Semiòtica de la corbata

«Es va unificar el seu ús durant els anys ’50 a les zones occidentals, fins que van arribar els hippies dels ’60 i la van defenestrar»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià) , 1 de desembre de 2019 a les 18:21 |
Com tots sabeu, padawans, la corbata prové de la zona on avui hi situem Croàcia. En canvi,  alguns historiadors afirmen que els antics romans i xinesos se l’havien posada molt abans.

Els genets croats la duien per diferenciar-se de l’enemic (segle XVII). La seva corbata era un mocador lligat al coll amb un nus, generalment de color vermell. Va ser una tradició que les seves dones van començar: donaven el mocador als homes perquè en tinguessin un record seu.


Heu de pensar que la Croàcia d’aquell temps va ser el mur de contenció del cristianisme que va aconseguir aturar el perill turc (ni Sèrbia, Bulgària ni la Grècia actuals van poder fer-ho).

Alguns d'aquests genets mercenaris croats van arribar a França amb les seves corbates i aquests en van quedar encantats (i ja sabeu com són els francesos).


El nom d'aquesta penyora és hrvatska [xř̩.ʋaː.ʦkaː] que, com intuïu perfectament, vol dir Croàcia en l'idioma serbo-croat. Per tant, la croatta es va convertir en la cravate francesa.
 

Actualment, és obvi que la corbata implica, com a mínim, quatre circumstàncies: vestit de feina per a molta gent, estatus social especial, pertinença a un grup social tancat i/o acceptació de l’establishment (treure-se-la significa no estar lligat i posar-se-la al cap vol dir estar de festa-festa). De les mesures i del seu ús eròtic i/o pornogràfic, n’escriurem un altre dia.

Farem un breu resum històric (que no us avorrirà gens) per conèixer tots els misteris semiòtics que comporta aquesta peça:

En l'època de la Revolució Francesa, els revolucionaris la portaven negra i els contra-revolucionaris la duien blanca.

La que duien els incroyables de l'època del Directori i la de Lord Brummel (el de la colònia, sí) eren mastodòntiques. La del genial Beethoven també era enorme.

Napoleó sempre duia una corbata negra amb voral blanc, menys el dia que se la va canviar (blanca amb voral negre): va ser el dia que perdre la batalla de Waterloo.
Lenin portava corbata. Mao i Stalin no. A més, Mao va treure el coll de la camisa i d’aquí l’arxiconegut coll mao.

Durant els anys 1936 i 1937, la classe obrera catalana va desterrar-la per un mocador de coll.

Hitler la portava força vegades, mentre que Mussolini molt poques.
 
Es va unificar el seu ús durant els anys ’50 a les zones occidentals, fins que van arribar els hippies dels ’60 i la van defenestrar. Posteriorment, els yuppies dels ’90 la van tornar a implantar d’ofici.

Algunes dones també se la posen quan porten traje d'executiu, però no és el més habitual.

La majoria dels polítics catalans la duen i dels polítics espanyols en Pedro Sánchez porta una corbata clàssica, en Pablo Iglesias una de slim, en Santiago Abascal no se la posa massa (pel seu coll ample?) i l’ínclit savi Javier Ortega-Smith la porta gairebé sempre (serà una nova manera de lligar el kraken?).

I per acabar, abans que l’historiador anglès Mark Bray parlés dels feixistes de corbata, el gran José Saramago ja havia escrit això:

Els feixistes del futur no tindran aquell estereotip de Hitler o de Mussolini. No tindran aquell gest de militar dur. Seran homes parlant de tot allò que la majoria vol escoltar. Sobre bondat, família, bons costums, religió i ètica. En aquesta hora sortirà el nou dimoni, i molt pocs percebran que la història s’està repetint.

A bon entenedor...
 
PS1
La propera setmana parlarem d’arracades. O potser no.
 
PS2

La cita de Saramago NO és d’ell, és un fake que s’ha difós per la xarxa des de fa temps. De tota manera, se non è vero, è ben trovato.
 
I PS3
Un altre text de Saramago (aquest, sí) és el següent:

Alonso Quijano no estava pas boig. N’estava ben fart, i per això va triar una altra vida: la de Don Quijote.

Per aquesta raó, padawans, sempre porto corbatí a la Terra Doble.
 

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
08/12/2019

Misteris d'Íker Jiménez

01/12/2019

Semiòtica de la corbata

25/11/2019

Persones humanes perfectes

18/11/2019

Massacres de Katyń (com a exemple)

10/11/2019

Hate Speech

28/10/2019

La motivació del personatge

20/10/2019

Bona persona, en general

15/10/2019

La vie en jaune

07/10/2019

69155

30/09/2019

Tancats en una nau anomenada Terra

Participació