La nostra partida d'escacs

«Per cert, l’inestable Bobby Fischer va guanyar la partida contra el gegant soviètic. Tot sol.»

per Jesús Pacheco Julià, 7 d'abril de 2019 a les 17:46 |
Posem per cas que, en una de les tantes realitats paral·leles que existeixen, vosaltres sou independentistes catalans i jo soc un extraterrestre pacífic que fa uns quants anys que estic per aquí, d’incògnit, i analitzant tot allò que està passant. Tots junts, rumiarem sobre la nostra vida actual i recordarem que fa deu anys no ho érem, d’indepes. O potser sí, que ho érem?

Mirarem pel nostre voltant i veurem com aquest, el nostre maiprobenvolgut país, abans era un oasi i que ara ens estem assemblant perillosament a l’any 1936.


I pensarem que només podrem fer 7 actuacions:
  1. Marxarem del país.
  2. Serem de la via derrotista: no farem res i no en voldrem saber res de tot plegat, perquè tot ja està perdut.
  3. Serem de la via passiva: criticarem molt-molt la situació actual però no farem massa cosa, estarem al sofà mirant oblidables sèries i pel·lícules de les que no en recordarem el títol vuit hores després d’haver-les vist.
  4. Serem de la via pactista: deixarem l’independentisme i intentarem tornar a negociar amb l’estat Ñ amb la força de la nostra economia per aconseguir una molt millor autonomia i la llibertat dels presos. I de pas, tornarem a ser monàrquics.
  5. Serem de la via pacífica semi-activa: anirem a totes les manifestacions, portarem el llaç groc, farem  vagues de fam puntuals, signarem manifestos i cantarem Els Segadors. Serem de la Secta, com diuen els lerrouxistes (perdó, volia dir els de Ciudadanos).
  6. Serem de la via gandhiana (pacífica activa): ocuparem de manera no-violenta tots els llocs importants de les institucions espanyoles a Barcelona, ens posarem una armilla groga i intentarem aturar el país de manera civilitzada amb la desobediència civil (apunt: he de constatar que aquesta idea ja la va comentar Albert Sánchez Piñol en un magnífic article seu). 
  7. Serem de la via violenta: tallarem autopistes cremant l’asfalt definitivament, destrossarem cotxes i camions, ens armarem com puguem, farem guerra de guerrilles i hi haurà morts. OSOR: O Sang, O Res.
 
Pels que no ho saben, els escacs és un dels jocs més violents que existeixen: és, però, d’una violència mental i destil·lada. Ara, posem per cas que això és un partida d’escacs amb dos bàndols. Per un costat, les clares i per l’altre, les fosques. Nosaltres (tirem una moneda: ha sortit creu) serem les clares i dins del nostre grup hi tindrem liberals, centristes, gent d’esquerra, marxistes r-evolucionats i també neo-anarquistes. És evident que tota aquesta gent s’ha d’unir per poder guanyar les fosques.
Deixarem la partida en stand-by i farem tot un seguit d’apunts  que no us avorriran gens:
  1. Entre d’altres, una de les raons perquè vam perdre la Guerra Civil va ser la desunió total del bàndol roig, especialment les lluites fratricides entre els comunistes i els anarquistes.
  2. Expliqueu-me un cas que, per aconseguir la independència, no hi hagi hagut sang. El cas de Txèquia i Eslovàquia no ens val: provenien de la dissolució de l’Imperi Austro-Hongarès després de la 1ª Guerra Mundial i es van divorciar amicalment el 1993.
El cas d’Irlanda (1921) va produir uns 2000 morts. De les antigues colònies espanyoles no cal ni parlar-ne: totes amb sang. El cas de Cuba (1898) és el més simptomàtic: no haguessin pogut fer res sense l’ajuda dels Estats Units.

