De l'auge del feixisme a la necessitat del socialisme

«Què podem aprendre de la victòria de Bolsonaro, Orban, Trump, Salvini (tots ells reben el suport de les elits econòmiques nacionals), i tants altres?»

per Martí Abril, 31 d'octubre de 2018 a les 20:00 |
Són temps foscos pel progrés social, la justícia i la democràcia... Jair Bolsonaro ha guanyat les eleccions al Brasil amb tot el que això comporta: discriminació, repressió i humiliació als col·lectius vulnerables, rebuig a totes les mesures per frenar el canvi climàtic (recordem que aquest país és el que controla la major superfície amazònica) i un retrocés en els drets laborals, sindicals i polítics ja manllevats per la crisi econòmica. El futur president brasiler és un dels molts candidats d'extrema dreta que han aconseguit arribar al poder seguint les pròpies regles de la democràcia i això és absurd. L'auge de partits i candidats feixistes arreu del món occidental i postcolonial no són "incidents esporàdics", sinó que són una eina més del sistema per perpetuar-se; així com també ho van ser als anys trenta. Adolf Hitler ja definia el seu moviment com la revolució en contra de la revolució, doncs això és el que són.

Aquesta reflexió és molt important, fins i tot dolorosa. Sembla ser que només nosaltres, el poble, entenem els drets fonamentals com a tals. Som els únics que considerem que han de ser inviolables i que sense la seva garantia no hi ha democràcia; però el poder no ho veu així. Sota les premisses de llibertat d'expressió, d'organització i fins i tot de religió es generen moltes contradiccions que fan del nostre sistema una farsa. No te sentit que permetem que legalment es pugui acabar amb la democràcia, amb els mateixos drets fonamentals, amb la dignitat humana. Sota el paraigües de la tolerància religiosa s'amaga un masclisme molt ranci i la reproducció d'aquest, el foment a la intolerància, l'opressió i la ignorància. Hem d'entendre les llibertats com a llibertats, i no pas com a permisos per anar en contra de la dignitat.


És per això que els estats liberals moderns no són democràcies, no poden ser-ho. És absurd que seguint les normes legals puguem acabar amb totes aquelles garanties essencials per la democràcia. El fet que les condicions necessàries per la democràcia puguin deixar de ser tan necessàries si convé ens demostra que els nostres drets no estan del tot garantits, que en certs moments es poden trepitjar; ja sigui perquè posen en escac al mercat o a l'estat. A Catalunya en som testimonis, però ni és nou ni és exclusiu de l'Estat espanyol, sinó que és idèntic en tots els sistemes occidentals. Vivim constantment amenaçats per la possible pèrdua de tots aquests drets, garanties i estructures pels que tant s'ha lluitat; i això és perillós ja que veiem la democràcia com un regal, i no com quelcom nostre.

Però ara ens toca fer autocrítica. Perquè malgrat els temps foscos que dèiem abans, nosaltres seguim al sofà o al Twitter mirant el món còmodament. Cal despertar-nos. Què podem aprendre de la victòria de Bolsonaro, Orban, Trump, Salvini (tots ells reben el suport de les elits econòmiques nacionals), i tants altres? Que els moviments d'esquerra ens hem de desacomplexar, tots. L'augment del feixisme demostra el fracàs de la socialdemocràcia i de qualsevol moviment d'esquerres que no plantegi un front i una alternativa per superar les estructures del capitalisme. No es tracta de teixir "cordons sanitaris" com diuen alguns; hem de ser la cura, la solució. No podem seguir enrocats en debats estèrils o superficials; el socialisme ha de recuperar la seva posició d'eix central. Perquè des que no ho som que anem derrota rere derrota. Cal recuperar la ciència, la teoria; és necessari tornar a posar el marxisme sobre la taula.

L'extrema dreta, la crisi dels refugiats, el tràfic d'armes, l'esclavitud assalariada, l'escalfament global, les dificultats per accedir a l'habitatge digne, etc., i tants altres problemes comparteixen un mateix denominador: el capitalisme. Qui està en perill no són només les minories i els col·lectius vulnerables, com semblen voler vendre molts mitjans; el que està en perill és el progrés social, la nostra dignitat, la democràcia i la

Abans de tot hem de tornar a considerar al capitalisme com a problema, i no tenir-lo per marc del qual no en podem sortir. I, segon, deslliurar-nos de tots els tòpics contra les teories de Marx, Engels, Lenin, Luxemburg, Liebknecht, Nin, Gramsci i tants altres... Estudiar-los, llegir-los, comprendre'ls. Això no és ser intransigent ni radical. I en el cas que això ens convertís en radicals, perquè renegar-hi? Perquè renunciar a ser radicalment democràtics, radicalment socialistes, radicalment revolucionaris, si la transformació necessària ha de ser radical? Però malauradament els mitjans, la propaganda liberal, el consumisme, i molts altres elements ens amansen i ens fan ser xais quan hauríem de ser un Leviatan. Ens infonen el temor a pensar en alternatives, a pensar en general. Qüestionar avui al capitalisme és condemnar-te al menyspreu i a que et titllin d'utòpic i de somiatruites. Però somiatruites és aquell que es pensa que podrem seguir així molt de temps. I tots sabem que alguna cosa va malament; que això ha de canviar.


