es va anul·lar la sentència contra Dreyfus i se li va fer un nou consell de guerra on el van condemnar un altre cop (!!): deu anys. Va complir condemna durant quatre anys més i va acceptar l'indult per part del nou president Émile Loubet. Finalment, l'any 1906 va ser rehabilitat.


Per la seva banda, el comandant Esterházy va fugir a la Gran Bretanya l'any 1898 i no en va tornar mai més. Es va passar la resta de la seva vida promovent conxorxes antisemites.

L'Affaire Dreyfus és conegut per tots els francesos i va arribar a fer trontollar els fonaments de la Tercera República. Dues de les seves conseqüències directes van ser l'aparició del sionisme (Organització Sionista Mundial, 1897) i la secularització de l'església catòlica.

Però el més curiós de tot són els noms que es creen a partir del cognom Dreyfus. M'explico:
  1. Dreyfusards: són els que recolzen Dreyfus des del principi, incondicionalment. Especialment, Georges Clemenceau.
  2. Dreyfusistes: són els que van reflexionar i després el van recolzar.
  3. Dreyfusiens: són els que després dels enfrontaments entre els partidaris de Dreyfus i els anti-Dreyfus, intenten calmar la situació promovent una reconciliació entre les parts.
No us sona de res tot això? És el Cas Dreyfus revisitat.

Si varieu molt-molt les circumstàncies (especialment l'aspecte de l'antisemitisme) aquí ens trobem un cas similar avui dia: judicialització extrema de la política; líders polítics que menteixen gairebé sempre; líders polítics que no menteixen i que no enganyen ningú; jutges que dicten les sentències que volen i com volen per justificar la raó d’Estat; gent innocent tancada injustament (Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, especialment); els PRO (dreyfusards i dreyfusistes), els ANTI i els CALMA-HAGI-PAU (dreyfusiens); intel·lectuals de pes que no diuen absolutament res; un exèrcit avorrit que està a l'espera i, sobre tot, el neguit que ens queda a tots nosaltres quan escoltem les notícies cada dia del món.

Com certament deia Edmund Burke: "Tot allò que fa falta perquè el mal triomfi, és que els homes bons no facin res".
 

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
19/01/2020

Rip-Hagen, l'intocable

12/01/2020

Maƭ€màƭica đɇ ļa hiʃƭòȓia

05/01/2020

Dreyfus Reloaded

30/12/2019

Les afotos del WhatsApp

16/12/2019

Temps de les dones

08/12/2019

Misteris d'Íker Jiménez

01/12/2019

Semiòtica de la corbata

25/11/2019

Persones humanes perfectes

18/11/2019

Massacres de Katyń (com a exemple)

10/11/2019

Hate Speech

Participació