08
de maig
del
2015
Actualitzat
a les
16:43h
Foto: delCamp.cat
El Tribunal Suprem (TS) ha avalat el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va fixar que les escoles catalanes han d'impartir un 25% de les assignatures en castellà. D'aquesta manera, com a mínim una assignatura troncal més s'haurà de fer en aquesta llengua, a part de la matèria de llengua castellana. El Suprem entén, com el TSJC, que aquest és un percentatge "raonable, proporcionat i ajustat a la consecució de l'efectivitat de l'ensenyament del castellà".
Per aquest motiu desestima els recursos dels dos pares que demanaven que la proporció fos del 50%, perquè considera que conclouen erròniament que en aquella sentència s'establia que la normalització lingüística s'havia assolit plenament a Catalunya i que, per tant, les dues llengües s'havien d'impartir en la mateixa proporció.
El Suprem també desestima el recurs de la Generalitat, que considerava que el TSJC havia suplantat les seves competències en fixar un percentatge concret. Segons els magistrats, el TSJC va haver de "suplir" l'incompliment de l'Administració, "que ha desistit d'aquesta potestat i que ha desatès els successius requeriments de la Sala per executar la sentència".
Per aquest motiu, segons el Suprem, el fet que el TSJC fixés un percentatge "no constitueix una inaplicació dels preceptes corresponents a l'Estatut d'autonomia i la llei catalana d'educació", sinó que només busca "donar compliment als mateixos en els termes que se segueixen de la doctrina del Tribunal Constitucional".
Una assignatura troncal en castellà
El Suprem va més enllà d'avalar el percentatge del 25% i assegura que cal incloure a les aules catalanes "una altra matèria o assignatura de caràcter troncal" en castellà, perquè amb el model actual el castellà queda reduït a "l'objecte d'estudi d'una assignatura més", quan cal que sigui llengua "vehicular".
Rebutja l'atenció individualitzada
Els magistrats també rebutgen l'atenció individualitzada que proposava la Generalitat per donar compliment a la sentència. Recorden que el Suprem ja ha negat aquesta possibilitat "reiteradament" perquè "condueix a una situació de discriminació pràcticament idèntica a la separació en grup per raó de la llengua habitual".
Rigau recalca que el TS no té competència per modificar el sistema educatiu