Sheldon Cooper i altres candidats

«Aquest és el meu lloc. En aquest món sempre canviant es l’únic punt de referència. Si la meva vida se expressés com una funció en un sistema tetradimensional de coordenades cartesianes, aquest lloc, en el moment en què el vaig trobar, seria el (0,0,0,0).» SHELDON LEE COOPER

per Jesús Pacheco Julià, 20 de maig de 2019 a les 15:56 |
Força temps enrere, m’agradava molt en Sheldon Cooper, el prestigiós físic teòric de l’exitosa sèrie The Big Bang Theory, perquè pràcticament era com el tinent comandant Data i, en menys mesura, com el vulcanià  Mr. Spock (tots dos d’Star Trek): un ésser analític i sense massa empatia, que no entenia gaire les emocions humanes. Per tant, la gràcia de la sèrie (en els primers episodis) raïa en la dicotomia entre la fredor gairebé androide d’en Sheldon-Sherlock i la humanitat femenina de la Penny (la veïna del davant), amb la complicitat d’en Leonard-Dr. Watson.

Després hi van entrar més personatges, entre ells, l’Amy Farrah Fowler. I, ai làs!, tot això va fer que en Sheldon  canviés, des que  va començar a conèixer els poderosos efluvis de l’amor.


I ja no m’agrada tant. És ell, però no és ell. S’ha humanitzat. M’explico, no?

Exactament el mateix va passar amb el Dr. Gregory House i amb en Simon Baker, d’El Mentalista. I, com també recordareu, amb el maniàtic escriptor Melvin Udal, interpretat pel genial Jack Nicholson en la divertidíssima pel·lícula As Good As It Gets (Director: James L. Brooks, 1997). A l’estat Ñ la van traduir per Mejor...Imposible.

Però si deixem la ficció i  traspassem tot l’anterior a la política real (realpolitik), ens trobarem alguns éssers que entren verges en aquest terreny, després canvien i s’humanitzen molt. Alguns, massa. És a dir, passen d’un estadi virginal predeterminat  a un altre de nou, generalment molt diferent i millor. En binari: del 0 al 1.
 

I després passa allò que passa: tots coneixeu casos escandalosos de corrupció, dilapidació de diner públic, prevaricació, transfuguisme, canvi de partit  i/o d’ideologia, etc.  No escriuré noms, no cal.

Hem de suposar que en la política, com en tot, hi ha gent de bona fe que vol intentar canviar el món. Però tenint en compte l’esperit mad del nostre temps (Zeitgeist), la burocràcia i apatia actuals, poca cosa pot fer. D’altra, tira la tovallola (neta o bruta) i la resta (la majoria) s’aprofita de la situació i en fa el seu modus vivendi: i és quan la famosa eròtica del poder es converteix en pornografia.

No em podeu negar que el nivell dels polítics actuals és baixíssim. Fa pena i vergonya. Grasias, no hase falta desir nada más (Bernd Schuster dixit).

Per això, en les properes eleccions votaré fervorosament per en Sheldon Lee Cooper. Si guanya, sempre podré aprendre alguna cosa de física quàntica; i també ampliaré una mica els meus coneixements generals, especialment els del camp de la vexil·lologia, i potser també m’explicarà que la civilització romana encara no havia conceptualitzat el número 0. Com nosaltres.

La llàstima és que encara no sé per quina llista es presenta.  Però d’una cosa n’estic molt segur: per la de Vox, no. 
 

 

Jesús Pacheco Julià
Paleta  i escriptor.
Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989).
Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
4 llibres publicats i guanyador d'uns quants premis literaris.
Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.

 
 
17/06/2019

ANTZ

10/06/2019

Notflix

04/06/2019

F. Nietzsche i Verónica R.

27/05/2019

Posi un pres polític a casa seva

20/05/2019

Sheldon Cooper i altres candidats

13/05/2019

De vegades escolto veus

05/05/2019

No som tan importants

07/04/2019

La nostra partida d'escacs

27/02/2019

Imperceptibles moviments demogràfics després de 1492

20/02/2019

Una paràbola de la terra doble

Participació