D’altra banda, la independència d’Eslovènia (1991) també va deixar morts (62), però no va ser la més greuperquè tota Iugoslàvia sencera s’estava desmembrant per la caiguda del sistema comunista i Sèrbia no podia competir bé contra totes les altres nacionalitats, especialment Croàcia. Els independentistes eslovens van fer un referèndum que van guanyar per golejada. Però van declarar la DUI sis mesos després dels resultats! I Belgrad va portar els tancs, havent de travessar Croàcia, que va fer de matalàs a Eslovènia. Després de la “Guerra dels 10 dies” es va signar el Tractat de Brioni, afavorit per la CE, on Eslovènia quedava en el limbe durant 3 mesos, per acabar essent independent i reconeguda per altres estats de la CE.
  1. En qualsevol partida d’escacs s’ha de conèixer bé l’adversari. Un exemple per saber com és, de debò, el nostre contrincant seria aquest:
Sabino Arana, fundador del Partit Nacionalista Basc, va escriure un telegrama al 26è President dels Estats Units Theodore Roosevelt l’any 1902 felicitant-lo per concedir la independència a Cuba. El van engarjolar durant 6 mesos, pel telegrama! Ifinalment, el van deixar anar perquè estava greument malalt i, al cap de poc temps, va morir. De no ser per la seva malaltia, encara estaria tancat.
  1. Èticament, és molt reprovable que tinguin tancats a la presó els nostres polítics, mentre les ments privilegiades de la “manada” estan lliures. Quin grau de perillositat social té un violador, un lladre violent o un assassí i quina perillositat delictiva tenen els nostres polítics?
S’ha de repensar molt, i molt bé, el concepte de justícia. Què és? Quins conceptes inclou? A qui serveix? I, sobre tot, com s’aplica?

Per altra banda, qui vigila els vigilants?
 
Ara tornem a la nostra partida. Ho tenim força cru:

1. En la majoria de partides d’escacs, hi ha un àrbitre. En la nostra, l’àrbitre local va a favor de les fosques, descaradament. I l’àrbitre internacional no hi és.

2. L’adversari és molt poderós: Ñ té molts recolzaments interns i externs que nosaltres no tenim. Té l’exèrcit i la major part de la policia, que fa servir de manera molt violenta quan ho creu convenient. I també la monarquia ha pres part decidida per Ñ. A banda, és una institució dins del món dels escacs. És el Borís Spasski, que representava el monolític bloc comunista soviètic, com granític és també el seu pensament.

3. Tot i que nosaltres podem ser com en Bobby Fischer, hem jugat malament l’obertura i tenim una posició deficient. Podríem dir que hem perdut la primera batalla, però no la guerra.

4. No anem junts: uns estan exiliats i els altres estan engarjolats. Per altra banda, el nivell dels polítics (gairebé tots) és força baix i, per tant, el poble està desunit i força decebut.

5. No tenim població suficient ni una majoria aclaparadora. És evident, no?

6. No em podeu negar que una de les primeres motivacions per a la independència va ser l’econòmica, deguda a la Gran Crisi. Només cal mirar com a exemple el moviment 15M (que ja s’ha anat diluint) i el partit Podemos, que  ja no tenen les expectatives que tenien  l’any 2013, perquè la situació econòmica del 2019 no és la mateixa que la de llavors. Econòmicament, hem millorat (?!) una mica.
Ergo , i mirat amb poca perspectiva històrica, el moment més àlgid de l’independentisme català  és quan l’economia s’ensorrava. Per cert, em sap molt greu escriure això.

7. L’estat Ñ ha contribuït al moviment independentista trencant la baralla de cartes, com sempre. Com era d’esperar els seus polítics (tots), també tenen molt poc nivell.
Per a Castella, el problema català és un problema mai no resolt. Miguel de Unamuno, l’any 1898, escrivia:
 
"Merecemos perder Catalunya. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara  mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera).”
 
Ara que ja hem donat una mica més  llum i algunes ombres al problema català, tornarem a les 7  actuacions, assenyalades al principi de l’article, i les mirarem sota el prisma de la utilitat:
 
  1. Marxar del país: només ho poden fer els  més rics.
  2. Derrotisme: no porta enlloc.
  3. Passivitat: és evident que és una postura egoista i, per tant, insolidària.
  4. Via pactista: “company, no era això, company!”
  5. Via pacífica semi-activa: és la més constant, però no és la més útil. De tota manera, tot va sumant.
  6. Via gandhiana: seria la més productiva, però amb la desunió que hi ha, no seria duradora. Deixaríem d’anar a treballar? Quants dies? Hem de recordar que Gandhi la va fer amb la seva gent, que no tenia res a perdre. I nosaltres sí, i molt.
  7. Via violenta: seria la més útil, com a Irlanda i Eslovènia. Però la gent no vol sang. Només hi ha sang de veritat (com passarà a Venezuela) quan la gent perd  el seu espai de confort del tot (alimentació, llum i aigua). És normal i és de sentit comú que la gent no vulgui sang.
 
Per tant: Què hem de fer?  Quina és la postura més intel·ligent?

En una altra realitat paral·lel·la, com deia aquell bromista i bon amic meu, podríem declarar la guerra a Andorra, perdre-la i que ens annexionessin.

