Músics indomables

«Hi ha qui ens reconeix que, al Baix Montseny, som l’oasi perdut del rock, l’underground i la bona teca musical»

| 26/01/2018 a les 15:14h
Per Sant Proget, a Palau, l’associació de música Som del Montseny no va trobar millor pla que convidar-nos a degustar les melodies d’en Xarim Aresté. Va ser un concert sobri, amb veu i guitarra i una bona dosi de salts al cor i papallones a l’estómac. Eclèctic, sensible, atrevit a deshores i amb un posat de Gerard Quintana doblement sexi; s’hi noten les hores compartides, els èxits i la influència. Un músic sense complexos i, com diu el seu últim senzill, del disc Polinèsises (Bankrobber, 2017), indomable.

A finals dels 90’s, amb el Montnegre i el Montseny de testimonis imprevisibles, en Joan Colomo i els seus amics van rebel·lar-se contra el món i van fer del hardcore i el punk una via d’expressió a la comarca. Projectes com el de Zeidun, compartit amb en Mau Boada, van ser el primer precedent d’una llarga trajectòria d’èxits al Baix Montseny. Hi ha qui ens reconeix, potser encara amb la boca petita, que som el Manchester català: l’oasi perdut del rock, l’underground i la bona teca musical.

Amb el temps, hi ha hagut relleu. En Colomo ha passat a tenir una carrera en solitari impecable i en Boada les fa grosses amb Esperit! Mica en mica, han anat sortint propostes. Han tren el cap grups com Autodestrucció i encara són a la memòria els desapareguts Surfing Sirles, que entonaven aquella cançó que cridava sense embuts “Som del Montseny!”.

Sortosament, estem en una època d’or de la música catalana. Hi ha grups de tota mena i de qualitat innegable. Al Baix Montseny ja no només hi batega el rock amb força. La Gina i en Carlos, de Clementina, aquesta setmana han celebrat un concert espectacular a La Clau de Sant Celoni. Fa poc més d’un any que són a l’escena musical i ja han talonejat Els Amics de les Arts i han celebrat l’amistat amb en Guillem Roma (“Els perduts”, 2017). Música fantàstica, a mig camí entre Anna Roig i L’ombre de ton chien, Renaldo & Clara i la música llatina.

Tampoc ens deixarem en Noel Biniés ni les propostes escèniques de Tecum Terra, la recuperació dels ritmes tradicionals de Folk o Barbàrie, que acaben de treure disc, la psicodèlica dels Reapers (tan celebrats) i el posat divertit de Les Cireretes. I ara el rap també demana espai entre els joves. En Pinan, els incansables Lower Diagonal o la multitud de propostes que s’erigeixen entre els adolescents i els que ja no ho són tant. Un cant a la vida. A la vida indomable.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Pol Purgimon
Vaig néixer el 1998 a Santa Maria de Palautordera, tot just quan el Ricky Martin s'escolava a les primeres posicions de les llistes d'èxits. Trampejo amb la música, la literatura i ara, per acabar de col·locar la cirereta al partís, faig Periodisme a la UAB. A més, val a dir que sóc a l'avantguarda de l'Avantguarda. 
@polpurgimon 
 
Foto de família entre els representants del Govern i els alcaldes
Foto de família entre els representants del Govern i els alcaldes | AMI
01/01/1970
Diversos ajuntaments de Catalunya ja han rebut els requeriments per saber quants locals es van posar a disposició de l'1-O i qui en va autoritzar l'obertura com a col·legis electorals
Alumnes de Sant Celoni experimentant amb la química
Alumnes de Sant Celoni experimentant amb la química | ajsc
01/01/1970
El projecte Montquímic busca promoure el procés d'ensenyament-aprenentatge de la química des de metodologies experimentals
Premi a la Diputació de Girona per un projecte d'adaptació al canvi climàtic en una finca del Matagalls
Premi a la Diputació de Girona per un projecte d'adaptació al canvi climàtic en una finca del Matagalls | Diputació Girona
01/01/1970
La finca és ubicada dintre del Parc Natural del Montseny i el projecte l'ha presentat la Diputació de Girona