01
d'agost
del
2017
Actualitzat
el
09
d'octubre
del
2019
a les
15:47h
Jordi Cuminal va néixer a Sant Celoni el febrer de 1977. Actualment és diputat al Parlament de Catalunya vivint els moments més transcendents de la política catalana a la qual s'hi dedica per vocació, tot i que té clar que la política és per dedicar-hi uns anys. En la seva trajectòria ha ocupat llocs rellevants com la Secretaria General de la JNC o la Direcció General de Comunicació del Govern de la Generalitat. També ha participat de manera activa en la refundació de Convergència Democràtica de Catalunya impulsant el moviment "Moment Zero".
- A punt per marxar de vacances aquest estiu o és un any excepcional?
És un any excepcional però val la pena aturar-se un moment abans de fer el cim de la muntanya i refrescar les idees. Només seran quinze dies.
- Anirà lluny o es quedarà a prop?
Es va començar a dir en pla de broma però la gent s'ho ha aplicat força això que en un parell d'hores puguis estar a la porta del Parlament.
- El referèndum de l'1-O ho ha canviat tot i ja fa molt que la política gira al seu voltant. És un camí que es fa llarg o estem on havíem d'estar en aquest moment?
La gent que té molta pressa se'ls fa llarg, alguns que tenien dubtes o que encara en tinguin se'ls fa curt i els que estan pilotant ho fan amb molt sentit comú i complint una mica les garanties que ens demanava la comunitat internacional. És a dir que a l'hora de reconèixer països i processos es donin tres requisits. Primer que sigui en pau, cosa que a Catalunya ho complim. El segon que qui ho impulsi tingui un punt d'oficialitat que també es compleix perquè qui hi està al davant és el Parlament i el Govern. Però el tercer requisit és que no sigui unilateral i, per molt que l'Estat digui que és unilateral no ho és. Podem demostrar que hem demanat asseure'ns amb amb l'Estat per negociar-lo i ens ho han negat, però davant els ulls de la comunitat internacional queda demostrat que la nostra voluntat és negociar.
- Amb la comunitat internacional és amb qui s'ha de confiar realment?
Els únics amb els que hem de confiar és amb nosaltres mateixos. Els de fora no han de venir a solucionar-nos el problema. Un cop nosaltres fem el que haguem de fer, s'entén que el referèndum, el votem i el guanyem, la comunitat internacional reaccionarà mentrestant ells no prenen partit. Hi ha una feina que l'hem de fer nosaltres i hem de confiar en nosaltres mateixos.
- Vostè és un diputat de Junts pel Sí i amb la CUP han signat la Llei del Referèndum...
Per això ens vam presentar i aquest és el nostre compromís. En aquest sentit, durant dues setmanes d'aquest passat mes de juliol hem explicat per tot el territori en què consisteix la Llei del referèndum, bàsicament en diem la Llei de Garanties. La llei que recull les garanties perquè tant els que volen votar sí, com els que volen votar no ho puguin fer amb tranquil·litat, pau i garanties.
- Quina acollida ha tingut al territori l'explicació de la llei?
Espectacular. Ho hem fet el mes de juliol i ens hem trobat en actes molt potents per explicar una llei. Això implica un gran compromís. La gent és normal que tingui dubtes i que els plantegi. Ens han fet moltes preguntes i molt interessants. Hem tingut l'oportunitat d'esvair tots els dubtes i demostrar que té garanties legals i transparència.
- La gent també pregunta si hi haurà urnes, com seran i si ja les tenen?
Sempre diem que ara hi ha un article que farà ràbia. La nostra missió ha estat explicar la llei i el que és. I la llei té un reglament que diu que els ciutadans rebran una targeta de cens com elector i que pot anar a votar, però no diu pas qui l'enviarà ni com s'enviarà. I la llei també diu que hi haurà urnes i ens limitem a explicar el que diu la llei, que serà una votació com sempre. El Reglament l'ha de desenvolupar el Govern.
