05
de juliol
del
2017
La Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC) reclama al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i al conjunt de la societat catalana resoldre la situació dels 200.000 alumnes en centres considerats “d’alta” i “de màxima complexitat” que hi ha arreu de Catalunya. Així ho han expressat, diversos representats d’AMPA en una roda de premsa celebrada fa uns dies i que ha servit a la federació per presentar un grup de treball específic sobre aquesta qüestió.
L’entitat, que aplega més de 2.200 AMPAs d’arreu de Catalunya i que representa més de 400.000 famílies, considera que el model vigent és el que impedeix al conjunt d’escoles del país d’assolir les màximes quotes d’excel·lència educativa, en tant que cada cop es tendeix més a un model conformat per unes escoles “d’iguals” que no faciliten l’ intercanvi d’experiències ni confrontació d’idees, eines clau per assolir l’excel·lència formativa.
Actualment a Catalunya hi ha unes 330 escoles i instituts considerats “de màxima complexitat” per part del Departament d’Ensenyament, tal i com s’estableix a la resolució del 12 de maig de 2017 de director general de Professorat i Personal de Centres Públics, per la qual es fa pública amb caràcter provisional la llista de centres educatius qualificats de màxima complexitat. A grans trets, aquests 330 centres escolaritzen més de 200.000 alumnes de 3 a 16 anys
Al Vallès Oriental hi ha un total de 13 centres considerats de màxima complexitat distribuïts en municipis com Granollers, Les Franqueses, Mollet del Vallès i Canovelles, però, segons l'entitat, "això només la punta de l’iceberg d’un problema molt més profund del nostre sistema educatiu". En aquest sentit, recorden que el darrer informe del Síndic de Greuges sobre segregació escolar a Catalunya alerta que durant el curs 2013-14 s’han pogut calcular índexs de segregació escolar significatius en municipis com són Granollers, Sant Celoni, Les Franqueses, Mollet, Montornès, Caldes de Montbui i Parets. De fet, avisen que "diversos estudis i experts alerten que una xarxa d’escoles segregades per motius socioeconòmics suposa un fre per al desenvolupament de tots alumnes, independentment de la classe social a què pertanyin ja que una excessiva fragmentació frena el conjunt del sistema educatiu".
Així doncs, segons FAPAC, com a societat tenim dues opcions: "La primera, reconèixer que tenim un sistema que segrega una part de la població ja des dels 3 anys, i tenir clar que volem que continuï així, perquè permet que els Marcs, els Àlex, les Martines i les Júlies no es barregin amb ‘l’altre’, -el pobre, el nouvingut, el d’ètnia gitana, etc.
Si la societat pensa que ja estem bé així, des de la FAPAC com a mínim reclamem que es destinin molts més recursos a aquests 200.000 nens i nenes ‘de màxima complexitat’. I esperem que, quan siguin adults, puguin arribar a sentir-se part d’aquesta societat que els ha mantingut apartats. La segona opció és la d’emprendre mesures valentes que posin fi a aquest sistema. Des de la FAPAC, apostem decididament per aquesta.
Al model actual d’escoles segregades per raó socioeconòmica hi ha centres on la majoria d’ infants provenen de famílies amb més elevat capital instructiu i econòmic, fet que els facilita accés a activitats extraescolars i al lleure educatiu. Per contra ens trobem amb altres centres on el més habitual és que els infants amb prou feines coneixen la realitat que hi ha més enllà del barri. Aquesta gran diferència entre uns i altres és el que contribueix a bloquejar el conjunt del sistema".
També lamenten que "no pot ser que una societat es plantegi una educació de qualitat, innovadora i avançada, i que sistemàticament hi hagi infants que vagin al sac de les ‘màximes complexitats’ perquè els seus pares van néixer no-sé-on o tenen una renda determinada. No pot ser que passi això en una societat que fa de la cohesió social un valor a defensar. Com a mares i pares d’aquests centres fem una crida al conjunt de polítics i de la societat catalana perquè s’enceti un debat públic sobre aquesta realitat. Perquè només si som conscients d’aquesta situació podrem decidir si la volem canviar".
L’any vinent es compleixen deu anys de la publicació del primer informe del Síndic de Greuges sobre segregació escolar, titulat precisament La Segregació Escolar a Catalunya. “De llavors ençà s’ha fet ben poca cosa per corregir aquesta realitat. D’ençà d’aquell primer informe, la situació no ha millorat i el desequilibri en la composició social dels centres es manté en proporcions similars: dins d'un mateix barri, continuem tenint escoles amb perfils d'alumnat molt diferents entre elles, i diferents també de la composició social de l'entorn. Si es pren com a referència la distribució de l'alumnat estranger, s'observa que els desequilibris s'han mantingut estables en la darrera dècada. No volem passar deu anys més sense que hi hagi un debat profund sobre el tema. Un debat que, des del nostre punt de vista, milloraria el conjunt de l’educació catalana. Perquè creiem fermament que l'excel·lència només la dóna la diversitat. És només qüestió de voluntat política i, per suposat, de voluntat social".
