05
de febrer
del
2015
Actualitzat
a les
14:01h
Marta Planas, somrient en una foto del seu arxiu personal. Foto: M.P./J.C.
Un 5 de febrer d'ara fa dos anys el càncer va vèncer a la Marta Planas després de gairebé tres anys d'intensa lluita vital. La malaltia no ho va tenir gens fàcil. Tot i el seu diagnòstic irreversible des de ben aviat, una vegada entomat –si és que mai es pot entomar del tot– la Marta li va fer front amb gran coratge i una gran fortalesa.
Els seus grans aliats van ser les immenses ganes de viure, el gaudir cada instant tant intensament com fos possible i el compartir el seu preuat temps amb la gent propera, família i bones amistats. Alhora, va procurar fer aquelles coses que li venia de gust i que l’omplien: assistir a bons concerts de música de grups del país –entre altres, en el marc del Tastautors a Cardedeu o l’Acústica a Figueres–, però també estrangers, com el darrer del "Boss" a l’estadi Lluís Companys.
I, en la mesura que el tractament li anava permetent, feia escapades a diversos indrets del nostre país, i també algunes més allunyades, ja fossin a les dues vessants pirinenques, a la costa basca, o a la capital britànica. Sempre compaginant els espais naturals i la cultura, el territori i la seva història.
Va mantenir el seu compromís polític i social amb una intensitat forçosament condicionada. Amb l’assistència a congressos i actes rellevants d’ERC. Assistint a l’assemblea fundacional de l’ANC al Sant Jordi i impulsant l’ANC al Baix Montseny. I, com no podia ser d’altra manera pel seu tarannà actiu, no conformista i un pèl rebel, va participar en tot tipus d’activitats contra el càncer. Ja fossin organitzades per Onco Cardedeu-Baix Montseny o per OncoVallès, o la concentració contra el càncer prèvia de la Mitja Marató de Granollers del 2012.
El 16 de desembre de 2012 va coincidir el seu 47è aniversari –malauradament el darrer- amb la Marató de TV3 dedicada al càncer. I va viure l’estranya coincidència ben activa i emocionada tant pel seu impacte social com pel fons recollits per la investigació.
L’hem tingut ben present en les mobilitzacions d’aquests dos anys: al 2013 el concert al Camp Nou del 24 de juny, i a la cadena humana de l’11 de setembre; i al 2014 la V baixa de Barcelona i el 9N. Les hauria viscut i gaudit ben intensament.
Una bona amiga, la Núria Pujolàs, li ha dedicat un petit poema, que descriu molt bé el seu el seu coratge fins el darrer moment:
"La mort era al llit
a la cara
als braços
farcint l’aire
d’un futur irrespirable
Aquell dia vaig palpar-la
allà ajaguda al llit,
amb la partida guanyada
i tu, valenta
fins l’últim minut de dolor
vas riure"
Trobem a faltar la seva companyia, escalf, suport i opinió, així com la seva empenta i fortalesa per encarar les diferents situacions. I encara més sovint el seu somriure davant les adversitats. Però encara mantenim la Marta ben present.
Per Jordi Cots.