- Vacances curtes i a finals d'agost és previst que entre la Llei de Transitorietat política...
La voluntat que tenim és explicar-nos molt. La part de l'Estat espanyol no ofereix projecte, ni garanties. Només mentides i amenaces. Això ens obliga a ser encara més transparents. Si hem explicar la Llei del referèndum farem el mateix amb el "mentrestant", i això és la Llei de Transitorietat política.
- Quina opinió en té dels interrogatoris de la Guàrdia Civil a alts càrrecs de la Generalitat?
Això que està fent las Guàrdia Civil és una autèntica vergonya. Jo m'hi sento molt identificat perquè una de les persones que han hagut de declarar és Jaume Clotet, el meu predecessor en la Direcció General de Comunicació del Govern i que n'ha sortit investigat. La meva identificació és total i és vergonyant veure com algunes persones han d'anar a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil quan el jutge ha dit que no hi té res a veure.
- Per què creu que ho fan?
Perquè el Rajoy té la Fiscalia, la Guàrdia Civil, la policia, les clavegueres d'Interior i els diaris que estan disposats a explicar coses que fan por. Però malgrat tot no té la gent, tot i que és veritat que té el poder. Els catalans, però, tenim menys poder però una gentada al darrera. Potser cauran alguns polítics més però no podran aturar la força de la gent. El referèndum és imparable.
- Vostè ha estat una persona molt propera a Quico Homs, ara és un polític inhabilitat. Com viu vostè aquesta situació del seu company?
Malament em sap molt greu. Només tu saps les hores i l'energia que vocacionalment has dedicat a un projecte perquè te'l creus i de cop i volta ets com la pesta social i passes a ser injustament inhabilitat. Quan has d'anar a declarar molta gent et fa costat, l'endemà també però quan han passat tres o quatres dies jo no tens ningú que et fa costat. Llavors t'adones de la duresa de la situació. Quedes fora del circuit i de la teva vocació i és molt complicat. En Quico Homs és una persona a qui li agrada la bicicleta, pedala molt i té una resistència moral i espiritual que li faran superar aquest moment. Estic convençut que se'n sortirà i farà coses importants pel país.
- L'Estat també vol ofegar econòmicament Catalunya amenaçant amb el FLA. Hem de patir?
Un exercici molt bo és repassar l'hemeroteca d'abans del 9-N del 2014. Es van dir moltes coses i fins i tot la nit abans hi van haver amenaces molt concretes i el 9N es va fer i en part aquell 9N ens ha portat on som ara. En aquestes darreres setmanes la retòrica no ha estat la mateixa però sí molt similar. Un dia que agafaran el control dels Mossos d'Esquadra, l'endemà que aplicar l'article 155, després que convocaran noves eleccions i ara el FLA. Cada dia hi ha alguna cosa per fer-nos por. Això només es pot arreglar votant.
- I parlant de votar. Quina xifra podria justificar una victòria del sí?
Amb això hem de ser molt prudents perquè fins i tot a nivell internacional està reconegut que el referèndum no ha de tenir un mínim de participació, del contrari seria molt fàcil boicotejar-lo. Nosaltres no posem xifres perquè no s'ha de treure legitimitat als electors. La llei tampoc no posa cap xifra. En cas que hi hagi un vot més pel sí es proclamarà la independència, un vot més pel no noves eleccions autonòmiques. D'aquest tema segur que se'n farà debat i el que diem és que quanta més gent vagi a votar millor i més representatiu serà.
- Si està tant convençut que és imparable, que és el que el sorprèn més el PSC tant a prop de les tesis del PP en aquest procés i en contra del referèndum o CSQEP que no acaba de definir la seva posició?
