Breu tractat sobre l'estupidesa humana actual

«L'admirat Albert Einstein deia sempre que hi havia dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana.»

per Jesús Pacheco Julià, 2 de setembre de 2019 a les 12:59 |
L'admirat Albert Einstein deia sempre que hi havia dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana.

Esperonat per aquesta dita tan ben trobada, passo a descriure un breu catàleg de vivències VERITABLES on es demostra la fefaent realitat de la segona part (de la primera no puc opinar: no en tinc prou dades ni soc prou hàbil ni intel·ligent com per contrastar-les).
  1. Un conegut-menys conegut m'explica que ara vota C's i que abans votava ERC. És una de les moltes maneres per definir allò que se’n diu SER un home de principis.
  2. Una parella de turistes anglesos (un home i una dona joves) mengen una pizza en un restaurant de Sicília a ple sol: 43º. No cal que hi posin sal: la pròpia suor que els cau ja la porta. Per si no ho sabeu, també porta urea i 2-metilfenol en quantitats molt petites. La segona és odorífera, però millora molt la pizza.
  3. Un home (sobre uns 40 anys)  va al Servei  d’Urgències per un simple refredat. Simpàtic i empàtic que soc, l’hi dic que s’ho faci mirar  bé, no fos cas que sigui un fulminant tumor cerebral.
  4. Un conegut-molt conegut em recorda que faig una mica de panxa als 55 anys. Li recordo que ell és calb, que també fa panxa i que és un dèbil mental des de la seva adolescència.
  5.  Un intel·ligent i ecologista enginyer  industrial porta les escombraries des de casa seva al contenidor (60 metres com a molt) en bicicleta. Un dia deixa la brossa dins del contenidor i la bicicleta al costat,  i torna a peu. Quan hi pensa, va a buscar la bicicleta i sorpresa !! : ja no hi és. 
  6. Els anuncis on tothom balla (“El ball és l’expressió vertical d’un desig horitzontal legalitzat per la música”, que deia el vell escriptor irlandès) i que em fan venir arcades, sobre tot, quan has de firmar una lucrativa hipoteca (per a ells) ballant amb el director vedell  (però molt simpàtic, això sí) de la sucursal bancària.
  7. Vist al Youtube: una noia prou agradable es filma gesticulant i conduint a més de 160 km/h. Llastimosament, només se salva el mòbil.
 Un altre apartat molt curiós de la l’estupidesa humana és la variant culta. Si l’anterior era la del pueblo llano, ara pertoca a la que el meu reconegut  Miguel de Unamuno definia d’una manera prou diàfana: “Un pedante es un estúpido adulterado por el estudio”.

 
  1. L’inepte que et diu que l’estil de Hemingway és obtús i difícil i que el de Faulkner és transparent i fàcil, per tant. És evident que només en coneix els cognoms, i encara.
  2. La dona que et diu que està llegint un llarguísssssim (sic) llibre d’Augusto Monterroso i, per suposat, el conte inefable  “El dinosaurio” (un dels més breus de la història del micro-contes: 2 línies).
  3. L’altra dona que vol demostrar el seu gran domini de l’idioma anglès amb una pronunciació i sintaxi demencials tipus “relaxing cup of café con leche”. ¿¡Por qué no te callas!?
  4. El pòtol conegut-força conegut que esmenta que el vi a granel que us esteu bevent en una retrobada de vells amics té alguns tocs de nou moscada, cítrics i fruites del bosc. No cal dir que un  amic vostre de veritat no ha trobat res millor que un vi en tetrabrik : blanc i negre; “collons, de rosat no n’hi havia;  ja el farem nosaltres barrejant-los”, ens diu, el molt murri.
  5. Un dels millors inicis de qualsevol artefacte literari (llibre/novel·la) és aquell que va escriure D. Antonio Neira de Mosquera: “Era de noche y, sin embargo, llovía”. Heu provat de superar-lo?
Ningú s’escapa de l’estupidesa humana. Ni jo tampoc, of course.
I no és talment un desig molt-molt-molt  estúpid pensar que em llegirà algú d’aquest planeta, quan no puc comparar-me ni gens ni mica amb  aquest magma informe  i enorme que són Internet, Twitter o Instagram?
 
P.S.

No m’he inventat res. La realitat supera la ficció. Sempre-sempre.
 
 
 
 

 

Jesús Pacheco Julià
Paleta  i escriptor.
Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989).
Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
4 llibres publicats i guanyador d'uns quants premis literaris.
Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.

 
 
16/09/2019

Macarró

09/09/2019

Qui és el culpable?

02/09/2019

Breu tractat sobre l'estupidesa humana actual

26/08/2019

Un cognom difícil de pronunciar: Wyrzykowski

17/06/2019

ANTZ

10/06/2019

Notflix

04/06/2019

F. Nietzsche i Verónica R.

27/05/2019

Posi un pres polític a casa seva

20/05/2019

Sheldon Cooper i altres candidats

13/05/2019

De vegades escolto veus

Participació