Opinem? Va!

«Quan ens manca aquest criteri, més o menys il·lustrat, estem posant en safata de plata, una pista d'aterratge ampla i accessible, a entabanadors, populistes, sembradors d'odi, mala gent o simplement a oportunistes i aprofitats, que hi trobaran barra lliure»

per Josep Arenas, 4 d'octubre de 2018 a les 15:36 |
Com es pot arribar a dir això?

Ens hem begut l'enteniment?


Notícies falses (fake news), mentides, enganys...

Expressions com aquestes o similars s'estan tornant quotidianes en el nostre llenguatge diari.

Així com la sensació que cada cop les situacions són més tenses i desmesurades en cercles on la responsabilitat hauria de ser el comú denominador. I a molts, això ens trasbalsa i ens afecta, no ho podem negar.
 

Em faig una sèrie de preguntes:
Com podem creure i defensar calúmnies de cretins aprofitats com a veritats absolutes i redemptores, amb una vehemència que fa feredat?

Per quins set sous passem de descriure al detall estranyes confabulacions que afavoreixen els nostres rivals, a no reconèixer crims flagrants d’evidència absoluta?

I com ens atrevim, fins i tot, emparats sovint en l'anonimat o en la despersonalització de les xarxes, a proferir amenaces de fatxenda de tercera regional?

Els que han estudiat el comportament humà acrediten que l’odi motiva més que l’amor.

Fort, oi? Trucs bruts. Agitar les baixes passions, demonitzar els rivals per aconseguir rèdits polítics o personals s'esdevé el pa de cada dia amb una naturalitat i condescendència que fa por.

I davant d'això, ens podem permetre pell morta o mirar cap a un altre costat? Ens podem deixar arrossegar?

Quan arribem a certes edats guanyem experiència, perspectiva i saviesa.

Òndia!, què he dit!

El savi sap més per vell que per savi.

És evident, clar. Tornem-hi doncs. M'atreveixo a dir que aquests conceptes no s'adquireixen per raons físiques o evolutives, sinó per les vivències, el coneixement i el nostre entorn i les seves influències. Seguim amb evidències, oi? 

Per tant, la combinació d'una ment oberta, amb amplitud de mires, amb una bona educació, ni d'excel·lència ni d'experimentació, senzillament bona. Que tingui fons i deixi pòsit. Humanística per a persones o espiritual per a humans, és igual, però bona. Aquesta barreja amanida amb la dosi necessària d’un bé escàs, com la serenitat, hauria de ser suficient per conformar el nostre criteri davant les qüestions que ens planteja la vida, o, sense posar-nos tan transcendents, per poder sostenir opinions pròpies i madures. No crec que hi hagi dreceres.

El passat dotze de juny vàrem ser convidats, els meus pares, el menor dels meus fills i jo, per l'IES Baix Montseny a una conferència sobre Mauthausen per part d'alumnes de batxillerat, adreçada a noies i nois d'ESO. Actes com aquest han servit per homenatjar el germà del meu avi matern, en Joan Serra, i d'altres que varen patir l'horror nazi als camps d'extermini. L'excel·lent treball realitzat pels joves de l'institut transmet a les noves generacions la dolorosa disposició que té l'ésser humà a degradar-se.

Com, individus amb vides corrents, esdevenen botxins implacables. Vaig tenir el privilegi d'adreçar-me a ells, cautelós per no semblar pedant ni invasor, en el que va semblar un speech final i un cop de mà als tutors, per incidir de manera explícita i directa, que la seva educació, en el que feien a l’aula, com el més important pel seu esdevenir, per no caure en fal·làcies addictives i per gaudir de vides plenes i venturoses.

Quan ens manca aquest criteri, més o menys il·lustrat, estem posant en safata de plata, una pista d'aterratge ampla i accessible, a entabanadors, populistes, sembradors d'odi, mala gent o simplement a oportunistes i aprofitats, que hi trobaran barra lliure.

D'aquesta gent n’hi ha a tota arreu?

, i tant!

És llavors quan la nostra capacitat d’indagar, d’examinar, d’escrutar, de mesurar... i sobretot de reflexionar, ens ha de donar opinió.

I clar que la podem vesar! Però serà amb la dignitat i l'orgull del que ha fet les coses bé, i no arrossegat per la pròpia ignorància i/o pels interessos de quatre cínics manipuladors. Els nostres avis ens dirien que això ha passat tota la vida i segurament tindrien raó, però, potser ara, aquests imbècils, tenen més eines al seu abast.

Chi lo sa? Qui ho sap?
 

 
 

 

Josep Arenas
Botiguer i exregidor de Cultura a l'Ajuntament de Sant Celoni
04/10/2018

Opinem? Va!

Participació