El mapa polític ha canviat bastant i s'ha passat de dos grans partits i altres de petits a una situació de partits mitjans i això vol dir que els grans han perdut una mica i els petits han guanyat una mica. El cas del PSC, segons les dades del CEO, indica que és un record del passat. Els catalanistes del PSC ara estan a JXS i el que queda dels socialistes és el PSOE de Catalunya. Els electors del PSC catalanista que han anat als Comuns sí que són d'un tarannà diferent. La majoria volen el referèndum i si pot ser pactat. Per tant, els Comuns tindran més difícil posar-se en contra del referèndum.
- Però alguns alcaldes socialistes ja han anunciat que no estan d'acord amb el referèndum i que no deixaran les instal·lacions per portar-lo a terme ja que a més el consideren il·legal. En aquests casos com es pensa solucionar?
Il·legal no ho serà perquè hi haurà una llei aprovada pel Parlament i en segon lloc amb la boca petita aquests mateixos alcaldes ja reconeixen que tenen dificultats per no deixar les instal·lacions. Molta gent de Catalunya és contrària al referèndum però volen votar i votar no. Els ciutadans volen exercir el seu dret a vot i d'aquí a l'octubre veurem quants d'aquests alcaldes poden anar dient que no deixaran les instal·lacions. Als partidaris del no els molesta aquesta actitud. En qualsevol cas segur que la Generalitat habilitarà els espais corresponents en cas que hi hagi alguna dificultat. La gent anirà a votar com sempre.
- De tota manera arribarà un moment que s'haurà de desconnectar i desobeir. Quan i com es farà?
No desobeirem res. Obeirem les lleis catalanes. El poble de Catalunya és sobirà i si surt que sí, que és el que jo desitjo, al cap de dos dies hi haurà un ple al parlament de Catalunya per proclamar la independència i si surt el no doncs es convocaran eleccions autonòmiques.
- Ja sabem que el procés ho ha canviat tot i també afecta directament als qui el piloten. Una mostra clara en són els canvis de consellers d'aquests darrers dies no?
Sí. Va començar amb el conseller Baiget i després ja n'han vingut d'altres en aquest sentit. Honor, glòria i agraïment als que han conduït la nau fins aquí. Hem de ser molt generosos i respectuosos. Artur Mas diu que en política no hi ha amics, però jo n'he fet molts i de bons i es dona el cas que alguns dels que han plegat són amics meus i dels que han entrat també. És una sensació contraposada.
- S'han entès bé els canvis?
De tots aquests canvis de govern l'única cosa que no he entès no és pas els relleus dels consellers, sinó a nivell del grup parlamentari. L'actual president del grup passava a ser conseller i quedava buit el lideratge del grup parlamentari, els que dirigeixen el partit no s'han atrevit a liderar el grup parlamentari en aquests moments.
- Com veu la situació actual del PDECat?
Jo encara m'identifico molt amb Convergència. Fins passat l'1-O no podrem veure massa bé quin és l'estat de la situació i com ens reorganitzem. No es reconeix molt però hem d'admetre una gran generositat per part d'una gent que ha arriscat fins i tot el partit per tirar endavant el procés polític i en pagaran un preu molt elevat. Com dic, passat l'1-O serà el moment de començar a valorar on som i cap on de seguir el camí. Ara el més important és remar fort perquè el referèndum es pugui fer i identificar-nos en el concepte ampli de JxS, amb el que també m'hi sento molt identificat, més que no en un partit o altre.
- Parlem una mica del territori ja que en aquesta legislatura s'han pres decisions importants relacionades en la divisió territorial de Catalunya. La gent que vivim al Baix Montseny podem estar esperançats?
Home l'esperança és l'última cosa que s'ha de perdre. En aquest sentit, en la meva etapa de regidor a l'Ajuntament de Sant Celoni vaig participar en algunes jornades de trobar-nos la gent dels pobles del Baix Montseny i començar a reivindicar que també som una comarca. S'han fet passos, manifestos polítics, mancomunat serveis, s'ha intensificat la col·laboració entre una bona colla del municipis de la zona i per tant considero que aquest sentiment va avançant.
