Bona persona, en general

«Crec en el treball i no gens en el capital. Però no vull ser marxista.»

per Xus (Jesús Pacheco i Julià), 20 d'octubre de 2019 a les 17:57 |
Alguns historiadors marxistes (en la seva creença del materialisme històric i/o  dialèctic) han afirmat que si Hitler no hagués existit hauria aparegut una altra persona que hagués realitzat uns fets similars, més o menys.

Per altra banda, mireu allò que va escriure fa molt de temps el periodista i historiador Raimund Pretzel, AKA Sebastian Haffner: “Sense Hitler no s’hauria dividit Alemanya ni Europa; sense Hitler no hi hauria americans ni russos a Berlín; sense Hitler no existiria Israel; sense Hitler no hauríem vist la descolonització, al menys no tan ràpidament i no s’haurien emancipat els asiàtics, els àrabs o els negres africans, ni tampoc Europa estaria en decadència.”

 
Sempre s’ha dit que Adolf Hitler ha estat un dels polítics criminals més despietats. I és cert.

Però sabeu quin ha estat el més mortífer de la història de la humanitat? Farem una llista desordenada que us ajudarà.
  1. Mao Zedong
  2. Ióssif Stalin
  3. Adolf Hitler
  4. Leopold II de Bèlgica
  5. Hideki Tojo
Casualitats de la vida: la llista ja estava ordenada.

Les xifres que venen a continuació varien força segons les fonts, el típic tòpic del ball de xifres:
  1. S’estima que Mao Zedong va ser causant directe i indirecte de la mort d’uns 70 milions de persones, segons  estudis actuals. La seves causes són diverses: guerres, purgues i sobretot el seu desastrós pla econòmic anomenat Gran Salt Endavant, i també la Revolució Cultural.
  2. Stalin va ajudar a morir  uns 35 milions de persones. Diuen que és l’autor d’aquesta magnífica cita: “La mort d’un home és una tragèdia. La mort de milions és estadística.” Les causes de tots aquests morts són similars a les de Mao: guerres, la Gran Purga, gulags  i  plans econòmics pèssims. Però, per sobre de tot, va ser l’instigador de l’Holodomor (o Fam d’Ucraïna) on, entre 1932-33, va deixar morir de fam a Ucraïna sencera. Per això, els ucraïnesos estimen tant  els russos.
  3. Hitler va provocar uns 25 milions de morts, a causa de la IIGM, purgues i el genocidi sistemàtic en els camps d’extermini.
  4. El rei Leopold II de Bèlgica va provocar uns 10 milions de morts el segle XIX, degut a la bestial colonització del Congo.
  5. I per últim, Hideki Tojo, primer ministre del Japó en guerra, que va provocar uns 5 milions de morts. Les causes: la guerra, les purgues i el poc estudiat genocidi japonès amb els seus macabres camps d’extermini.
Si fem una anàlisi superficial de totes aquestes BPEG (Bona Persona, En General) ens trobarem un colonialista, dos marxistes, un  nazi i un totalitarista japonès.


Si ho mirem en el temps ens trobarem amb quatre BPEG del segle XX i una del segle XIX. Per mirar de centrar-nos només en el segle XX descartarem, doncs, Leopold II. Però no hem d’oblidar mai el nombre de morts que va arribar a causar. Per cert, us sona d’alguna cosa Tintín al Congo?

Si mirem aquests genocides sota l’òptica del camp d’extermini (i no de treball) el que guanya és Hitler, evidentment.

Però si ara descartem els camps d’extermini, les purgues i les guerres, dels quatre champions només ens en queden dos: Mao i Stalin, els marxistes. I què vol dir això: que una sola persona (i el seu grupuscle) marcava les directrius econòmiques de tot un estat. I les seves decisions van fer que milions de persones morissin de fam. Una sola persona (maleït culte a la personalitat ! ) per damunt de milions de persones mortes. És lícit, per tant, rebel·lar-se contra aquest líder?

El marxisme com a idea filosòfica és prou bona.  Històricament, va tenir un  gran sentit: canviar uns dirigents corruptes del vell règim per uns de nous (com va passar a la Revolució Francesa). Però a l’hora de posar-lo en pràctica, ha estat desastrós. Els nous dirigents van resultar ser molt més que ineptes.

Per exemple, Mao (o un dels seus acòlits) va tenir una idea molt brillant: exterminar tots els  ocells que es menjaven el gra. Llavors, els insectes, al no tenir depredadors, van arrasar amb tot.

Però quan hi ha molts morts, tot s’ha de matisar molt i molt bé: èticament, no són el mateix els camps d’extermini de Hitler, que els bombardejos de Dresden en una Alemanya ja derrotada, que les fams provocades per Mao i Stalin o que les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki.

Si provem d’analitzar les intencions de aquestes quatre actuacions, veurem que els bombardejos de Dresden van ajudar a acabar amb l’Alemanya nazi i les bombes atòmiques van acabar amb la 2GM al Pacífic. Aquestes dues actuacions tenien una finalitat bona (?), tot i que van provocar el mal (milers de morts). És obvi també que els camps d’extermini de Hitler tenien una finalitat monstruosa i van fer milions de morts.

Però què em dieu dels milions i milions de morts arran de les fams de Mao i de Stalin? Pot haver-hi una bona part de maldat, però sobretot és pura estultícia humana. Ni més ni menys.

Crec en el treball i no gens en el capital. Però no puc, ni vull ser marxista. No sé si s’ha notat.
 
P.S.
 
I ara per acabar de martiritzar-vos amb l’article, reflexioneu sobre aquestes dues idees:

Stalin va escriure: "La violència és l'únic mitjà de lluita i la sang és el carburant de la història".

I Napoleó va dir: “Quan Xina desperti, el món tremolarà”.

Per això, us pregunto: de veritat creieu que un estat dictatorial marxista barrejat amb un sistema capitalista pot durar molt de temps actualment? Amb 1.410.000.000 de persones desitjant un altre tipus de vida ?
 

 

Xus (Jesús Pacheco i Julià)
Xus
(Jesús Pacheco Julià).
 
Constructor i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs. Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989). Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
Quatre llibres publicats (dos de relats, un de micro-contes i un de poesia) i guanyador d'uns quants premis literaris.
A principis del 2020, sortirà publicada la seva novel·la El Danubi també passa per Praga, guanyadora del Premi de Novel·la Òmnium Vallès Oriental.
10/11/2019

Hate Speech

28/10/2019

La motivació del personatge

20/10/2019

Bona persona, en general

15/10/2019

La vie en jaune

07/10/2019

69155

30/09/2019

Tancats en una nau anomenada Terra

23/09/2019

Última teoria del plagi

16/09/2019

Macarró

09/09/2019

Qui és el culpable?

02/09/2019

Breu tractat sobre l'estupidesa humana actual

Participació