Partidisme, oportunisme o només seguir vivint del conte?

«La societat catalana´, quan siguem independents, haurem de lluitar contra els vividors de la política»

per Jordi Mas i Font, 23 de novembre de 2018 a les 16:40 |
Amb la prima de risc espanyola flirtejant amb el 128 i amb la publicació que no hi ha prou diners per a les pensions i s'ha de demanar un nou préstec.

Amb el fet que els partits independentistes no aprovin els pressupostos de Sánchez, que seria un cop dur històric a la prima de risc espanyola.


Amb el fet que el que més se sent d'una banda i de l'altra és el confederalisme (recordo que requereix la independència dels estats que hi participen).

És evident que tot està anant sobre el previst, que algú, com a mínim està intentant pactar alguna cosa i que ha arribat l'hora dels partidismes. No em sorprèn per res llegir que Carles Campuzano (format a la JNC i sempre treballant com a polític) i Montserrat Candini (del grup dels que anomeno funcionaris-polítics que exerceixen d'una cosa fins que poden viure de l'altra), critiquin La Crida i apostin pel  PDECat.

És evident que han estat, en general, tan poc intel·ligents, que han començat la lluita partidista abans que es tanqui l'acord o es publiqui. O està ja tan tancat que no hi ha marxa enrere? Per respecte al poble haurien de mostrar unitat i respecte per tot allò que intenta ser la unitat de tot l'independentisme per sobre dels partits, i oblidar-se dels partits fins que se certifiqui tot.

Però abans que res el que importa és el seu modus vivendi, necessiten aixecar la veu perquè es compti amb ells. I són experts, tots dos, en el panorama polític per seguir vivint d'ell. Ésclar que hi ha coses que no em van agradar de la meva vida política i que he callat, i callaré, i que ningú pensi en temes de corrupció perquè no és el cas. El partidisme, el voler viure de la política perquè no es val per res més... Això em va repugnar.


Recordo que algú em deia que per què, sent vicepresident comarcal de CDC, deia obertament que Martí Pujol (ERC) era el millor alcalde que podia tenir Llinars del Vallès (cosa que segueixo pensant). I la meva resposta era la mateixa: "Perquè si és el millor, s'ha de dir. Oferim a algú que sigui millor que ell...  I no ho hi era.

Però també recordo, després d'unes eleccions municipals, que CDC, que formava coalició amb CiU, va obtenir uns molt bons resultats. I això suposava el tenir molts diputats a la Diputació. Curiosament, i no ho he entès mai, el Baix Montseny i el Maresme trien diputats conjuntament, mentre que el Baix Montseny pertany al Vallès Oriental.

Al Baix Montseny hi havia majoria d'alcaldes de CDC, mentre que al Maresme n'hi havia un parell. El lògic era que si es presentava algú del Baix Montseny fos com a diputat. I així va passar. Algú, i no diré el nom per respecte a la seva persona, es va presentar, algú molt bo, algú que podia ajudar molt amb el seu dinamisme i el seu saber fer.

I algú (no són moments per dir el seu nom) li va dir que no es podia presentar. Que el lloc de diputat a la Diputació era para algú més. Recordo que aquesta persona, evidentment, va veure la presa de pèl que suposava el partidisme, i recordo que després d'un reguitzell d'arguments meus (jo em vaig assabentar més tard), basant-me en alguna cosa tan simple com la democràcia la resposta va ser: "El partit ho vol així". A la direcció del partit tothom coneixia el moviment.

Va sortir Candini com a diputada obligant a tots a votar-la. Éslògic, doncs, que ara defensi el partidisme.

Això que sorprendrà a molts, i molestarà a tots els partidistes (potser haurien de començar amb nous plantejaments), passa a tots els partits polítics, i és una cosa
contra la que haurem de lluitar la societat catalana quan siguem independents. Evitar els vividors en el món de la política.

 

Participació