Perseguir un somni

«Encara que sovint, això significa estavellar-te contra la realitat o perdre't en el camí, que seguir la ruta resulti tota una quimera»

per Teresa Sagrera , 21 de febrer de 2019 a les 09:16 |
Perseguir un somni et converteix en un aprenent de suïcida conduint contra direcció per l'autopista de la vida... Algú que trenca qualsevol lògica de la sensatesa perquè ha decidit escoltar el cor, encara que en molts moments aquest escoltar esdevingui una brama dolorosa.

Perseguir un somni et converteix en un heroi romàntic en un món modern, tan desubicat com un cocodril enmig del llac de Banyoles. I que fa que esdevinguis una espècie en perill d'extinció salvant mil i una dificultats. Actues convençut que gairebé tot és possible, i això, és el que et fa tan vulnerable i resistent alhora, i és el que dona sentit al teu dia a dia. I treballes incansablement, perquè saps que qualsevol esforç dedicat a aquesta preuada lluita serà poc per aconseguir abastar la teva fita. Vas per la vida mig disfressat de fantasia perquè la teva voluntat traspua els límits de la teva pell. I et sents feliç, perquè tens la seguretat d’estar fent exactament allò que vols fer i que per tant, ets el capità del teu vaixell, malgrat que sigui un vaixell amb quatre fustes enmig de l'oceà.


Perseguir un somni fa que cada dia estrenis un somriure nou. Encara que sovint, això significa estavellar-te contra la realitat o perdre't en el camí, que seguir la ruta resulti tota una quimera, i que hagis de conviure amb la mirada burleta de molts, que et veuen com un somiatruites delirant incapaç de falcar els peus a terra. Però tu, malgrat el mal que et causen aquestes mirades judicadores, i que ets coneixedor que el teu somni és molt difícil d'aconseguir, et saps valent, i saps, que aquells que t'estimen i creuen en tu, et recolzen incondicionalment i t'esperonen en el viatge perquè, quan les veles es desinflen i el vent no bufa a favor, agafis amb força els rems i no t'aturis a llepar-te les ferides.

I et saps un privilegiat, perquè tens un somni, i aquest és el teu gran tresor, perquè cada nit, quan vas al llit, abans d'adormir-te, en aquell espai màgic entre el ser i el no ser, et retrobes amb la teva realitat somniada i l'abraces amb totes les forces i t'emociones imaginant que en algun moment de la teva vida podria esdevenir una realitat. I l'acarones amb les teves parpelles closes i amb l'alè reposat camí de la inconsciència perquè no se t'esmunyi del pensament.

I saps que el més gran és tenir un somni, que potser mai esdevindrà res més que això, però que t'haurà fet feliç durant molt de temps i que això és el més important, el temps de somniar i de creure en impossibles.
 

 

Teresa Sagrera
Treballo de mestra del meu poble, Sant Pere de Vilamajor;  sóc membre del Centre d’Estudis del nostre municipi, on he publicat un llibre i diversos articles; l’any 2012 vaig quedar finalista del Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb Confidències d’una reina;  a l’abril del 2014 vaig publicar el conte Com un xàfec d’estiu a la revista Vallesos;  he adaptat una part de la meva novel·la, juntament amb en Jaume Baucis, pel teatre de la festa medieval Vilamagore… I continuo escrivint i llegint, tant com puc, perquè són dues de les meves grans passions.
facebook.com/teresa.sagrerabassa
@SagreraT

 
21/03/2019

El reality del Judici del Procés

21/02/2019

Perseguir un somni

25/01/2019

Ara per ara, ni oblit, ni perdó

25/12/2018

Àvies, mares, germanes, filles… siguem una sola i canviem el món

28/11/2018

Sigues feliç,

26/10/2018

La festa medieval del Vilamagore compleix 25 anys

20/09/2018

Es pot defensar la prostitució i ser feminista

23/08/2018

Tenim el deure i l'obligació moral de fer que el seu sacrifici no hagi estat en va

26/07/2018

I continuen bramant «A por ellos»

21/06/2018

Filles, germanes, amigues... no aneu als Sanfermines!

Participació