parc natural del Montseny

Òscar Farrerons i Adrià Corella preparen un estudi de les fonts del Parc Natural del Montseny

Pretén estudiar-les de manera teòrica i pràctica i ha de culminar amb una exposició itinerant l'any vinent en col·laboració amb el Museu Etnològic del Montseny La Gabella (MEMGA)

És un projecte sense ànim de lucre, els autors aporten els continguts artístics i intel·lectuals de manera desinteressada

Inclou visitar les fonts, comprendre el lloc i escriure una fitxa de cada brollador

| 03/06/2017 a les 16:11h
Arxivat a: Medi ambient, Òscar Farrerons, Adrià Corella, Parc Natural del Montseny, MEMGA, Museu Etnològic del Montseny La Gabella, Baix Montseny, fonts del Montseny, Parc Natural Montseny
Font Erola a Breda
Font Erola a Breda | Adrià Corella / Fonts del Montseny
Aquesta notícia es va publicar originalment el 03/06/2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Òscar Farrerons, estudiós del Montseny, arquitecte i doctor en Enginyeria Multimèdia i propfessor de la Universitat Politècnica de Catalunya, a més de fundador i impulsor dels "Amics de les Fonts de Viladrau" i autor de diversos llibres relacionats amb el Montseny juntament amb Adrià Corella, fotògraf amateur i guanyador de diversos premis de fotografia estan elaborant un treball sobre les fonts del Parc Natural del Montseny que pretén estudiar-les de manera teòrica i pràctica i que ha de culminar amb una exposició itinerant l'any vinent en col·laboració amb el Museu Etnològic del Montseny La Gabella (MEMGA).

En el treball volen identificar quantes fonts hi ha , en quines condicions es troben, establir les coordenades on estan ubicades, el seu estat de manteniment i quin tipus d'aigua brolla del seu manantial, entres altres qüestions que s'aniran plantejant. En una primera aproximació, ja han recollit  de l'estensa bibliografia que hi ha sobre el Montseny un total de 42 fonts del Brull i Seva, 205 de Viladrau, 78 d’Arbúcies, 56 de Breda i Sant Feliu de Buixalleu, 44 de Riells i Viabrea i de Gualba, 21 de Campins i Sant Esteve de Palautordera, 51 de Sant Pere de Vilamajor i de Cànoves i Samalús, 41 de la Garriga i de Figaró-Montmany, 44 de Tagamanent, i Aiguafreda, 84 del Montseny i de Fogars de Montclús.

 

Font de Coll de Tè a Arbúcies Foto: Adrià Corella / Fonts del Montseny



Totes aquestes fonts han estat posicionades en un plànol google maps amb les seves coordenades GPS. Estan identificades amb quatre colors, amb la següent llegenda: Vermell: fonts boscanes; Blau: fonts urbanes; Verd: fonts per geolocalitzar; Negre: desaparegudes. El projecte inclou visitar les fonts, comprendre el lloc, escriure una fitxa de cada brollador amb la situació, l'estat, la manera d'arribar-hi, les llegendes i històries de la font o del lloc, i fer un conjunt de fotografies artístiques de cadascuna d'elles, de manera que es pugui captar la bellesa del paratge.

Però el veritable encant de les fonts del Montseny, expliquen Òscar Farrerons i Adrià Corella, no és tant el seu nombre elevat, sinó el variades que són. Hi ha fonts a gran altitud, urbanes, agradoses, humitoses, generoses, romàntiques, perdudes o mig amagades, històriques, algunes es troben a peu de pista i altres són captivadores o juganeres. També n'hi ha de misterioses i portentoses.

Capítol a part mereixen les llegendes i encanteris que acompanyen encara a les fonts montsenyenques. Com la llegenda de la conversió del blat en or a la font de l'Or (Viladrau). O com per la nit de sant Joan es pot trobar encara en algunes fonts les fades d'aigua, com a la font de les Nàiades (Montseny). "Part de la nostra tasca ha estat i continuarà sent recollir aquestes llegendes i històries", diuen els autors de l'estudi.
 

Font dels Ocells de Gualba Foto: Adrià Corella / Fonts del Montseny



Preservar les fonts

També expliquen que les fonts del Montseny mica en mica els dolls d'aigua es van aprimant, les construccions que les ennoblien s'han anat degradant i arruïnant, i si es compara amb les antigues postals on la font era un element central de la vida "ens n'adonem que cal preservar aquests racons com a font de coneixement".

Per això portem a terme aquest estudi, però no solament com un treball teòric, sinó que volen redescobrir i animar a tothom, caminant i passejant, les fonts per apreciar aquest bé tant valuós. "Que tornin els poetes a les fonts! Que hi tornin els enamorats, els grans i els petits",exclamen Farrerons i Corella.

Tota aquesta informació s'està recollint en un dossier amb una fitxa per cada font, amb text i foto. L'Adrià Corella aporta els originals fotogràfics, i Òscar Farrerons els texts explicatius de cada font. És un projecte sense ànim de lucre, els autors aporten els continguts artístics i intel·lectuals de manera desinteressada. Tot serà consultable via internet a traves d'un repositori ja sigui del Museu Etnològic del Montseny La Gabella (MEMGA) o de la Universitat Politècnica de Catalunya.
 

Font dels Lledoners de Sant Pere de Vilamajor Foto: Adrià Corella / Fonts del Montseny



 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Jordi Xena, president de l'AMTU diu que el transport públic per definició és deficitari
Jordi Xena, president de l'AMTU diu que el transport públic per definició és deficitari | Jordi Purtí
01/01/1970
El president de l'Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport urbà anuncia que Sabadell, Terrassa, Roses, Igualada i quatre ciutats més per decidir seran les primeres on es farà una prova pilot de bus sense conductor