05
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
9:39h
Entrevistem al celoní Mario Parra, escollit President de la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC) del Maresme-Vallès Oriental el passat 15 d'octubre a l'Assemblea Territorial celebrada a l'Escola Cal Music de Mollet del Vallès. La Responsabilitat de la Vocalia de FaPaC al Baix Montseny recau ara sobre la Roser Escrig de l'AMPA el Blauet.
- Què suposa haver constituït la junta territorial de la FAPAC del Vallès Oriental–Maresme?
- Fruit de l'acord a la darrera Assemblea General Ordinària la nova organització territorial de la Federació permetrà un treball més estret i proper entre les AMPA d'una mateixa àrea geogràfica. D'aquesta manera, amb la creació de noves juntes territorials serà més fàcil compartir informació, emprendre accions conjuntes i aprofitar sinèrgies per tal d'incidir en les polítiques educatives. La nova composició de juntes territorials queda dibuixada tal com estan organitzats els Serveis Territorials d'Ensenyament (SSTT) i d'aquesta manera serà més fàcil entendre'ns. Realment han calgut tres anys de feina per poder crear xarxa i estar preparats com a Organització per fer aquest salt.
- Quins són els principals objectius que es proposa aquesta junta?
- Hi ha els recurrents, com baixar ràtios, evitar tancaments de línies i escoles, abolir els barracots i vetllar pel bon manteniment dels centres, acabar amb la segregació escolar, exigir una escola inclusiva real a tot el territori i lluitar contra la pobresa infantil on en casos de pobresa extrema, amb la beca menjador no és suficient, i cal actuar amb mesures extremes. Recordem que 300.000 alumnes a Catalunya estan per sota del llindar de la pobresa i el 92% es concentren a l'escola pública. D'aquests, només 68.000 reben el 50% de la beca menjador i 16.000 reben la totalitat de la beca. Sovint els ajuntaments més pròspers o més sensibilitzats arriben a complementar d'alguna manera aquestes beques.
- Quantes AMPA estan representades en la junta territorial?
- La junta territorial té a part del president i secretaria (Sandra Becerril d'AFA Can Manent de Cardedeu), 11 vocals que representen 13 AMPAS de les quals hi han 4 del Baix Montseny.
- Quin és el paper que han de desenvolupar les AMPA dintre del sistema educatiu?
- El que no hauríem de fer es suplir a l'administració pagant cortines, pissarres digitals, materials, manteniments, psicòlegs, tècnics d'educació infantil (TEI), neveres, excursions, etc. L'educació ha de ser pública, sense copagament. El que hauríem de fer és passar pàgina i solucionar els temes recurrents. Una vegada alliberades d'aquest robatemps estem capacitades per aportar i cada cop més inquietes sobre el paper de les famílies a la Comunitat Educativa. Som la Federació més gran de Catalunya amb més de 2.200 AMPA (per posar-lo en perspectiva hi ha per exemple unes 1.300 penyes del Barça , i aquesta és la segona federació més gran). Tothom té en boca la paraula "família", però realment les tenim presents i integrem les seves sensibilitats? Les deixem participar? Tenen veu? Molt a millorar...
- Considereu des de la FAPAC que les Associacions de Mares i Pares estan menysvalorades?
- Hi ha molta tipologia d'AMPA, des de Escoles Bressol on l'estada és curta i les inquietuds molt concretes, fins a escoles d'alta complexitat passant per escoles on les famílies no estan gens implicades al centre. L'Associació com l'Administració la formen les persones i depèn moltes vegades d'elles la relació que s'hi estableix. És evident que l'AMPA som tots i totes i que volem estar per alguna cosa més que fer festes i vendre xandalls. Volem estar presents a les Taules Mixtes i les Comissions de Garanties on darrerament també se n'obliden de fer-nos arribar la invitació. Administració, professorat i famílies hem d'anar de la mà per assolir l'èxit educatiu i no sempre els interessos convergeixen. Això fa que aflorin tots tipus de sentiments de tots costats. De fet, una AMPA és una "Escola de Democràcia".
- Les ràtios de les aules continuen sent un dels principals problemes que s'han de solucionar amb urgència?
