El Consorci Forestal vol frenar una plaga que posa en perill les suredes catalanes

Està treballant per al control biològic en el marc del projecte europeu Life+SUBER

Redacció
15 de setembre del 2016
Actualitzat el 16 de setembre a les 12:04h
El Consorci Forestal de Catalunya explicant com es pot frenar la plaga que ataca les suredes catalanes.
El Consorci Forestal de Catalunya explicant com es pot frenar la plaga que ataca les suredes catalanes. | CFC
El Consorci Forestal de Catalunya ha presentat els treballs que s'estan realitzant des de fa dos anys en el marc del projecte europeu Life+SUBER, que té com a objectiu principal la implementació i transferència de tècniques innovadores de gestió forestal de cares al manteniment i millora de les suredes catalanes. Coordinat pel Consorci Forestal de Catalunya, i amb la participació del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Forestal Catalana S.A, Amorim Florestal S.A. i el Centre de la Propietat Forestal, aquest projecte té una durada total de quatre anys i es duu a terme en 7 parcel·les de cadascuna de les zones sureres més importants del país: Montnegre-Corredor, Montseny-Guilleries, les Gavarres i l'Albera.

Compta amb dues línies principals d'actuació. Per una banda, els treballs forestals per donar més vitalitat a les suredes i el control de plagues. Durant la presentació, feta en dues finques del Montseny dels termes municipals d'Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, es van poder comprovar in situ les trampes instal·lades per capturar el corc del suro, el Coraebus undatus, una plaga que malmet de forma considerable el suro, i en redueix la qualitat dràsticament. Josep Maria Tusell, tècnic del Consorci Forestal, va explicar que "aquest és, de fet, un dels problemes principals de les suredes" alhora que va remarcar que "les pèrdues acumulades per culpa d'aquest paràsit s'eleven a 4.000.000 d'euros anuals a tot Catalunya". I és que actualment més del 80% de les 3.500 tones de suro que s'extreuen cada any als boscos catalans es venen per a rebuig, i d'aquest, més del 50% ve causat pels efectes del corc.

Per la seva part, Antoni Torrell, de Forestal Catalana, va indicar que gràcies a les trampes prisma instal·lades, que compten amb una olor de compost a partir de restes d'alzina i un color morat atraient per al corc -que el fixen i el maten- han pogut comprovar una reducció de la població d'aquesta plaga, tot i que assegura que "és tan alta que segueixen havent-hi danys". Torrell va assegurar que més enllà de les trampes, "l'alzina necessita molt més manteniment per tal de potenciar la seva vitalitat a fi que es puguin defensar". En relació al context de les proves, el projecte Life+SUBER, Josep Maria Tusell va afirmar que aquest "sorgeix de la necessitat de poder donar vitalitat a les suredes de Catalunya, sobretot a partir d'haver-se detectat un abandonament causat pel preu del suro, els efectes del canvi climàtic, així com l'increment de plagues".

D'altra banda, durant la presentació també es van poder veure les malles que serveixen per capturar l'adult viu del corc per tal d'aconseguir una feromona efectiva per al control de la plaga. Aquest tipus de trampa, fruit del Life+SUBER i de les quals se n'han col·locat un total de 700 en una de les finques del Montseny, és un projecte pilot que s'ha tirat endavant un cop detectada la necessitat de fer-ne de més específiques per tal de capturar individus adults vius, amb l'objectiu d'aconseguir fer una síntesi de la feromona per a utilitzar-les en unes trampes molt més selectives. "S'ha vist que les feromones sexuals són la gran solució alternativa" assegura Tusell, qui afirma que "és un treball llarg, ja que el corc és una espècie que està dos anys fent el cicle larvari dins l'arbre i després només està 15 dies fent la reproducció a fora, que és quan podem capturar-lo". 

Finalment, en la darrera finca es va visitar l'equip que està duent a terme els treballs d'aclarida de sureda per a reduir-ne la densitat. En tres rodals demostratius, es va poder copsar el resultat dels treballs d'implementació de models innovadors de gestió forestal, amb diferents tipus de tractament silvícoles (diferents intensitats d'estassada i diferents intensitats d'aclarida).