Circ Eurovisió (II)

«Tu canción és un tema fred, buit i simplista. Musicalment té poques variacions i segueix l’estructura harmònica de tots els grans hits»

per Pol Purgimon, 12 de maig de 2018 a les 09:01 |
Com cada any –i com si ja es tractés d’una tradició–, em toca donar pel sac amb Eurovisió. Aquest 2018 no m’escaparé de veure la gala ni tampoc se m’ha passat per alt guardar-me la prèvia del concurs. Ja he escoltat totes les cançons que aquest dissabte aconseguiran engreixar-nos de brossa artística o “art calòric”, com comentava el gran Arnau Tordera I, cantant d’Obeses.

Dimarts iCat celebrava el seu “desconcert” anual a l’Apolo: un guirigall de melodies i veus dissonants de la mà dels nostres músics. Els Amics de les Arts, en Jair Domínguez, en Ferran Palau i Els Catarres –les veus predilectes d’Aiguafreda, i que es noti la ironia– van entonar els seus plaers culpables. (Plaer culpable: “objecte cultural que devores amb gust malgrat que saps que és dolent per a tu”. El Periódico. Copy i paste).


A la mateixa hora que iCat ens metrallava amb un “desconcert” en tota regla, a Lisboa començava la primera semifinal del Festival d’Eurovisió: el meu puto plaer culpable. I per a més inri i emoció meva, l’edició d’enguany és la més oberta i emocionant dels últims temps. Una final que, si les apostes no fallen, es disputarà entre Israel, Xipre –què és Xipre?– i, si la cosa se’ls complica, França, Noruega i Estònia i fins i tot Lituània podrien esdevenir combatents inesperats.

A la rereguarda hi ha els millors. El tema de Portugal és, sens dubte, una de les cançons del festival. Hipnòtica, creixent i un potencial competidor de l’Estat espanyol a l’última meitat de la taula. La proposta portuguesa s’assembla a l’espanyola en la carcassa del tema, en la part visible. Però “O Jardim”, de Cláudia Pascoal, té una atmosfera inèdita al festival i aconsegueix llençar un missatge de tendresa que Amaia i Alfred no han estat capaços d’aconseguir.

“Tu canción” és un tema fred, buit i simplista. Musicalment té poques variacions i segueix l’estructura harmònica de tots els grans hits: els mateixos acords que “La Gozadera”, “Despacito” o el mític “Waka Waka”. Quan es fan festes a la cambra del pop comercial no hi falten ni el la menor ni el fa; el do es converteix en l’ànima de la nit i el sol ressona al final de cada ronda.

Tot i això, la proposta d’Alfred i Amaia no és de les pitjors del festival. La segona estrofa compta amb una reharmonització de la melodia i el ritme de la cançó no és tan feixuc com les propostes d’Israel o Xipre –les favorites–, que a mitja cançó ja han fet sonar les campanes i no tenen res més a afegir.


Israel aquest any presenta “Toy”, un tema que s’apropia de la lluita feminista per banalitzar-la i reduir el poder del mascle a un anàlisi simplista. “Tio, ets igual d’estúpid que el teu smartphone”, canta Netta, la representant israeliana, que també es refereix a l’home amb el so d’un pollastre.

Xipre és una de les propostes que ha anat guanyat posicions aquests últims dies i ja és primera a les cases d’apostes. La seva representant, Eleni Foureira, reprodueix el talent d’una Jennifer López de segona que es salta totes les regles del joc musical. Aquí ja no hi juguen els sentiments, com deia Salvador Sobral, el guanyador de l’any passat: només hi val l’aparença física, els focs artificials i els sintetitzadors.

Malgrat la petjada de Sobral, que va triomfar a Kíev 2017 amb una cançó impecable –gens digna del festival–, tindrem un edició amb peces poc competents, alienadores i dignes de llançar a bossa de les escombraries. Quina gràcia tindria Eurovisió si no ens preparés any rere any un bon sac de merda?
 
 

 

Pol Purgimon
Vaig néixer el 1998 a Santa Maria de Palautordera, tot just quan el Ricky Martin s'escolava a les primeres posicions de les llistes d'èxits. Trampejo amb la música, la literatura i ara, per acabar de col·locar la cirereta al partís, faig Periodisme a la UAB. A més, val a dir que sóc a l'avantguarda de l'Avantguarda. 
@polpurgimon 
 
04/07/2018

Els músics com a símptoma de la internacionalització

12/05/2018

Circ Eurovisió (II)

09/03/2018

La Republiqueta catalana

26/01/2018

Músics indomables

29/12/2017

Abans no es refredin els canelons

01/12/2017

El fracàs de la CUP, l’èxit de Puigdemont

27/10/2017

Crònica d'uns dies d'incertesa

29/09/2017

Núria Graham: llum, foc, destrucció

01/09/2017

Ball d'estelades

04/08/2017

Juguem a (no) ser violents

Participació