- Com creu que s'ha de seguir avançant des del seu punt de vista de diputat al Parlament de Catalunya?
Justament aquesta setmana he enviat una carta a quinze alcaldes del Baix Montseny per fer-els-hi notar això, que en aquesta legislatura que segur que serà històrica pel futur del país també ho pot ser per un bon gruix de temes territorials que s'estan solucionant. No pas per una gran llei d'ordenació territorial sinó perquè qüestions territorial que ja venen de l'any 2000 amb l'informe Roca havien anat sortint s'estan resolent com la vegueria del Penedès, s'ha aprovat la comarca del Moianès, ara està en tràmit la llei del Lluçanès i el que si que potser trobo a faltar és un pas més. No vull pas dir un pas precipitat ni forçar una llei però sí avançar en la identificació de la voluntat de ser comarca per part dels municipis del Baix Montseny.
- M'està dient que ara és el moment de pujar al tren?
Jo crec que sí. Si més no demostrar que nosaltres en aquest tren també hi volem ser. Potser tenim un ritme més lent que no avancem tant ràpid com altres territoris han fet, però cal expressar clarament la nostra voluntat d'esdevenir comarca.
- M'està parlant d'un sentiment que no és pas fàcil quan els pobles del Baix Montseny formen part de dues províncies, dues comarques i dues diputacions diferents. És un problema afegit?
És el que dius. Però més enllà d'esdevenir comarca per llei penso que hem de seguir fent gestos i passos d'anar una mica més enllà. De les trobades que en aquests darrers anys s'han fet s'han intensificat les relacions i sens dubte ara és un bon moment que en la llista de temes territorials que hi ha per resoldre el Baix Montseny s'hi ha d'apuntar.
- A punt per marxar de vacances aquest estiu o és un any excepcional?
És un any excepcional però val la pena aturar-se un moment abans de fer el cim de la muntanya i refrescar les idees. Només seran quinze dies.
- Anirà lluny o es quedarà a prop?
Es va començar a dir en pla de broma però la gent s'ho ha aplicat força això que en un parell d'hores puguis estar a la porta del Parlament.
- El referèndum de l'1-O ho ha canviat tot i ja fa molt que la política gira al seu voltant. És un camí que es fa llarg o estem on havíem d'estar en aquest moment?
La gent que té molta pressa se'ls fa llarg, alguns que tenien dubtes o que encara en tinguin se'ls fa curt i els que estan pilotant ho fan amb molt sentit comú i complint una mica les garanties que ens demanava la comunitat internacional. És a dir que a l'hora de reconèixer països i processos es donin tres requisits. Primer que sigui en pau, cosa que a Catalunya ho complim. El segon que qui ho impulsi tingui un punt d'oficialitat que també es compleix perquè qui hi està al davant és el Parlament i el Govern. Però el tercer requisit és que no sigui unilateral i, per molt que l'Estat digui que és unilateral no ho és. Podem demostrar que hem demanat asseure'ns amb amb l'Estat per negociar-lo i ens ho han negat, però davant els ulls de la comunitat internacional queda demostrat que la nostra voluntat és negociar.
"Catalunya compleix tots els requisits que ens exigeix la comunitat internacional per fer el referèndum: En pau, que tingui oficialitat i que no sigui unilateral"
- Amb la comunitat internacional és amb qui s'ha de confiar realment?
Els únics amb els que hem de confiar és amb nosaltres mateixos. Els de fora no han de venir a solucionar-nos el problema. Un cop nosaltres fem el que haguem de fer, s'entén que el referèndum, el votem i el guanyem, la comunitat internacional reaccionarà mentrestant ells no prenen partit. Hi ha una feina que l'hem de fer nosaltres i hem de confiar en nosaltres mateixos.
- Vostè és un diputat de Junts pel Sí i amb la CUP han signat la Llei del Referèndum...
