De mite sobre rodes a heroi de còmic

Mortadel·lo i Filemó es juguen la vida per aconseguir un premi de 100 milions de dòlars conduint un Citroën 2CV groc que el professor Bacteri ha manipulat perquè sigui l’automòbil més segur, ràpid i no contaminant del món -no cal dir que acaben estimbats-, a L’afer Tornassol, Hergé fa conduir als policies secrets Dupont i Dupond un 2CV de color verd, tot i que l’any 1955 només es comercialitzava en gris. El creador de Tintín, que dibuixarà fins a 140 cotxes diferents i que només concedirà al 2CV l’honor de repetir en una nova aventura, veurà com a finals de 1960 Citroën traurà al mercat aquell mateix color, i el 1985, la marca francesa fabricarà una sèrie especial Tintín amb els models Charleston i Club. També Segis i Olivio, la parella de drapaires creada per Jaume Rovira el 1971 per al a revista Mortadel·lo, recorren a un Citroën 2CV versió comercial per sobreviure a aventures rocambolesques. I Súper López, a La pesadilla atòmica aposta per un modest Citroën 2CV, que posteriorment substituirà per un Seat Panda.
 

Aquest utilitari també ha fet incursions al cinema i s’ha deixat veure en una de les entregues de l’agent especial 007, Només per als teus ulls (1981), en què James Bond condueix a tota velocitat un 2CV en una persecució brutal per fugir dels dolents, que viatgen en un Peugeot 504. S’ha explicat que el 2CV estava modificat amb un motor d’un Citroën GS per aconseguir més potència i velocitat. I és clar, la pel·lícula espanyola Sor Citroën, en què una monja aprèn a conduir amb un 2CV pels carrers de Madrid. 

 

Més enllà del paper i de la pantalla, el veritable mite del 2CV comença a gestar-se poc abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Els primers 250 prototips es comencen a fabricar l’any 1939. Són obra d’un equip molt reduït dirigit per l'enginyer francès Pierre Jules Boulanger, que haurà de mantenir en secret els prototips perquè els alemanys no s’apoderin dels vehicles en ocupar França. Està pensat per ser “un vehicle pel camp que tingués suficient espai per a dos agricultors, amb les seves botes, un sac de 50 kg de patates, capaç d'arribar a 60km/h i consumir com a molt 3 L de combustible".

Quan es presenta al Saló de l’Automòbil de l’any 1948, té una rebuda molt desagradable per part de la premsa, que bateja el 2CV com a “llauna de sardines” i es pregunta si realment aquell vehicle està avalat per Citroën, “perquè no té cap utilitat”. Malgrat que ha començat amb mal peu, Citroën no s’arronsa i el 2CV de seguida esdevé una bogeria comercial. Les primeres unitats surten el 1949, i la demanda és tan exagerada que els clients han d’esperar fins a sis anys en llista d’espera. Les claus de l’èxit del Deux Chevaux Vapeur" són el seu preu assequible i la seva senzillesa de construcció, una combinació que el convertirà en un mite de la carretera que s’escampa fins i tot a l’Amèrica Llatina, amb edició especial a l’Argentina. Durant els 42 anys de producció d’aquest model –a l’Estat espanyol comença a la zona franca de Vigo el gener de 1959-, Citroën ha venut a tot el món 3.872.583 unitats de la versió amb carrosseria de vehicle utilitari i 1.246.306 de la variant furgoneta. 

 

L'any 1988, la producció del 2CV s'atura a la planta francesa de Levallois-Perret, i el 7 de juliol de 1990, amb la matriculació del darrer cotxe fabricat a la planta portuguesa de Mangualde, es produeix oficialment el final de la història d’un mite per a les classes baixes i mitjanes europees. Però ‘la cabra’, ‘la burra’ o ‘la Citroneta’, com es va conèixer a l’Estat espanyol el 2CV, tindrà una segona vida. Citroën, com ja han fet altres marques amb el Volkswagen Beetle, el Fiat 500 i el Mini Cooper,, se suma a la moda vintage de models icònics i recuperarà l’esperit d’aquest cotxe per posar-lo al mercat el 2015. El nou 2CV, el nom del qual encara no està definit, serà un model urbà i esportiu disponible en carrosseria de dos i cinc portes descapotable.