02
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
09
d'octubre
del
2019
a les
16:00h
Avui divendres comença el cap de setmana més intens de la Festa Major de Sant Celoni. Quatre dies per fer la traca final d'una programació que ja fa una setmana que va començar. Un any més ve marcada per les colles dels Montsenys i dels Montnegres i el Corremonts, però que té un nou personatge dinamitzador, en Pocafarra, interpretat per Bernat Fugarolas i que va ser escollit després de superar un càsting que, a Sant Celoni ha estat una novetat. El jurat el va qualificar com a bon comunicador, sap fer arribar el seu missatge al públic d'una manera clara, entenedora i amb un to de veu adequat, té facilitat d'improvisar i aporta un aire fresc, dinàmic i divertit a la festa.
En Pocafarra, té molta feina aquests dies, però ha fet una aturada ni ha atès a NacióBaixMontseny.info per concedir-li una entrevista, en la qual deixa constància del seu origen fosc i tètric de la Festa Major.
- Com es presenta la Festa Major 2016 a Sant Celoni?
- Es presenta ufff! Massa festa aquest any. Una setmana i mitja i ja comencem a estar cansats de tant córrer, de botar, d'anar de bar en bar. Això pel futur d'aquest país no pot anar pas bé.
- Tot plegat acaba de començar...
- Mare de Déu, si acaba de començar! Fins ara el que he vist és molt gran. Dimarts hi havia més de mil persones fent la cursa de les ermites i no vull pensar que és el que passarà a partir d'avui divendres fins dilluns.
- Des del balcó de Can Ramis, el de l'ajuntament o des de qualsevol dels escenaris quan veus aquesta gentada, imagino què penses que això és festa gran?
- Saps que et dic, em penso que avui ja no surti, Que lloguin algú més per fer aquesta feina per avui, dissabte, diumenge i dilluns. Em quedo a casa massa crits i molt soroll.
- Home, però en Pocafarra s'ha fet moltes fotos amb els nens, et vénen a buscar, a saludar-te i ara només faltaria que no sortissis al carrer!
- Sí, això sí que ho tenen els nens. Els agafes afecte i em sembla que és la gràcia que et fa sortir al carrer.
- Explica'ns qui és en Pocafarra, defineix-te.
- Uiii! en Pocafarra ha passat per moltes èpoques. L'època del lila, per dir-ho així, va ser una etapa més florejada amb poca farra. El primer cop que vaig venir a Sant Celoni vaig robar el pregó dels gegants perquè jo no volia que se celebrés la Festa Major. I així han anat passant els anys fins arribar a dia d'avui que ja veus quines voltes dóna la vida. De voler impedir la Festa Major a dinamitzar-la i treure un somriure a la gent.
- Pocafarra, la Festa Major de Sant Celoni és la festa de tots?
- Síííííí! jaja! la festa de tots menys dels que no els agrada la festa, però això és com el futbol que és un esport mundial però hi ha gent a qui no li agrada. Cadascú al seu gust, les portes són obertes per tothom.
- Com sorgeix en Pocafarra?
- Darrera d'en Pocafarra hi ha moltes farres. S'ha anat fent a través de diferents caràcters i amb el temps ha anat evolucionant. Fa temps era més malèfic i amb una veu que només podia aguantar cinc minuts. Ara és més normal, més suau. En Pocafarra és elegant en el vestuari, tant si porta frac com una cassaca. Pantalons, camisa, armilla, barret de copa i meticulós amb la imatge.
- Vaja, una mica dandi?
- Sí, sí ara en diuen així.
- Ja que parlem de vestits, en pocs dies has transformat la teva imatge externa...
- He anat a diferents psicòlegs per canviar la manera de fer i presentar-me a la societat. Aquell Pocafarra que es va presentar al càsting era el de tota la vida, però ara, després de diferents reunions i xerrades i escoltar opinions de gent del poble s'ha buscat un canvi de vestuari. Un bon vestit, mantenint la cara blanca, els llavis liles, les orelles vermelles, ulls rosats. Hem buscat una mica de color que a primera vista ja convidi.
- I de colors va la Festa Major de Sant Celoni. El verd i el negre, MontSENYS i MontNEGRES. És viable encara una festa amb aquest model i format?
- El tema del Corremonts mou molta gent i la gent viu la festa. A vegades fa una mica de vergonya que perquè la gent sigui solidària i es mobilitzi s'hagin de muntar proves com la de donar sang, però és una realitat que encara estira i la festa en sí encara es pot controlar una mica.
- En Pocafarra és descendent familiar del senyor Monts, de la senyoreta Muntanyetes i del Baró de Pam i Mig. Tots tres en el seu moment han estat en el lloc que és ara en Pocafarra, Què has après de la família?
- Sens dubte jo em quedo amb l'elegància del parlar del senyor Monts, de la simpatia de la senyoreta Muntanyetes, difícil d'igualar i de la intel·lectualitat del Baró de Pam i Mig. De tots tres hem d'agafar el millor, barrejar-los i fer-ne un de nou que mai faci el mateix però sí agafar-ne cosetes que serveixin per millorar l'espècie.
