Campuzano: «La independència ja no és el mateix»

«Ara vénen tres votacions en les quals hem de demostrar amb el vot a les urnes que volem la independència»

per Jordi Mas i Font, 9 d'abril de 2019 a les 16:01 |
És curiós el que fa canviar als polítics el fet que els apartin del seu salari habitual (23 anys, gairebé res). Sobretot quan mai s'ha treballat en res...

Evidentment té el suport de Marta Pascal que intenta continuar aferrar-se al salari sense esforç parlant de crear un altre partit polític. Per què, no ens enganyem, el seu objectiu no és carregar-se al PDECat (que ja està mort), ni que Junts per Catalunya mori també al costat de la CRIDA. El seu objectiu és continuar vivint del càrrec polític.


Resulta que, en la fase final del conflicte han quedat fora, i han quedat fora per la gent que està treballant correctament des de dins del PDECat, des de les bases, perquè encara queda molt que netejar a la direcció. Però tot arribarà.

Ara vénen tres votacions en les quals hem de demostrar amb el vot a les urnes que volem la independència. Recordeu que ningú pot tirar-nos en cara que vulguem un referèndum i que quan hi ha urnes no votem. Això seria un fracàs. I vénen tres eleccions.

Malgrat la campanya expressa per part d'Elisenda Paluzie a favor de Front Republicà, i la campanya per part dels sondejos unionistes donant-li un escó, tinc seriosos dubtes que arribi a sumar res. Encara que tant de bo ho fes.

Veig que el vot català, després explicaré el per què de "català"), només té dues alternatives clares, ERC i Junts per Catalunya... O Junts per Catalunya i ERC... M'és igual l'ordre.


Totes les enquestes unionistes deixen clar que ERC quedarà en primer lloc, alguna cosa que no quadra massa i, per això, Rufián ja va indicar que prefereix guanyar eleccions que guanyar enquestes.

És evident que Puigdemont donarà un cop d'efecte dins de les dues últimes setmanes de campanya, i Puigdemont és el `president de tots els catalans . Per sobre dels partits.

És bastant clar que les cuines de les empreses d'enquestes tenen clar aquest efecte i intenten contrarestar-lo amb aquest primer lloc d'ERC. Amb només un objectiu: Que una llista unionista quedi en primer lloc a Catalunya: El PSOE.

Recuperaré paraules de temps enrere: queden tres votacions i el meu vot serà per a Puigdemont amb l'objectiu que la llista més votada a Catalunya sigui independentista... Aquest és el meu càstig al partidisme, per no haver volgut anar plegats a les eleccions (ERC)... Però és la meva última, i necessària, oportunitat a Junts per Catalunya... Després independència... Si ens trobem que tornem a tenir altres votacions (que no sigui un referèndum), el meu vot no serà per a Junts per Catalunya perquè consideraré que no han fet el treball que havien de fer i el meu vot anirà a la CUP.

Evidentment és tan sols la meva opinió, la qual faig pública respectant les opcions de tots els independentistes. Però també recordant als unionistes que voten a Catalunya que no es poden considerar catalans. Català és el que vol a Catalunya i no l'odia, insulta o intenta acabar amb la seva llengua (Rivera), o amb la llibertat d'expressió (CAT, la del PP)... I tampoc ho és el que dona suport a un maltractament tan evident que fins a l'ABC es mofa....

Com a recordatori, penjaré el gràfic de l'ABC que demostra que s'ha d'odiar a Catalunya, o estar molt manipulat, per a votar a PSOE, PP, C'S o Vox vivint al nostre país. Més quan l'objecte de la gràfica era: "el que perdrem a Espanya si els catalans aconsegueixen el pacte fiscal". Que dolents som els catalans per demanar el que és nostre.

Encara que també haig de dir que hi ha veritables guetos de no catalans a Catalunya. Porto 24 hores a Cambrils i no he trobat ni una sola persona que entengui el català... I diuen que obliguem a parlar el català.

A pensar i reflexionar... Per cert, com que sé que Campuzano i Pascal llegeixen els meus posts, els convido a dir públicament a quina llista votaran. Segurament ens sorprendrem.

 

Participació