De vegades escolto veus

«O wonder! How many goodly creatures are there here! How beauteous mankind is! O brave new world, That has such people in't. Aldous Huxley: BRAVE NEW WORLD»

per Jesús Pacheco Julià, 13 de maig de 2019 a les 10:04 |
Una veu solemne, però alhora melòdica, em diu:

-T’he triat, Jesús, per què em demanis allò que vulguis.


-Per tots els Déus Primordials, qui ets??

-Això.

-Això què??

-El Déu Primordial. Déu.


-Ah!! I què vols que faci?

-Que em demanis allò que vulguis.

-Però això no ho feien els genis?

-Sí. I jo també ho puc fer. Soc Déu omnipotent.

-I quants desitjos puc demanar? Eren tres, segons la tradició.

-Només en pots demanar un.

-Mira, Déu. Després de tants anys de silenci, ara el trenques?

-Sí. Soc Déu i faig allò que vull.

-No et penso demanar riqueses, ni salut ni ser immortal.

-I així que vols?

-Que la Humanitat no es baralli i que no hi hagi guerres mai més.

-Ho puc fer. Però saps perfectament que hauria de canviar la genètica de la vostra espècie. I llavors ja no seria la mateixa Humanitat.

-Però viuríem en pau per sempre. I segurament tota la població podria menjar i viure sense treballar: les màquines ho farien per nosaltres.

-Sí, però ja no seria mai més el mateix. I ho saps. Recordes Un món feliç?

-D’acord. Canvi de tema. Podries fer desaparèixer tota la gent que mou el fils des de l’ombra? Saps perfectament que la democràcia és una bona forma de govern, però el poder real el mouen els que estan amagats.

-Sí. Ho puc fer. Però en vindran d’altres i potser seran pitjors. Recorda l’exemple de la Revolució Francesa: Lluís XVI, Danton, Marat, Robespierre i el Terror, el Directori i... Napoleó Bonaparte.

-D’acord, d’acord. Podries fer que la meva escriptura influís més en la gent que em llegeix?

-Qui t’has pensat que ets? Qui t’has pensat que et llegeix? Et creus en possessió de la raó absoluta?

-No... és clar. Però és que encara no entenc per què m’has triat a mi...

-Molt senzill, pallús: perquè paris d’escoltar d’una vegada aquestes veus que no has de sentir.
 
 

 

Jesús Pacheco Julià
Paleta  i escriptor.
Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Jugador d'escacs.
Llicenciat en Filologia Castellana (1988). Llicenciat en Filologia Catalana (1989).
Dos cursos de Doctorat (1991-1992).
4 llibres publicats i guanyador d'uns quants premis literaris.
Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.

 
 
20/05/2019

Sheldon Cooper i altres candidats

13/05/2019

De vegades escolto veus

05/05/2019

No som tan importants

07/04/2019

La nostra partida d'escacs

27/02/2019

Imperceptibles moviments demogràfics després de 1492

20/02/2019

Una paràbola de la terra doble

13/02/2019

Hitler, Darth Vader i una quipà jueva

06/02/2019

La culpa és de Hitchcock, com sempre

30/01/2019

Vuelva usted mañana

23/01/2019

Si et plau, no el llegeixis de bon matí (avisat estàs)

Participació