- Efectivament, dels 157 municipis on es van crear taules mixtes per estudiar l'oferta de places per aquest curs, 137 van acabar en acord. Acord per part d'Ensenyament i ajuntaments per tancar línies i grups, mantenint els P3 en molts llocs a 27 infants per aula com el cas de Fontmartina i Matagalls de Santa Maria Palautordera. En aquest sentit el malestar és generalitzat i demanem tornar als ràtios antics de 20 tot i ser conscients que els experts aconsellen 15 pel bon aprenentatge. Acceptant les noves teories d'ensenyament on cada infant es desenvolupa al seu ritme, necessites una mestre que pugui seguir el ritme de cadascú a nivell individual. Tenint mestres cada vegada més preparats, motivats i il·lusionats (tot i les grans retallades que han patit) se'ns costa sovint fer-nos la idea de com s'ho fan per educar 27 o 30 alumnes en una classe.
- Quina opinió en teniu del projecte Escola Nova XXI?
- Ara per ara es una qüestió que en termes generals està a un nivell per sobre de la nostra piràmide de Maslow, dediquem massa esforços per combatre els temes recurrents (manca d'inversió a l'escola pública, segregació, pobresa, etc), no obstant cada vegada tenim més persones dintre del grup de Treball sobre Innovació a FaPaC.
Bé, el professor Josep González-Agàpito ha explicat ja diverses vegades que Escola Nova ve de lluny, de finals del segle XIX i també és cert que molts dels centres que ara han entrat dins del projecte ja porten molts anys fent innovació com és el cas del Soler de Vilardell o el Blauet, les escoles de les meves filles o el Pompeu Fabra de Parets on jo hi vaig estudiar.
FaPaC té moltes AMPA d'escoles que han entrat dins del projecte i un 16% del total, són de màxima complexitat. Creiem que si la innovació és bona ha de ser bona per a tothom. No ens agrada la idea de a més de la doble línia que ja existeix (pública i concertada), ara tinguem públiques innovadores i més avançades i d'altres que no ho són, creant una doble línia a la pública. La renovació en les metodologies d'aprenentatge ha de ser accessible a tots els sectors de la societat. I per mitjà d'una inversió pública que prioritzi els centres amb més dificultats.
- Quantes escoles del Baix Montseny hi són implicades?
- Tenim l'Escola Montnegre de la Batllòria, l'Institut Baix Montseny i el Soler de Vilardell de Sant Celoni, Fontmartina i La Tordera de Santa Maria de Palautordera i pràcticament la totalitat d'escoles de Cardedeu. N'hi ha d'altres que també són innovadores però no han volgut estar incloses a Escola Nova 21.
- Què suposa haver constituït la junta territorial de la FAPAC del Vallès Oriental–Maresme?
- Fruit de l'acord a la darrera Assemblea General Ordinària la nova organització territorial de la Federació permetrà un treball més estret i proper entre les AMPA d'una mateixa àrea geogràfica. D'aquesta manera, amb la creació de noves juntes territorials serà més fàcil compartir informació, emprendre accions conjuntes i aprofitar sinèrgies per tal d'incidir en les polítiques educatives. La nova composició de juntes territorials queda dibuixada tal com estan organitzats els Serveis Territorials d'Ensenyament (SSTT) i d'aquesta manera serà més fàcil entendre'ns. Realment han calgut tres anys de feina per poder crear xarxa i estar preparats com a Organització per fer aquest salt.
- Quins són els principals objectius que es proposa aquesta junta?
- Hi ha els recurrents, com baixar ràtios, evitar tancaments de línies i escoles, abolir els barracots i vetllar pel bon manteniment dels centres, acabar amb la segregació escolar, exigir una escola inclusiva real a tot el territori i lluitar contra la pobresa infantil on en casos de pobresa extrema, amb la beca menjador no és suficient, i cal actuar amb mesures extremes. Recordem que 300.000 alumnes a Catalunya estan per sota del llindar de la pobresa i el 92% es concentren a l'escola pública. D'aquests, només 68.000 reben el 50% de la beca menjador i 16.000 reben la totalitat de la beca. Sovint els ajuntaments més pròspers o més sensibilitzats arriben a complementar d'alguna manera aquestes beques.
- Quantes AMPA estan representades en la junta territorial?
- La junta territorial té a part del president i secretaria (Sandra Becerril d'AFA Can Manent de Cardedeu), 11 vocals que representen 13 AMPAS de les quals hi han 4 del Baix Montseny.
- Quin és el paper que han de desenvolupar les AMPA dintre del sistema educatiu?