Preguntem-nos per què no ens fa fàstic la roba que vestim, si sabem que l'han fabricada mans explotades; els mòbils que portem, si sabem que el coltan, mineral necessari, és causa de moltes de les guerres més cruels de l'Àfrica? Com podem trobar tants peròs a la crisi dels refugiats? Per què l'expropiació gratuïta dels habitatges buits a les grans acumulacions de capital ens sembla una bestiesa mentre una part molt important de la població, malgrat treballar, paga costosament, o directament no pot pagar, el lloguer d'un pis per viure sota un sostre? Què ens ha passat per considerar tots aquests problemes com a qüestions insuperables o que no ens pertoca a nosaltres buscar-hi solucions? Simplement ho acceptem perquè ens hem cregut el marc del neoliberalisme i som incapaços de mirar més enllà de casa nostra. Ens han dit que a fora tot és caos, ens ho han gravat amb por. I és per por que acceptem la desigualtat i la injustícia. Por a perdre el que tenim: l'estabilitat, la comoditat, tot allò pel que hem hagut de treballar durant tota la nostra vida. Les cadenes de la falsa classe mitjana, que de mitjana no en té res.

Es tracta de prendre'n consciència. Que el capitalisme ha fallat i falla cada dia; és un projecte apedaçat amb la nostra suor i els nostres esforços mentre ens devora a nosaltres i al planeta. Que malgrat no en siguem víctimes directes, o no siguem els que més el patim, ens afecta i ens fa vulnerables a tots. Que el feixisme és una de les cares polítiques de la mateixa moneda; que si realment visquéssim en democràcia l'extrema dreta no es podria desenvolupar seguint les regles del joc, però que, contradictòriament, els nostres hipòcrites sistemes ho permeten. Que dins dels paràmetres del neoliberalisme ni la sobirania popular, ni el desenvolupament sostenible, ni la revolució feminista, ni tantes altres ambicions (o necessitats) són possibles, ni tan sols la democràcia i la garantia d'una vida digne. I és que sense la vida digne garantida no serem mai lliures; no mentre la dignitat depengui del mercat, i no de nosaltres mateixos.

El socialisme ha de recuperar la força, l'orgull i el prestigi per tornar a posar en escac al capitalisme. Ha de recuperar la formació teòrica, perquè cap transformació pot sostenir-se ni desenvolupar-se sense una forta teoria que la recolzi: una ciència, un mètode d'anàlisi. Ser presents arreu. Recordar d'allà on venim i abandonar els vanitosos comportaments intel·lectualoides que ens han allunyat de l'origen per portar-nos a terrenys erms, remots als nostres objectius. L'objectiu de construir un nou ordre just, on siguem igualment lliures, sobirans sobre nosaltres mateixos, i no esclaus. Els moviments d'esquerres han d'abandonar els camins oportunistes i descafeïnats per tornar a plantejar un nou futur, un futur lliure de les urpes

 

Martí Abril
Estudiant de Dret + GAP a la Universitat de Barcelona (inici 2017). Gran domini del discurs escrit, alta capacitat de redacció i de comprensió lectora.
Seminari d'Anàlisi feminista del dret (XII EDICIÓ), impartit a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i acreditat amb 3 crèdits. (2017-2018).
Curs de Bojos per l'economia: un curs introductori i multilingüe (català, castellà i anglès) coordinat per la Universitat Pompeu Fabra i el CREI (Centre de Recerca en Economia Internacional) sobre economia. (2016-2017).
Impulsor i membre de l'A.E.I.B.M. (Associació d’Estudiants del Institut Baix Montseny, 2015) i del Jovent Republicà de Sant Celoni (2017)
Experiència organitzant col·lectius i activitats: obtinguda, sobretot, de l'assacionisme.
Facilitat per transmetre coneixements.
Capacitat creativa i innovadora a l’hora de buscar solucions a diferents problemes.
Diversos concursos guanyats sobre redacció literària: Jocs florals escolars i finalista del Sambori, organitzat per Òmnium Cultural (2015).

@MaadAbril
31/10/2018

De l'auge del feixisme a la necessitat del socialisme

18/10/2018

Sobiranies, enganys i parlaments

Participació