Per això ens vam presentar i aquest és el nostre compromís. En aquest sentit, durant dues setmanes d'aquest passat mes de juliol hem explicat per tot el territori en què consisteix la Llei del referèndum, bàsicament en diem la Llei de Garanties. La llei que recull les garanties perquè tant els que volen votar sí, com els que volen votar no ho puguin fer amb tranquil·litat, pau i garanties.
- Quina acollida ha tingut al territori l'explicació de la llei?
Espectacular. Ho hem fet el mes de juliol i ens hem trobat en actes molt potents per explicar una llei. Això implica un gran compromís. La gent és normal que tingui dubtes i que els plantegi. Ens han fet moltes preguntes i molt interessants. Hem tingut l'oportunitat d'esvair tots els dubtes i demostrar que té garanties legals i transparència.
- La gent també pregunta si hi haurà urnes, com seran i si ja les tenen?
Sempre diem que ara hi ha un article que farà ràbia. La nostra missió ha estat explicar la llei i el que és. I la llei té un reglament que diu que els ciutadans rebran una targeta de cens com elector i que pot anar a votar, però no diu pas qui l'enviarà ni com s'enviarà. I la llei també diu que hi haurà urnes i ens limitem a explicar el que diu la llei, que serà una votació com sempre. El Reglament l'ha de desenvolupar el Govern.
- Vacances curtes i a finals d'agost és previst que entre la Llei de Transitorietat política...
La voluntat que tenim és explicar-nos molt. La part de l'Estat espanyol no ofereix projecte, ni garanties. Només mentides i amenaces. Això ens obliga a ser encara més transparents. Si hem explicar la Llei del referèndum farem el mateix amb el "mentrestant", i això és la Llei de Transitorietat política.
- Quina opinió en té dels interrogatoris de la Guàrdia Civil a alts càrrecs de la Generalitat?
Això que està fent las Guàrdia Civil és una autèntica vergonya. Jo m'hi sento molt identificat perquè una de les persones que han hagut de declarar és Jaume Clotet, el meu predecessor en la Direcció General de Comunicació del Govern i que n'ha sortit investigat. La meva identificació és total i és vergonyant veure com algunes persones han d'anar a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil quan el jutge ha dit que no hi té res a veure.
"Potser cauran alguns polítics més però no podran aturar la força de la gent"
- Per què creu que ho fan?
Perquè el Rajoy té la Fiscalia, la Guàrdia Civil, la policia, les clavegueres d'Interior i els diaris que estan disposats a explicar coses que fan por. Però malgrat tot no té la gent, tot i que és veritat que té el poder. Els catalans, però, tenim menys poder però una gentada al darrera. Potser cauran alguns polítics més però no podran aturar la força de la gent. El referèndum és imparable.
- Vostè ha estat una persona molt propera a Quico Homs, ara és un polític inhabilitat. Com viu vostè aquesta situació del seu company?
Malament em sap molt greu. Només tu saps les hores i l'energia que vocacionalment has dedicat a un projecte perquè te'l creus i de cop i volta ets com la pesta social i passes a ser injustament inhabilitat. Quan has d'anar a declarar molta gent et fa costat, l'endemà també però quan han passat tres o quatres dies jo no tens ningú que et fa costat. Llavors t'adones de la duresa de la situació. Quedes fora del circuit i de la teva vocació i és molt complicat. En Quico Homs és una persona a qui li agrada la bicicleta, pedala molt i té una resistència moral i espiritual que li faran superar aquest moment. Estic convençut que se'n sortirà i farà coses importants pel país.
- L'Estat també vol ofegar econòmicament Catalunya amenaçant amb el FLA. Hem de patir?
