La culpa és de Hitchcock, com sempre

«Època actual (amb internet): La quantitat de pel·lícules i sèries que es produeixen fa impossible que una persona (amb 2 hores diàries, més o menys) ho pugui veure tot»

per Jesús Pacheco Julià, 6 de febrer de 2019 a les 00:00 |

Bon dia tingueu, benvolguts padawans.
Posem per cas que, com diuen, el dia té 24 hores. Teòricament i si no som uns delinqüents, 8 dormint, 8 treballant i la resta per a nosaltres.

8 hores dormint cada dia. No tothom dorm les mateixes hores. Posem que la majoria del personal dorm entre 5 i 9 hores. Per altra banda, us heu fixat en com el dia s’aprofita més si ens llevem ben d’hora-ben d’hora, que deia en Pep Guardiola? No és res més que allò que ja feien els pobres pagesos. Ai làs!

8 hores treballant cada dia. Hem de definir què vol dir treballar, per suposat. No treballa de la mateixa manera un botiguer, un fuster, un banquer (bancari, no) o un polític. El genial i alcohòlic escriptor William Faulkner deia que durant 8 hores cada dia només podem treballar. No podem beure, menjar, esquiar, cardar, nedar o pujar muntanyes durant 8 hores de cada dia del món, excepte si ets polític@.

8 hores per a nosaltres. Hem de menjar i beure. Hem de dutxar-nos (i no tothom ho fa), anar al lavabo i tallar-nos les ungles. Hem d’estar amb la nostra parella, fills, amics, pares, sogres, gendres i joves, nebots i cosins, capellans, rabins, imams, passar la ITV, parlar amb l’alcalde, barallar-nos amb el veí (i el seu gos), visitar el nostre gestor per pagar impostos a l’estat Ñ i maquillar-nos. També mirarem les notícies de la TV i emprarem el mòbil (diu un estudi molt erudit que el mirem unes 150 vegades al dia). Per tant, només ens queden unes 2 hores per a nosaltres: farem macramé, escriurem, pintarem, tocarem algun instrument (musical o no), navegarem per internet fent el babau o mirarem una pel·lícula i/o sèrie.

I per aquí ve tot el meu argumentari. La nostra capacitat d’empatia, en el nivell de la ficció (i a la realitat, també cada cop més), cada dia minva més. És evident. Per què? És fàcil d’entendre.

Any 1939: Gone with the wind (Allò que el vent s’endugué), dirigida per Victor Fleming. És claríssim que sentíem una empatia desaforada per la protagonista, Scarlett O’Hara. Érem joves i era una empatia sana i natural.

Any 1960: Pyscho (Psicosis), dirigida per Alfred Hitchcock. L’empatia ja no està tan clara. La famosa escena de la dutxa ens fa patir per la pobra lladregota Marion Crane, però també ens fascina (i molt) la maldat de l’impertèrrit Norman Bates.

Any 1980: Friday the 13th (Viernes 13), slasher dirigit per Sean S. Cunnigham. Com voleu que no tinguem empatia per l’assassí Jason Voorhees (pobre xicot) quan la rossa Alice Hardy va a investigar els assassinats produïts, en calcetes !?

Època actual (amb internet): La quantitat de pel·lícules i sèries que es produeixen fa impossible que una persona (amb 2 hores diàries, més o menys) ho pugui veure tot. Excés d’informació = informació 0. Per tant i gràcies a Hitchcock, comences una sèrie i ja no tens gens d’empatia pels personatges perquè no tens temps de modular-ho tot. Saps que has d’anar a dormir i demà ja hauràs volgut oblidar que el nan de Games of Thrones és un supervivent nat, que la inspectora de policia Raquel Murillo de La casa de papel és poc creïble i que alguns padawans d’Star Wars es poden tornar malvats de debò.

Per cert, la propera setmana escriuré sobre Darth Vader, un tros de pa beneït comparat amb alguns pòtols@ que ens estant robant l’aire que respirem i que van dient que són els nous Jedi que han vingut a salvar l’statu quo. I no assenyalo ningú.