- Acaba l'entrevista dient alguna cosa perquè la gent gaudeixi d'aquests dies que falten de la Festa Major.
- Que agafin el mocador, que surtin al carrer, que siguin responsables i cívics i que s'ho passin molt bé que ja ens anirem trobant.
En Pocafarra, té molta feina aquests dies, però ha fet una aturada ni ha atès a NacióBaixMontseny.info per concedir-li una entrevista, en la qual deixa constància del seu origen fosc i tètric de la Festa Major.
- Com es presenta la Festa Major 2016 a Sant Celoni?
- Es presenta ufff! Massa festa aquest any. Una setmana i mitja i ja comencem a estar cansats de tant córrer, de botar, d'anar de bar en bar. Això pel futur d'aquest país no pot anar pas bé.
- Tot plegat acaba de començar...
- Mare de Déu, si acaba de començar! Fins ara el que he vist és molt gran. Dimarts hi havia més de mil persones fent la cursa de les ermites i no vull pensar que és el que passarà a partir d'avui divendres fins dilluns.
- Des del balcó de Can Ramis, el de l'ajuntament o des de qualsevol dels escenaris quan veus aquesta gentada, imagino què penses que això és festa gran?
- Saps que et dic, em penso que avui ja no surti, Que lloguin algú més per fer aquesta feina per avui, dissabte, diumenge i dilluns. Em quedo a casa massa crits i molt soroll.
En Pocafarra al balcó de Can Ramis en un dels actes de la Festa Major de Sant Celoni. Foto: Jordi Purtí
- Home, però en Pocafarra s'ha fet moltes fotos amb els nens, et vénen a buscar, a saludar-te i ara només faltaria que no sortissis al carrer!
- Sí, això sí que ho tenen els nens. Els agafes afecte i em sembla que és la gràcia que et fa sortir al carrer.
- Explica'ns qui és en Pocafarra, defineix-te.
- Uiii! en Pocafarra ha passat per moltes èpoques. L'època del lila, per dir-ho així, va ser una etapa més florejada amb poca farra. El primer cop que vaig venir a Sant Celoni vaig robar el pregó dels gegants perquè jo no volia que se celebrés la Festa Major. I així han anat passant els anys fins arribar a dia d'avui que ja veus quines voltes dóna la vida. De voler impedir la Festa Major a dinamitzar-la i treure un somriure a la gent.
- Pocafarra, la Festa Major de Sant Celoni és la festa de tots?
- Síííííí! jaja! la festa de tots menys dels que no els agrada la festa, però això és com el futbol que és un esport mundial però hi ha gent a qui no li agrada. Cadascú al seu gust, les portes són obertes per tothom.
- Com sorgeix en Pocafarra?
- Darrera d'en Pocafarra hi ha moltes farres. S'ha anat fent a través de diferents caràcters i amb el temps ha anat evolucionant. Fa temps era més malèfic i amb una veu que només podia aguantar cinc minuts. Ara és més normal, més suau. En Pocafarra és elegant en el vestuari, tant si porta frac com una cassaca. Pantalons, camisa, armilla, barret de copa i meticulós amb la imatge.
- Vaja, una mica dandi?
- Sí, sí ara en diuen així.
- Ja que parlem de vestits, en pocs dies has transformat la teva imatge externa...
- He anat a diferents psicòlegs per canviar la manera de fer i presentar-me a la societat. Aquell Pocafarra que es va presentar al càsting era el de tota la vida, però ara, després de diferents reunions i xerrades i escoltar opinions de gent del poble s'ha buscat un canvi de vestuari. Un bon vestit, mantenint la cara blanca, els llavis liles, les orelles vermelles, ulls rosats. Hem buscat una mica de color que a primera vista ja convidi.
- I de colors va la Festa Major de Sant Celoni. El verd i el negre, MontSENYS i MontNEGRES. És viable encara una festa amb aquest model i format?
- El tema del Corremonts mou molta gent i la gent viu la festa. A vegades fa una mica de vergonya que perquè la gent sigui solidària i es mobilitzi s'hagin de muntar proves com la de donar sang, però és una realitat que encara estira i la festa en sí encara es pot controlar una mica.
- En Pocafarra és descendent familiar del senyor Monts, de la senyoreta Muntanyetes i del Baró de Pam i Mig. Tots tres en el seu moment han estat en el lloc que és ara en Pocafarra, Què has après de la família?
- Sens dubte jo em quedo amb l'elegància del parlar del senyor Monts, de la simpatia de la senyoreta Muntanyetes, difícil d'igualar i de la intel·lectualitat del Baró de Pam i Mig. De tots tres hem d'agafar el millor, barrejar-los i fer-ne un de nou que mai faci el mateix però sí agafar-ne cosetes que serveixin per millorar l'espècie.
- Acaba l'entrevista dient alguna cosa perquè la gent gaudeixi d'aquests dies que falten de la Festa Major.
- Que agafin el mocador, que surtin al carrer, que siguin responsables i cívics i que s'ho passin molt bé que ja ens anirem trobant.
En Pocafarra amb la Laura Dou (Senys) i Lluís Rossell (Negres). Foto: DBM