Un exercici molt bo és repassar l'hemeroteca d'abans del 9-N del 2014. Es van dir moltes coses i fins i tot la nit abans hi van haver amenaces molt concretes i el 9N es va fer i en part aquell 9N ens ha portat on som ara. En aquestes darreres setmanes la retòrica no ha estat la mateixa però sí molt similar. Un dia que agafaran el control dels Mossos d'Esquadra, l'endemà que aplicar l'article 155, després que convocaran noves eleccions i ara el FLA. Cada dia hi ha alguna cosa per fer-nos por. Això només es pot arreglar votant.
- I parlant de votar. Quina xifra podria justificar una victòria del sí?
Amb això hem de ser molt prudents perquè fins i tot a nivell internacional està reconegut que el referèndum no ha de tenir un mínim de participació, del contrari seria molt fàcil boicotejar-lo. Nosaltres no posem xifres perquè no s'ha de treure legitimitat als electors. La llei tampoc no posa cap xifra. En cas que hi hagi un vot més pel sí es proclamarà la independència, un vot més pel no noves eleccions autonòmiques. D'aquest tema segur que se'n farà debat i el que diem és que quanta més gent vagi a votar millor i més representatiu serà.
Jordi Cuminal en un moment de l'entrevista Foto: Jordi Purtí
- Si està tant convençut que és imparable, que és el que el sorprèn més el PSC tant a prop de les tesis del PP en aquest procés i en contra del referèndum o CSQEP que no acaba de definir la seva posició?
El mapa polític ha canviat bastant i s'ha passat de dos grans partits i altres de petits a una situació de partits mitjans i això vol dir que els grans han perdut una mica i els petits han guanyat una mica. El cas del PSC, segons les dades del CEO, indica que és un record del passat. Els catalanistes del PSC ara estan a JXS i el que queda dels socialistes és el PSOE de Catalunya. Els electors del PSC catalanista que han anat als Comuns sí que són d'un tarannà diferent. La majoria volen el referèndum i si pot ser pactat. Per tant, els Comuns tindran més difícil posar-se en contra del referèndum.
"És veritat que el discurs d'alguns alcaldes del PSC és que no deixaran les instal·lacions per votar, però d'aquí a l'octubre veiam quants n'hi ha que ho mantenen. Amb la boca petita ja reconeixen que tenen problemes"
- Però alguns alcaldes socialistes ja han anunciat que no estan d'acord amb el referèndum i que no deixaran les instal·lacions per portar-lo a terme ja que a més el consideren il·legal. En aquests casos com es pensa solucionar?
Il·legal no ho serà perquè hi haurà una llei aprovada pel Parlament i en segon lloc amb la boca petita aquests mateixos alcaldes ja reconeixen que tenen dificultats per no deixar les instal·lacions. Molta gent de Catalunya és contrària al referèndum però volen votar i votar no. Els ciutadans volen exercir el seu dret a vot i d'aquí a l'octubre veurem quants d'aquests alcaldes poden anar dient que no deixaran les instal·lacions. Als partidaris del no els molesta aquesta actitud. En qualsevol cas segur que la Generalitat habilitarà els espais corresponents en cas que hi hagi alguna dificultat. La gent anirà a votar com sempre.
- De tota manera arribarà un moment que s'haurà de desconnectar i desobeir. Quan i com es farà?
No desobeirem res. Obeirem les lleis catalanes. El poble de Catalunya és sobirà i si surt que sí, que és el que jo desitjo, al cap de dos dies hi haurà un ple al parlament de Catalunya per proclamar la independència i si surt el no doncs es convocaran eleccions autonòmiques.
- Ja sabem que el procés ho ha canviat tot i també afecta directament als qui el piloten. Una mostra clara en són els canvis de consellers d'aquests darrers dies no?
Sí. Va començar amb el conseller Baiget i després ja n'han vingut d'altres en aquest sentit. Honor, glòria i agraïment als que han conduït la nau fins aquí. Hem de ser molt generosos i respectuosos. Artur Mas diu que en política no hi ha amics, però jo n'he fet molts i de bons i es dona el cas que alguns dels que han plegat són amics meus i dels que han entrat també. És una sensació contraposada.
