El popArb baixa el teló

El popArb ja és història. Anit es van viure els últims concerts d'aquest festival que portava 11 anys celebrant-se a la vila baixmontsenyenca d'Arbúcies, i pel qual han passat molts dels artistes més reconeguts del país. I va acabar mantenint el seu estil, fidel a les línies mestres que han caracteritzat el festival durant la seva trajectòria: proximitat entre públic i artistes, bon ambient i màximes comoditats per a tots els assistents, combinat amb una selecció musical que aposta per a talents emergents i en molts casos poc coneguts pel públic general.

Després d'un matí de música a les piscines amb un concert conjunt del Cor Lutiana i l'islandès Halldor Mar, es va omplir el Prat Rodó a la tarda i els jardins de Can Torres al vespre on s'han fet durant els últims anys concerts de format més reduït.

Camp David van ser els encarregats d'obrir els escenaris principals de Can Cassó, encara amb llum del dia i davant un públic molt reduït, que va tardar a arribar i que en tota la nit no va ser suficient per acabar d'omplir el recinte. Però els que hi van anar van poder gaudir d'una última nit a la fresca en aquest racó tant emblemàtic d'Arbúcies. Da Souza, vinguts des de Mallorca, van fer un bon concert, fent de la seva joventut un atribut més que va engrescar el públic. A continuació, una de les grans apostes d'aquesta edició, el concert conjunt entre l'americà Eef Barzelay i el valencià Sènior acompanyats del seu Cor Brutal. Van oferir un concert cantat en anglès amb accent valencià i valencià amb accent de Califòrnia, on no van faltar les adaptacions de lletres i cançons populars de les dues regions.

I d'un plat fort a una proposta emergent, va arribar el torn de Carla Serrat, que presentava el seu single i que va comptar amb la col·laboració de Joana Serrat, ja coneguda als escenaris del popArb. La seva actuació, amb una veu, un teclat i una bateria, no va aconseguir el favor del públic, que no va arribar a ocupar la primera fila. The New Raemon, un altre dels plats forts de la nit i veterà del popArb, va recuperar el ritme de la nit, i va ser molt aplaudit per una versió de "L'Estrany" de Mishima i dedicada a l'organització del popArb i per cançons que van repassar la seva discografia. En acabar, Xarim Aresté va protagonitzar un dels millors concerts de la nit, amb un directe potent i intercalant alguna cançó en to més acústic. Le Petit Ramon, acompanyat dels Waldorf Astoria va fer valer la seva veterania amb sons de Rock'n'roll i, finalment, el soul de The Excitements va tancar la nit, l'última nit, fent ballar els valents que quedaven a Can Cassó ben entrada la matinada.

Ha acabat, doncs, la onzena i última edició d'aquest festival, i ho ha fet amb el llistó en alt. Tant músics com els espectadors que han romangut fidels han volgut reconèixer la feina feta durant aquests anys. Entre el públic, moltes cares conegudes, com ara els diferents integrants de Mishima, de Manel, d'Inspira i tants altres que, tot i no tocar dalt de l'escenari, han volgut acompanyar el popArb en la seva darrera edició. I dalt de l'escenari tothom ha tingut un record per al popArb, des de la versió de l'Estrany de New Raemon dedicada a Marc Lloret, director artístic del festival i integrant de Mishima fins a exhortació de Sènior a mantenir viu el PopArb viu, com un estat anímic, com un nom o un adjectiu del nostre dia a dia.

Ens quedarem, doncs, amb aquest record, amb aquest sentiment, lamentant que desaparegui un dels festivals més bonics de Catalunya que és exemple de bona organització però que la seva acèrrima voluntat de no créixer i de mantenir una línia musical alternativa que atrau un públic molt concret, ha precipitat la seva desaparició.
 

La darrera edició del festival de música independent del popArb ja sona