- El que no hauríem de fer es suplir a l'administració pagant cortines, pissarres digitals, materials, manteniments, psicòlegs, tècnics d'educació infantil (TEI), neveres, excursions, etc. L'educació ha de ser pública, sense copagament. El que hauríem de fer és passar pàgina i solucionar els temes recurrents. Una vegada alliberades d'aquest robatemps estem capacitades per aportar i cada cop més inquietes sobre el paper de les famílies a la Comunitat Educativa. Som la Federació més gran de Catalunya amb més de 2.200 AMPA (per posar-lo en perspectiva hi ha per exemple unes 1.300 penyes del Barça , i aquesta és la segona federació més gran). Tothom té en boca la paraula "família", però realment les tenim presents i integrem les seves sensibilitats? Les deixem participar? Tenen veu? Molt a millorar...
Assembleas Fapac Maresme - Vallès Oriental Foto: DBM
- Considereu des de la FAPAC que les Associacions de Mares i Pares estan menysvalorades?
- Hi ha molta tipologia d'AMPA, des de Escoles Bressol on l'estada és curta i les inquietuds molt concretes, fins a escoles d'alta complexitat passant per escoles on les famílies no estan gens implicades al centre. L'Associació com l'Administració la formen les persones i depèn moltes vegades d'elles la relació que s'hi estableix. És evident que l'AMPA som tots i totes i que volem estar per alguna cosa més que fer festes i vendre xandalls. Volem estar presents a les Taules Mixtes i les Comissions de Garanties on darrerament també se n'obliden de fer-nos arribar la invitació. Administració, professorat i famílies hem d'anar de la mà per assolir l'èxit educatiu i no sempre els interessos convergeixen. Això fa que aflorin tots tipus de sentiments de tots costats. De fet, una AMPA és una "Escola de Democràcia".
- Les ràtios de les aules continuen sent un dels principals problemes que s'han de solucionar amb urgència?
- Efectivament, dels 157 municipis on es van crear taules mixtes per estudiar l'oferta de places per aquest curs, 137 van acabar en acord. Acord per part d'Ensenyament i ajuntaments per tancar línies i grups, mantenint els P3 en molts llocs a 27 infants per aula com el cas de Fontmartina i Matagalls de Santa Maria Palautordera. En aquest sentit el malestar és generalitzat i demanem tornar als ràtios antics de 20 tot i ser conscients que els experts aconsellen 15 pel bon aprenentatge. Acceptant les noves teories d'ensenyament on cada infant es desenvolupa al seu ritme, necessites una mestre que pugui seguir el ritme de cadascú a nivell individual. Tenint mestres cada vegada més preparats, motivats i il·lusionats (tot i les grans retallades que han patit) se'ns costa sovint fer-nos la idea de com s'ho fan per educar 27 o 30 alumnes en una classe.
- Quina opinió en teniu del projecte Escola Nova XXI?
- Ara per ara es una qüestió que en termes generals està a un nivell per sobre de la nostra piràmide de Maslow, dediquem massa esforços per combatre els temes recurrents (manca d'inversió a l'escola pública, segregació, pobresa, etc), no obstant cada vegada tenim més persones dintre del grup de Treball sobre Innovació a FaPaC.
Bé, el professor Josep González-Agàpito ha explicat ja diverses vegades que Escola Nova ve de lluny, de finals del segle XIX i també és cert que molts dels centres que ara han entrat dins del projecte ja porten molts anys fent innovació com és el cas del Soler de Vilardell o el Blauet, les escoles de les meves filles o el Pompeu Fabra de Parets on jo hi vaig estudiar.
FaPaC té moltes AMPA d'escoles que han entrat dins del projecte i un 16% del total, són de màxima complexitat. Creiem que si la innovació és bona ha de ser bona per a tothom. No ens agrada la idea de a més de la doble línia que ja existeix (pública i concertada), ara tinguem públiques innovadores i més avançades i d'altres que no ho són, creant una doble línia a la pública. La renovació en les metodologies d'aprenentatge ha de ser accessible a tots els sectors de la societat. I per mitjà d'una inversió pública que prioritzi els centres amb més dificultats.
- Quantes escoles del Baix Montseny hi són implicades?
- Tenim l'Escola Montnegre de la Batllòria, l'Institut Baix Montseny i el Soler de Vilardell de Sant Celoni, Fontmartina i La Tordera de Santa Maria de Palautordera i pràcticament la totalitat d'escoles de Cardedeu. N'hi ha d'altres que també són innovadores però no han volgut estar incloses a Escola Nova 21.