Ja us he dit abans que jo era un extraterrestre pacífic i que conec una mica d’història de la humanitat, de la qual se’n pot extreure un axioma universal que és inherent a la condició humana: sempre hi haurà guerra, mort i sang per resoldre el conflictes quan es portem a l’extrem.

Tot dependrà de nosaltres i de les nostres ganes de lluitar (i sagnar). Però hem de recordar que sempre hi haurà un David que pugui vèncer  un Goliat i que  el gran guerrer Aquil·les també tenia un taló dèbil.

Per cert, l’inestable Bobby Fischer va guanyar la partida contra el gegant soviètic. Tot sol.
 
 
 
 
 
 
 

 

Jesús Pacheco Julià
Paleta, filòleg i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Llicenciat en Filologia Castellana (1988). llicenciat en Filologia Catalana (1989), Dos cursos de Doctorat (1991-1992). Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.
 
PREMIS LITERARIS:
1987 – Abraxas Calella – Llibre  de Poesia: PARAULES IMAGINÀRIES  (Guanyador)
1993 – Jalpí i Julià Sant Celoni – Relat : PLOMES ENGANXADES (Guanyador)
1995 – Narrativa Ribera d’Ebre – Llibre de Relats : TOTS ELS ÀNGELS DEL MÓN (Guanyador)
1997 – Bearn Palma – Llibre de Relats : ANOMENEU-LO AMOR (Finalista)
1999 – Narrativa Just Desvern – Llibre de Micro-contes: FICCIONARIS (Finalista)
2012 – Tinet Narrativa – Relat: PROPERA PARADA DRESDEN (Finalista)
2016 – Algaida – Llibre de Poesia: L’ORDRE DEL FOC (Guanyador)
2017- Tous Assaig – Article d’opinió: UBI SUNT I LOW-COST (Guanyador)
2017 – Tinet Narrativa – Relat: DOPPELGÄNGER (Finalista)
2018 – Tinet Narrativa – Relat: COMIATS (Finalista)
2018 – Novel.la Vallès Oriental – Novel.la: EL DANUBI TAMBÉ PASSA PER PRAGA (Guanyador)
 
LLIBRES PUBLICATS:
PLOMES ENGANXADES –Conjunt - No venal- Ajuntament Sant Celoni, 1993
TOTS ELS ÀNGELS DEL MÓN -El Mèdol, Tarragona, 1996
ANOMENEU-LO AMOR – Di7, Binissalem, 1998
FICCIONARIS – Proa, Barcelona, 2001
ELOGI DE L'ESCORPÍ – Bloc – Sant Celoni – Internet, 2012
VI BO I ALTRES CONTES – Conjunt – Cossetània, Tarragona, 2013
L'ORDRE DEL FOC – No venal- Ajuntament Algaida, 2016 E-BOOK
OBSESSIÓ I ALTRES CONTES – Conjunt – Cossetània, Tarragona, 2017
CARA DE PEIX I ALTRES CONTES – Conjunt – Cossetània, Tarragona, 2018
 
ENLLAÇOS:
VIQUIPÈDIA: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jes%C3%BAs_Pacheco
 
FICCIONARIS en llibre de 4rt. ESO: https://issuu.com/jpolo3/docs/cat4eso/6
 
ELOGI DE L’ESCORPÍ, Bloc: http://www.santceloni.cat/9693
 
L’ORDRE DEL FOC, Poesia Algaida: http://www.zheta.net/user31/COLBINARIA/data/0099-PC2016-P-R-00xx-0099.pdf
 
UBI SUNT I LOW-COST, Assaig Tous: https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/9627/escriptor/sant/celoni/jesus/pacheco/guanya/dels/premis/vila/tous
 
EL DANUBI TAMBÉ PASSA PER PRAGA, Premi Novel.la Vallès Oriental: https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/11643/carme/arnau/jesus/pacheco/guanyen/premis/poesia/novella/omnium/valles/oriental
 
 
 
07/04/2019

La nostra partida d'escacs

27/02/2019

Imperceptibles moviments demogràfics després de 1492

20/02/2019

Una paràbola de la terra doble

13/02/2019

Hitler, Darth Vader i una quipà jueva

06/02/2019

La culpa és de Hitchcock, com sempre

30/01/2019

Vuelva usted mañana

23/01/2019

Si et plau, no el llegeixis de bon matí (avisat estàs)

16/01/2019

Un article molt seriós (no el llegiu)

09/01/2019

WHATSQUÈ ?

02/01/2019

Bon any nou, «Kameraden»

Participació