Sigues feliç,

«I VIU, perquè aquesta vida mereix ser viscuda.»

per Teresa Sagrera , 28 de novembre de 2018 a les 00:00 |
Escolta fill,

cadascú aprèn de la seva experiència, ho sé, i moltes de les coses que et diré te les he dit abans, però sento que te les haig d’escriure, potser perquè d’aquesta manera les podràs llegir i recordar sempre que ho necessitis.

Tot i saber, que tu, com a jove, les qüestionaràs, i fins i tot, potser pensaràs que no té gaire sentit que te les traspassi, tenint en compte que ja d’entrada accepto que has d’aprendre dels teus errors. Tinc el convenciment que la pluja fina que cau pacient acaba fent bona saó.

Has arribat a la majoria d’edat, la porta a l’edat adulta, tens un munt de possibilitats per escollir, i la llibertat i la responsabilitat de triar aquells camins que més et convinguin:

Cerca dins teu allò que et fa únic i aferra-t’hi amb totes les teves forces perquè aquesta és la teva essència, allò que et mostrarà cap on has de dirigir la vida per ser feliç.

No et refiïs d’aquells que no tenen somnis. Somnia i persegueix les teves il·lusions  amb determinació, però sense acabar de desarrelar del tot els peus de terra. I sigues pacient, els somnis són com els globus, tendeixen a marxar enlaire i és feina àrdua arribar a atrapar-los.


Confia en tu mateix i en les teves possibilitats, però sigues humil i no et creguis superior ningú. La vida és un aprenentatge i qualsevol pot ser el teu mestre si tens bona predisposició.

Treballa amb constància i esforç per aconseguir els teus propòsits, recorda la cantarella aquella: “en aquesta vida no regalen res a ningú”. Només si ets feliç fent allò que fas hi podràs dedicar una quantitat d’hores que no faci falta comptar-les.

Viu en pau amb tu mateix, fent que el teu cap i el teu cor sempre caminin en la mateixa direcció, si no vols ser un home trencat en dos.

Que la memòria et serveixi per reviure els bons moments viscuts i per esmenar errors. Però mai, per viure ancorat en el passat. Viu el present, l’ “ara- i-aquí” és l’únic que és real. El passat és història i el futur ja vindrà, no vulguis córrer.

No guardis deutes amb l’ahir, són motxilles massa pesades per a un viatge tranquil. Perdona els greuges que més t’han dolgut, perdona’t fins i tot a tu mateix.

Viu la vida amb positivisme i cercant sempre solucions, defugint el costat fosc i buscant la llum. Hi haurà dies en què et costarà especialment albirar la claror, però segur, que si t’hi esforces, l’acabaràs trobant.

Sigues flexible, no vull dir conformista, aprèn a adaptar-te a cada nova situació i treballa per canviar allò que et desagrada i et fa sentir malament. A contracorrent no es pot ser feliç.

Valora’t, respecta’t i estima’t, només així aprendràs a valorar, respectar i estimar als altres.

No jutgis mai a ningú, tampoc a tu, només comprendràs a algú si ets capaç de posar-te el seu calçat. I rectifica sempre que vegis que t’has equivocat. A la vida hem de recular moltes vegades el camí fet  i començar-ne un de nou.

Sigues comprensiu i dialogant, però fes valdre la teva opinió i defensa-la sempre pacíficament. No callis davant de les injustícies, el silenci també és complicitat.

Estima amb tota l’energia. L’amor atrau amor, tant com l’odi engendra odi. Aquell que viu odiant, viu la mort en vida.

Aprèn a estar sol, estima la teva solitud, d’aquesta manera aprendràs també a gaudir de la companyia.

Dedica temps als altres, a escoltar, a parlar, a tenir-ne cura... Això et farà créixer com a persona.

Somriu a la vida, a tothom li agrada que li regalin un somriure i que el tractin bé. De tots nosaltres depèn que el món sigui un lloc més agradable.

I no et rendeixis mai, per més que pensis que no hi ha sortida, la sortida ets tu i la manera que tinguis de viure cada moment. Per sobre de tot: riu, estima, sent, entrega’t, plora, tremola, crida, balla, canta... VIU, perquè aquesta vida mereix ser viscuda.
 
 

 

Teresa Sagrera
Treballo de mestra del meu poble, Sant Pere de Vilamajor;  sóc membre del Centre d’Estudis del nostre municipi, on he publicat un llibre i diversos articles; l’any 2012 vaig quedar finalista del Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb Confidències d’una reina;  a l’abril del 2014 vaig publicar el conte Com un xàfec d’estiu a la revista Vallesos;  he adaptat una part de la meva novel·la, juntament amb en Jaume Baucis, pel teatre de la festa medieval Vilamagore… I continuo escrivint i llegint, tant com puc, perquè són dues de les meves grans passions.
facebook.com/teresa.sagrerabassa
@SagreraT

 
28/11/2018

Sigues feliç,

26/10/2018

La festa medieval del Vilamagore compleix 25 anys

20/09/2018

Es pot defensar la prostitució i ser feminista

23/08/2018

Tenim el deure i l'obligació moral de fer que el seu sacrifici no hagi estat en va

26/07/2018

I continuen bramant «A por ellos»

21/06/2018

Filles, germanes, amigues... no aneu als Sanfermines!

24/05/2018

No, Ana, no em puc tornar a enamorar del meu maltractador

20/04/2018

La Georgina venç el drac

22/03/2018

25 consells per ser un bon mestre

23/02/2018

A vosaltres, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

Participació