Albert Palacio: «Canviaria els reconeixements personals per diners solidaris»

Arriba puntual a la cita que havíem acordat per les sis de la tarda a l'Hotel Suís de Sant Celoni, en el centre neuràlgic del municipi. Sense haver-ho previst -i per la meva part lluny de pensar-hi- ens trobem un 9 de maig, just un any després de la mort de l'Asier, el nen 9 nou anys del Pont de Vilomara (Bages) fill d'una seva companya de feina que no va poder superar el càncer cerebral conegut com a Glioma Pontino Intrínsec Difús (DIPG) i pel qual Albert Palacio, un mosso d'esquadra veí de Gualba va caminar durant noranta-dos dies els 3.000 quilòmetres que separen Roma de Santiago de Compostela amb la intenció de recaptar fons per investigar aquesta malaltia. Aquesta gesta o aventura o acció solidària, com a ell li agrada dir, li ha valgut el reconeixement dels seus companys per designar-lo Mosso de l'Any.

- 3.000 quiilòmetres per una causa solidària, una causa justa que ha tingut finalment un premi inesperat. Què representa ser Mosso de l'Any?

- Bé, vol dir que els teus companys han cregut amb el que he fet, ja que són ells els que m'han votar. Els mossos i mosses de tot Catalunya i no et negaré pas que això m'omple d'orgull perquè primer em van nominar i després m'han donat el seu suport perquè ho sigui.

- Un any intens, carregat d'anècdotes, d'emocions, d'experiències... Com el vius tot aquest bagatge que sens dubte alguna cosa de la teva t'ha canviat?

- Doncs rebent l'escalf de la gent. Ser reconegut en llocs on he anat i veure que valoren el que fas i el que has fet. Llavors penses que tot i que has recaptat diners per mi escassos pel que jo havia imaginat. He aconseguit, amb l'ajuda de molta gent, donar notarietat a una malaltia minoritària. Per això avui que és 9 de maig i fa un any just que va morir l'Asier li faig el meu homenatge particular.

- Del 9 de maig del 2016 a NacióBaixMontseny que vàrem seguir tot el teu viatge ens en vàrem fer ressò també, no cal dir que tristor molt accentuada. Un aniversari dolorós i sens dubte el moment més difícil d'aquesta experiència no?

- Sí, va ser el moment més dur de tot el camí. El cap no funciona amb les cames, et falten forces per seguir, el cas no reacciona però no queda altre remei que aixecar-te per ell, per l'Asier. I un any després veus les reaccions a les xarxes socials que en parlen i moltes persones se'n recorden i això és el més bonic de tot plegat i penso que fer el camí no ha estat en va.

- El vas conèixer només deu dies abans de morir en la trobada que vareu tenir et va regalar una bruíxola. Com t'ha guiat?

- He de dir que no m'ha calgut perquè la meva bruíxola és ell sigui on sigui. És el que em guia des del 9 de maig 2016 i l'Asier em continuarà marcant el camí a seguir.
 
- La teva acció solidària va suposar recaptar 34.000 euros, dius que són escassos però des de l'Hospital Sant Joan de Déu diuen que han servit per poder pagar un investigador durant tot un any i també per assajos. És veritat, però, que són aportacions voluntàries i que les empreses i les administracions hi han col·laborat poc.

- És una llàstima. Hem aconseguit una gran repercussió mediàtica perquè les empreses hi poguessin fer una gran col·laboració, però ni així. El càncer cerebral difús, ja ho he explicat altres vegades, només afecta cada any a 300 nens de tot el món. Aquest 34.000 euros recaptats han servit per pagar un investigador durant tot un any, sí. També per fer assajos i avui ja hi ha nens que ho estant provant com la Lucía, una nena de León, i els resultats no són del tot dolents.

Si amb 34.000 euros s'ha pogut fer tot això que no es podria fer amb 100.000 o 200.000 euros i per això em poso de molt malhumor quan les notícies ens informen de tot el que ens han robat. Si en lloc d'aquests índexs tant elevats de corrupció poguessim destinar-los a investigació imagina't.

- En pocs dies de diferència una medalla amb distintiu blau i Mossos de l'Any. Satisfet?

- Els reconeixements són molt macos, però sincerament jo els canviaria per diners solidaris perquè aquest era l'objectiu pel qual vaig fer "Un camí per l'Asier". Per tot plegat m'hagués agradat recaptar el doble de fons i no rebre cap reconeixement personal.

- En qualsevol cas des que es va instaurar la distinció de Mosso de l'Any, per primera vegada recau a un mosso ja que fins ara havien estat persones de la societat civil. Ja has dit que estàs satisfet de l'actitud dels teus companys. De les autoritats polítiques del país també?

- La veritat és que no s'han involucrat gens en aquest projecte. Satisfet amb els polítics gens. Els meus companys del cos s'hi que han donat la cara i han treballat perquè tirés endavant.

- No se si ara ets el mosso més conegut de tot Catalunya però des que vas començar el projecte fins a dia d'avui amb que et quedes?

- Amb la gent. És impressionanat que persones que no et coneixen de res t'obren les portes de casa seva, et posen un plat a taula i et deixen un llit per dormir com si fossis de la família. Gent que no et coneix i s'apunten a caminar amb tu. és clar que això omple molt.

- I a partir d'ara què? Jo que et començo a conèixer una mica no m'imagino que estiguisa aturat?

- Doncs... en tinc una de pensada! És una acció bastant potent però encara no la puc explicar perquè de moment és una idea i organitzar-la no serà fàcil. El que és segur és que no puc tornar a marxar gairebé cent dies o del contrari la meva filla m'ho retreurà tota la vida. Però el projecte continuarà sent pel tumor cerebral difús. Podria dir que serà com un Camí per l'Asier2.