La Republiqueta catalana

«No sembla que aquesta legislatura vulgui ser la clau de volta que durà el país a la plena independència»

per Pol Purgimon, 9 de març de 2018 a les 18:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ara no toquen renúncies. Tampoc val el cangueli davant els possibles embats de l'Estat, ni és recomanable supeditar els interessos de país a criaturades partidistes. L'estira-i-arronsa dels últims dies entre les principals forces independentistes evidencia que el procés no tardarà massa a quedar escapçat si continua la manca d'acord i determinació.

El mal ja està fet. Des del 27 d'octubre que Catalunya és una República declarada. Negar-ne la transcendència política i farcir el discurs explicant-ne el seu component simbòlic és caure en el propi parany. Un error garrafal que dona alenades d'aire al govern espanyol. Com això d'anar "de llei en llei", cenyir-se a l'ordre constitucional i cultivar l'estabilitat. Així no es construeix la República. Les grans revolucions obliguen a mantenir el pols, sortir al carrer i assumir riscos.


No sembla que aquesta legislatura vulgui ser la clau de volta que durà el país a la plena independència. Els partits no volen jugar a aquest joc. Roger Torrent tampoc. La música l'haurà de posar la gent i tornar a emprendre el camí: situar-se en aquell 2012 en què la il·lusió vessava pels carrers i l'afany independentista es convertia en el mainstream de les sobretaules.

Després del 21-D tot s'ha aturat per parlar de noms, carteres i donar temps als partits a llençar-se plats pel cap. Pocs parlen de la transcendència de l'1 d’octubre, dels dos milions i del 90% de vots del sí. Ja ho deia bé en Puigdemont de Polònia quan es ventava d'haver portat Catalunya "de la post-independència al pre-autonomisme". Il·lustratiu, eh?   
 

 

Pol Purgimon
Vaig néixer el 1998 a Santa Maria de Palautordera, tot just quan el Ricky Martin s'escolava a les primeres posicions de les llistes d'èxits. Trampejo amb la música, la literatura i ara, per acabar de col·locar la cirereta al partís, faig Periodisme a la UAB. A més, val a dir que sóc a l'avantguarda de l'Avantguarda. 
@polpurgimon 
 
04/07/2018

Els músics com a símptoma de la internacionalització

12/05/2018

Circ Eurovisió (II)

09/03/2018

La Republiqueta catalana

26/01/2018

Músics indomables

29/12/2017

Abans no es refredin els canelons

01/12/2017

El fracàs de la CUP, l’èxit de Puigdemont

27/10/2017

Crònica d'uns dies d'incertesa

29/09/2017

Núria Graham: llum, foc, destrucció

01/09/2017

Ball d'estelades

04/08/2017

Juguem a (no) ser violents

Participació