I continuen bramant «A por ellos»

«No esteu sols davant dels atacs feixistes!»

per Teresa Sagrera , 26 de juliol de 2018 a les 16:33 |
Passen els mesos i cada vegada ho tenim més clar. Ara sabem què significaven els crits de "a por ellos" de centenars de persones acomiadant als guàrdies civils i membres de la URP de la policia enviats a Catalunya, per intentar impedir la celebració del referèndum de l'1 d'octubre.

Cada dia entenem millor a qui anaven dirigits els crits d'aquell grup de policies nacionals que es van gravar a l'autocar cantant "a por ellos" i després ho van penjar al YouTube.


A cada moment, constatem com tot plegat era només la crònica anunciada del que vindria. I el que va venir van ser les càrregues desproporcionades per part de la policia espanyola i la guàrdia civil el dia 1 d'octubre, el discurs de "a por ellos" del monarca espanyol dos dies després, denúncies a tort i a dret -a mecànics, pallassos, actors, cantants, periodistes... -, detencions i exili d'alguns dels nostres representants socials i polítics, la invasió de les nostres institucions i finances, càrrecs públics cessats... Tot plegat, resumit en dues paraules: ocupació i repressió.

I malgrat que ara sembli que bufin aires renovats a Madrid, perquè ens hem desempallegat del 155 i tenim els presos polítics a prop de casa, al carrer l'aire que es respira és espès i ranci. I es produeixen actes feixistes que no ens poden deixar indiferents. Perquè no podem obviar que tot plegat és el resultat d'una política incendiària a la qual alguns partits polítics han estat alimentant i donant cobertura.

La realitat és, que la Tamara Carrasco, la noia del CDR de Viladecans, acusada de desordres públics, continua sense poder sortir del seu poble. Que el raper Valtonyc està exiliat a Bèlgica per les lletres de les seves cançons. En canvi, els ultres que van assaltar la llibreria Blanquerna a Madrid l'any 2013 segueixen en llibertat, pendents que es resolgui el recurs d'empara que han presentat al Constitucional, malgrat haver estat condemnats pel Tribunal Suprem. I els nostres polítics i representants socials continuen a l'exili i empresonats, tot i que el jutge LLarena hagi retirat les euroordres dels polítics exiliats a Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa, després que el jutjat alemany de Schleswig-Holstein hagi resolt que no veu que Puigdemont hagi comès cap delicte de rebel·lió, ni de sedició. I no obstant, la fiscalia espanyola s'entesta a rebutjar la petició de llibertat dels presos polítics catalans, malgrat que aquesta decisió estigui cada dia més qüestionada arreu d'Europa.

I ara surten brots de "a por ellos" aquí i allà, perquè s'ha creat un camp de cultiu propici. Ja no es conformen despenjant llaços, insultant o increpant a aquells que en porten de posats. Se saben impunes. Aquesta setmana, un inspector de la policia nacional va agredir al fotoperiodista Jordi Borràs; un conductor exacerbat va entrar a tota velocitat a la plaça de Vic a tombar creus grogues amb el cotxe, posant en perill els vianants; i un grup ultra ha assaltat el casal popular Tres Voltes Rebel de Nou barris.


No ens cansarem de denunciar la instigació a l'odi i aquestes agressions que estem vivint, perquè no hi pot haver impunitat davant d'aquest fets. Prou! Tolerància zero davant dels atacs feixistes! Ningú ha de viure sentint-se amenaçat per un grup de violents. Recorrerem on calgui  per fer sentir la nostra veu i per poder construir una República Catalana Independent en què capiguem tots i es respecti la llibertat.
 

 

Teresa Sagrera
Treballo de mestra del meu poble, Sant Pere de Vilamajor;  sóc membre del Centre d’Estudis del nostre municipi, on he publicat un llibre i diversos articles; l’any 2012 vaig quedar finalista del Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb Confidències d’una reina;  a l’abril del 2014 vaig publicar el conte Com un xàfec d’estiu a la revista Vallesos;  he adaptat una part de la meva novel·la, juntament amb en Jaume Baucis, pel teatre de la festa medieval Vilamagore… I continuo escrivint i llegint, tant com puc, perquè són dues de les meves grans passions.
facebook.com/teresa.sagrerabassa
@SagreraT

 
28/11/2018

Sigues feliç,

26/10/2018

La festa medieval del Vilamagore compleix 25 anys

20/09/2018

Es pot defensar la prostitució i ser feminista

23/08/2018

Tenim el deure i l'obligació moral de fer que el seu sacrifici no hagi estat en va

26/07/2018

I continuen bramant «A por ellos»

21/06/2018

Filles, germanes, amigues... no aneu als Sanfermines!

24/05/2018

No, Ana, no em puc tornar a enamorar del meu maltractador

20/04/2018

La Georgina venç el drac

22/03/2018

25 consells per ser un bon mestre

23/02/2018

A vosaltres, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart

Participació