Jesús Pacheco Julià

Paleta, filòleg i escriptor. Nascut a Gualba el 1964. Viu a Sant Celoni. Llicenciat en Filologia Castellana (1988). llicenciat en Filologia Catalana (1989), Dos cursos de Doctorat (1991-1992). Paleta de tota la vida, amb una empresa pròpia que va continuar la del seu pare.

PREMIS LITERARIS:
1987 – Abraxas Calella – Llibre de Poesia: PARAULES IMAGINÀRIES (Guanyador)
1993 – Jalpí i Julià Sant Celoni – Relat : PLOMES ENGANXADES (Guanyador)
1995 – Narrativa Ribera d’Ebre – Llibre de Relats : TOTS ELS ÀNGELS DEL MÓN (Guanyador)
1997 – Bearn Palma – Llibre de Relats : ANOMENEU-LO AMOR (Finalista)
1999 – Narrativa Just Desvern – Llibre de Micro-contes: FICCIONARIS (Finalista)
2012 – Tinet Narrativa – Relat: PROPERA PARADA DRESDEN (Finalista)
2016 – Algaida – Llibre de Poesia: L’ORDRE DEL FOC (Guanyador)
2017- Tous Assaig – Article d’opinió: UBI SUNT I LOW-COST (Guanyador)
2017 – Tinet Narrativa – Relat: DOPPELGÄNGER (Finalista)
2018 – Tinet Narrativa – Relat: COMIATS (Finalista)
2018 – Novel.la Vallès Oriental – Novel.la: EL DANUBI TAMBÉ PASSA PER PRAGA (Guanyador)

LLIBRES PUBLICATS:
PLOMES ENGANXADES –Conjunt - No venal- Ajuntament Sant Celoni, 1993
TOTS ELS ÀNGELS DEL MÓN -El Mèdol, Tarragona, 1996
ANOMENEU-LO AMOR – Di7, Binissalem, 1998
FICCIONARIS – Proa, Barcelona, 2001
ELOGI DE L'ESCORPÍ – Bloc – Sant Celoni – Internet, 2012
VI BO I ALTRES CONTES – Conjunt – Cossetània, Tarragona, 2013
L'ORDRE DEL FOC – No venal- Ajuntament Algaida, 2016 E-BOOK
OBSESSIÓ I ALTRES CONTES – Conjunt – Cossetània, Tarragona, 2017
CARA DE PEIX I ALTRES CONTES – Conjunt – Cossetània, Tarragona, 2018

ENLLAÇOS:
VIQUIPÈDIA: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jes%C3%BAs_Pacheco

FICCIONARIS en llibre de 4rt. ESO: https://issuu.com/jpolo3/docs/cat4eso/6

ELOGI DE L’ESCORPÍ, Bloc: http://www.santceloni.cat/9693

L’ORDRE DEL FOC, Poesia Algaida: http://www.zheta.net/user31/COLBINARIA/data/0099-PC2016-P-R-00xx-0099.pdf

UBI SUNT I LOW-COST, Assaig Tous: https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/9627/escriptor/sant/celoni/jesus/pacheco/guanya/dels/premis/vila/tous

EL DANUBI TAMBÉ PASSA PER PRAGA, Premi Novel.la Vallès Oriental: https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/11643/carme/arnau/jesus/pacheco/guanyen/premis/poesia/novella/omnium/valles/oriental

07/04/2019

La culpa és de Hitchcock, com sempre

«Època actual (amb internet): La quantitat de pel·lícules i sèries que es produeixen fa impossible que una persona (amb 2 hores diàries, més o menys) ho pugui veure tot»

La nostra partida d'escacs

Imperceptibles moviments demogràfics després de 1492

Una paràbola de la terra doble

Hitler, Darth Vader i una quipà jueva

La culpa és de Hitchcock, com sempre

Vuelva usted mañana

Si et plau, no el llegeixis de bon matí (avisat estàs)

Un article molt seriós (no el llegiu)

WHATSQUÈ ?

Bon any nou, «Kameraden»