L’entitat, que aplega més de 2.200 AMPAs d’arreu de Catalunya i que representa més de 400.000 famílies, considera que el model vigent és el que impedeix al conjunt d’escoles del país d’assolir les màximes quotes d’excel·lència educativa, en tant que cada cop es tendeix més a un model conformat per unes escoles “d’iguals” que no faciliten l’ intercanvi d’experiències ni confrontació d’idees, eines clau per assolir l’excel·lència formativa.
Actualment a Catalunya hi ha unes 330 escoles i instituts considerats “de màxima complexitat” per part del Departament d’Ensenyament, tal i com s’estableix a la resolució del 12 de maig de 2017 de director general de Professorat i Personal de Centres Públics, per la qual es fa pública amb caràcter provisional la llista de centres educatius qualificats de màxima complexitat. A grans trets, aquests 330 centres escolaritzen més de 200.000 alumnes de 3 a 16 anys
Al Vallès Oriental hi ha un total de 13 centres considerats de màxima complexitat distribuïts en municipis com Granollers, Les Franqueses, Mollet del Vallès i Canovelles, però, segons l'entitat, "això només la punta de l’iceberg d’un problema molt més profund del nostre sistema educatiu". En aquest sentit, recorden que el darrer informe del Síndic de Greuges sobre segregació escolar a Catalunya alerta que durant el curs 2013-14 s’han pogut calcular índexs de segregació escolar significatius en municipis com són Granollers, Sant Celoni, Les Franqueses, Mollet, Montornès, Caldes de Montbui i Parets. De fet, avisen que "diversos estudis i experts alerten que una xarxa d’escoles segregades per motius socioeconòmics suposa un fre per al desenvolupament de tots alumnes, independentment de la classe social a què pertanyin ja que una excessiva fragmentació frena el conjunt del sistema educatiu".
Així doncs, segons FAPAC, com a societat tenim dues opcions: "La primera, reconèixer que tenim un sistema que segrega una part de la població ja des dels 3 anys, i tenir clar que volem que continuï així, perquè permet que els Marcs, els Àlex, les Martines i les Júlies no es barregin amb ‘l’altre’, -el pobre, el nouvingut, el d’ètnia gitana, etc.
Si la societat pensa que ja estem bé així, des de la FAPAC com a mínim reclamem que es destinin molts més recursos a aquests 200.000 nens i nenes ‘de màxima complexitat’. I esperem que, quan siguin adults, puguin arribar a sentir-se part d’aquesta societat que els ha mantingut apartats. La segona opció és la d’emprendre mesures valentes que posin fi a aquest sistema. Des de la FAPAC, apostem decididament per aquesta.
Al model actual d’escoles segregades per raó socioeconòmica hi ha centres on la majoria d’ infants provenen de famílies amb més elevat capital instructiu i econòmic, fet que els facilita accés a activitats extraescolars i al lleure educatiu. Per contra ens trobem amb altres centres on el més habitual és que els infants amb prou feines coneixen la realitat que hi ha més enllà del barri. Aquesta gran diferència entre uns i altres és el que contribueix a bloquejar el conjunt del sistema".
També lamenten que "no pot ser que una societat es plantegi una educació de qualitat, innovadora i avançada, i que sistemàticament hi hagi infants que vagin al sac de les ‘màximes complexitats’ perquè els seus pares van néixer no-sé-on o tenen una renda determinada. No pot ser que passi això en una societat que fa de la cohesió social un valor a defensar. Com a mares i pares d’aquests centres fem una crida al conjunt de polítics i de la societat catalana perquè s’enceti un debat públic sobre aquesta realitat. Perquè només si som conscients d’aquesta situació podrem decidir si la volem canviar".
L’any vinent es compleixen deu anys de la publicació del primer informe del Síndic de Greuges sobre segregació escolar, titulat precisament La Segregació Escolar a Catalunya. “De llavors ençà s’ha fet ben poca cosa per corregir aquesta realitat. D’ençà d’aquell primer informe, la situació no ha millorat i el desequilibri en la composició social dels centres es manté en proporcions similars: dins d'un mateix barri, continuem tenint escoles amb perfils d'alumnat molt diferents entre elles, i diferents també de la composició social de l'entorn. Si es pren com a referència la distribució de l'alumnat estranger, s'observa que els desequilibris s'han mantingut estables en la darrera dècada. No volem passar deu anys més sense que hi hagi un debat profund sobre el tema. Un debat que, des del nostre punt de vista, milloraria el conjunt de l’educació catalana. Perquè creiem fermament que l'excel·lència només la dóna la diversitat. És només qüestió de voluntat política i, per suposat, de voluntat social".