11
de març
del
2016
Actualitzat
a les
15:39h
Joan Colomo Foto: Europa Press
El músic i compositor de Sant Celoni, Joan Colomo, ha buscat el seu so "més orgànic i acústic" en el seu nou disc Sistema, que publica aquest divendres a través del segell BCore i que va gravar als estudis Ultramarinos amb Santi Garcia. "És un disc que tira de sons més acústics, hi ha menys guitarra elèctrica, però a nivell conceptual crec que continua amb els discos anteriors", ha explicat Colomo en una entrevista d'Europa Press.
Amb catorze cançons breus, Sistema és un disc que va començar a gestar-se quan Colomo preparava el seu anterior disc, La Fília i la Fòbia (2014): "Tot i això, hi ha cançons com la primera i l'última que estan fetes a l'últim moment. Tot la vaig gravar al meu estudi casolà just quan s'estava fent la masterització". L'estil inconfusible de Colomo combina cançons en català i en castellà però també diferents estils que canvien en funció de la instrumentació que utilitza: "El que més m'agrada és vestir una cançó en un estudi". El procés de composició comença a casa meva on faig les maquetes, i com que tot parteix d'una cançó amb guitarra pelada, a vegades davant de l'horror vacui, m'obligo a deixar temes més despullats, perquè en el fons és l'essència", ha explicat el músic i compositor celoní.
A Sistema han participat músics com Marc Clos a les marimbes, triangle i castanyoles, el teclista Guillem Caballero i Adrià Bauzó a la flauta travessera, entre d'altres. "Quan faig una cançó veig molt clar quan ha de ser en català i quan en castellà, tot i que no sé per què. Potser té a veure amb els referents que tinc en cada idioma", ha manifestat.
Arrels Hardcore
Colomo no va saltar al món de la música amb el seu projecte en solitari sinó que porta des dels 15 anys tocant amb diferents grups com Zeidun, Moksha, La Célula Durmiente i The Unfinished Sympathy, amb qui encara fa concerts. "El concepte indie no l'he entès gaire bé. Jo vinc del hardcore. Tot i que en el sentit casolà, sí que m'agradaria pensar que ho faig així, entre amics i jo mateix", explica el músic del Montnegre.
"Tot i això, a mesura que et vas ficant en el món de la indústria, hi ha moltes coses que es van perdent", ha anotat Colomo, que després de viure deu anys al barri barceloní del Raval ha decidit canviar de zona. Conegut per la seva personalitat artística i introspectiva, Colomo ha explicat que tot i que es considera una persona tímida creu que amb el temps ha anat canviant i s'ha anat obrint a les persones i ara té menys problemes per comunicar-se.
"Abans de fer el projecte amb el meu nom, em vaig passar anys tocant d'esquenes. Encara tinc vergonya, tot i que he anat construint el personatge que puja a l'escenari", ha manifestat Colomo. També ha reconegut que en les seves cançons no parla d'ell sinó des d'ell: "Amb el temps arribes a coses més introspectives però en realitat són reflexions que, tot i que sembla que m'hagin passat tragèdies, només parlo d'aquest sentiment o element".
"Crec que faig més assaig que novel·la, lligant la música amb la literatura", ha anotat Colomo sobre la idea de fer temes o cançons amb històries.