"Jo encara m'identifico molt amb CDC. Fins passat l'1-O no podrem veure massa bé com ens reorganitzem"
- S'han entès bé els canvis?
De tots aquests canvis de govern l'única cosa que no he entès no és pas els relleus dels consellers, sinó a nivell del grup parlamentari. L'actual president del grup passava a ser conseller i quedava buit el lideratge del grup parlamentari, els que dirigeixen el partit no s'han atrevit a liderar el grup parlamentari en aquests moments.
- Com veu la situació actual del PDECat?
Jo encara m'identifico molt amb Convergència. Fins passat l'1-O no podrem veure massa bé quin és l'estat de la situació i com ens reorganitzem. No es reconeix molt però hem d'admetre una gran generositat per part d'una gent que ha arriscat fins i tot el partit per tirar endavant el procés polític i en pagaran un preu molt elevat. Com dic, passat l'1-O serà el moment de començar a valorar on som i cap on de seguir el camí. Ara el més important és remar fort perquè el referèndum es pugui fer i identificar-nos en el concepte ampli de JxS, amb el que també m'hi sento molt identificat, més que no en un partit o altre.
Cuminal té molt clar que el Baix Montseny ha de seguir fent passes per esdevenir comarca Foto: Jordi Purtí
- Parlem una mica del territori ja que en aquesta legislatura s'han pres decisions importants relacionades en la divisió territorial de Catalunya. La gent que vivim al Baix Montseny podem estar esperançats?
Home l'esperança és l'última cosa que s'ha de perdre. En aquest sentit, en la meva etapa de regidor a l'Ajuntament de Sant Celoni vaig participar en algunes jornades de trobar-nos la gent dels pobles del Baix Montseny i començar a reivindicar que també som una comarca. S'han fet passos, manifestos polítics, mancomunat serveis, s'ha intensificat la col·laboració entre una bona colla del municipis de la zona i per tant considero que aquest sentiment va avançant.
"La gent del Baix Montseny no hem de deixar perdre l'oportunitat de poder resoldre els problemes territorials. Fa pocs dies he enviat una carta a quinze alcaldes per decidir-nos a fer un pas més"
- Com creu que s'ha de seguir avançant des del seu punt de vista de diputat al Parlament de Catalunya?
Justament aquesta setmana he enviat una carta a quinze alcaldes del Baix Montseny per fer-els-hi notar això, que en aquesta legislatura que segur que serà històrica pel futur del país també ho pot ser per un bon gruix de temes territorials que s'estan solucionant. No pas per una gran llei d'ordenació territorial sinó perquè qüestions territorial que ja venen de l'any 2000 amb l'informe Roca havien anat sortint s'estan resolent com la vegueria del Penedès, s'ha aprovat la comarca del Moianès, ara està en tràmit la llei del Lluçanès i el que si que potser trobo a faltar és un pas més. No vull pas dir un pas precipitat ni forçar una llei però sí avançar en la identificació de la voluntat de ser comarca per part dels municipis del Baix Montseny.
- M'està dient que ara és el moment de pujar al tren?
Jo crec que sí. Si més no demostrar que nosaltres en aquest tren també hi volem ser. Potser tenim un ritme més lent que no avancem tant ràpid com altres territoris han fet, però cal expressar clarament la nostra voluntat d'esdevenir comarca.
- M'està parlant d'un sentiment que no és pas fàcil quan els pobles del Baix Montseny formen part de dues províncies, dues comarques i dues diputacions diferents. És un problema afegit?
És el que dius. Però més enllà d'esdevenir comarca per llei penso que hem de seguir fent gestos i passos d'anar una mica més enllà. De les trobades que en aquests darrers anys s'han fet s'han intensificat les relacions i sens dubte ara és un bon moment que en la llista de temes territorials que hi ha per resoldre el Baix Montseny s'hi ha d'apuntar.