Per què protesten els estudiants?

Les universitats catalanes fan vaga contra el decret del Govern espanyol que contempla una reducció de les carreres universitàries a tres anys per tal que siguin completades amb dos anys de màster | Els estudiants creuen que aquesta reforma elevarà els costos universitaris

per Àlvar Llobet , 26 de febrer de 2015 a les 15:14 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de febrer de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Els estudiants han convocat una vaga contra la reforma universitària Foto: Jordi Borràs


Els estudiants de les universitats catalanes i espanyoles fan vaga. El motiu d'aquesta aturada és la protesta contra un decret del Ministre Wert i que s'ha popularitzat com el 3 + 2. La decisió del Govern espanyol no és més que una interpretació del Pla Bolonya que es fonamenta en la reducció de la durada dels graus (carreres universitàries) a tres anys i en l'augment del temps dels màsters a dos. L'objectiu de l'executiu espanyol és el d'igualar-se amb la resta de països europeus en aquest àmbit.


Aquesta intenció d'adaptar-se a l'Estratègia Universitària 2015 que ja ha fet pública el ministeri és rebutjada frontalment pels estudiants, que descodifiquen aquesta reforma com un fre a les seves aspiracions acadèmiques ja que, diuen, s'augmentarà el preu dels estudis superiors. En resum: la universitat es farà elitista, asseveren. De fet, aquesta protesta no és nova, ja que des del curs 2008-2009 s'ha insistit en aquest concepte, sobretot després de l'aprovació del Pla Bolonya. En aquests darrers quatre anys, les taxes universitàries han pujat i les ajudes públiques s'han reduït un 24%.

Les carreres seran genèriques i poc especialitzades


Els estudiants asseguren que amb aquest decret 3 + 2 les carreres universitàries tindran un contingut molt bàsic, una situació ja pensada per obligar, posteriorment, a cursar un màster que completi l'especialització de l'estudiant. Sense aquests dos anys extres, els estudiants consideren que no quedaran ben preparats per afrontar amb condicions el mercat laboral. A tot això cal sumar-li, apunten els sindicats, que més de la meitat de màsters que es cursen a Catalunya són privats.

Estudis més cars


En un primer moment es pot pensar que, com menys cursos a fer, més barat serà estudiar. És el que defensa José Ignacio Wert, i no és mentida. No obstant, aquest argument porta implícit el fet que els graus caldran que siguin completats amb una especialització, que s'haurà de fer a través de màsters, els crèdits dels quals són molt més cars que no pas els dels graus. El preu d'un crèdit de grau val entre 18 i 40 euros, uns diners que s'eleven fins a 60 quan es parla de màsters.

Cada universitat podrà decidir

El canvi de model universitari no concreta els graus que hauran de passar a tres anys i els que es mantindran a quatre. De fet, aquesta decisió serà competències de cada facultat, que decidiria si mantenir les carreres amb 240 crèdits (quatre anys) o reduir-les a 180 (tres anys) com s'especula que podria passar amb els graus d'humanitats.
 

 

Participació