06
de gener
del
2017
Actualitzat
a la
13:59h
El primer premi del sorteig de Reis ha estat el 08354 i s'ha venut íntegrament a Torrent, al País Valencià. Aquest està dotat amb 2 milions d'euros per sèrie, de manera que toquen 200.000 euros per dècim. El segon, 95.379, que atorga 750.000 euros per sèrie -75.000 euros cada butlleta- ha estat molt repartit arreu de l'Estat i Catalunya. A Barcelona, s’ha venut en un estanc situat al carrer Gran de Sant Andreu 168; una sèrie a l’administració número 1 de Moià (Moianès), situada al carrer Sant Antoni número 3; a l’administració número 9 de Manresa, situada a l’Avinguda de les Bases; en una botiga al carrer Pompeu Fabra número 5 de Castelldefels -on el 2012 van repartir part de la Grossa- i en una benzinera de l’Escala, situada a la Ronda dels Oficis número 5.
Finalment el tercer premi, 85.073, que ascendeix a 250.000 euros per sèrie i en reparteix 25.000 per número, ha estat venut a Benetússer, també al País Valencià.
A tot l'Estat, els ciutadans s'han gastat més de 787 milions d'euros en el sorteig del Nen, 98 dels quals a Catalunya. Els catalans han invertit 13,12 euros a la rifa, força per sota de la mitjana estatal, que se situa a tocar dels 17. A diferència de la loteria de Nadal, en què Catalunya se situa a les primeres posicions en el rànquing de vendes, el sorteig del Nen sedueix menys els consumidors catalans, que abans ja han provat sort amb la Grossa de Cap d'Any.
La història de la rifa de Reis es remunta a 1941. Aquell any, la direcció general de Timbres i Monopolis va impulsar un sorteig el dia 5 de gener per intentar estirar el fil de la loteria de Nadal i va tenir tan èxit que les autoritats franquistes van decidir convertir-lo en sorteig extraordinari. El 1999 la rifa va passar de la tarda del dia 5 al migdia del 6, la data actual.
Finalment el tercer premi, 85.073, que ascendeix a 250.000 euros per sèrie i en reparteix 25.000 per número, ha estat venut a Benetússer, també al País Valencià.
A tot l'Estat, els ciutadans s'han gastat més de 787 milions d'euros en el sorteig del Nen, 98 dels quals a Catalunya. Els catalans han invertit 13,12 euros a la rifa, força per sota de la mitjana estatal, que se situa a tocar dels 17. A diferència de la loteria de Nadal, en què Catalunya se situa a les primeres posicions en el rànquing de vendes, el sorteig del Nen sedueix menys els consumidors catalans, que abans ja han provat sort amb la Grossa de Cap d'Any.
La història de la rifa de Reis es remunta a 1941. Aquell any, la direcció general de Timbres i Monopolis va impulsar un sorteig el dia 5 de gener per intentar estirar el fil de la loteria de Nadal i va tenir tan èxit que les autoritats franquistes van decidir convertir-lo en sorteig extraordinari. El 1999 la rifa va passar de la tarda del dia 5 al migdia del 6, la data actual.