"Pau Riba, l'últim hippie"

Pau Riba al PopArb 2014. Foto: Ernest Aymerich

La segona jornada del popArb va començar al cafè Can Torres, seguint una puntualitat anglesa, amb l’actuació d’Erm. Malgrat que el local presentava un aforament limitat, no s’acabà d’omplir. Però el grup va estar molt aplaudit, sobretot les segones veus.

La fi d’aquest concert es va encadenar amb les altres actuacions de Can Cassó. La primera de les quals fou la de Raydibaum. Seguidament, Pau Riba & Pascal Comelade van oferir al públic un estil de música diferent al que es sol escoltar a aquest festival que no sintonitzava tant amb la gent que era allà per escoltar pop. Gran part dels espectadors varen quedar entusiasmats amb el veterà cantautor, i la seva Stratocaster, mentre el qualificaven com “Pau Riba, l’últim hippie”.

La “performance” de Refree va causar controvèrsia perquè una part del públic va trobar que la seva acústica no era la desitjada. Per exemple, comentava un espectador, en Ramon de Gironella, “hi ha moments que semblen ninyatos que fan fressa”. Tot i que també hi va haver gent que va sortir del concert totalment entusiasmada amb ells.

Més unànime va ser l’aclamació dels Manel. En un concert fugaç però intens varen fer gaudir el públic amb les cançons del seu nou disc però sense oblidar les que els han portat la fama. L’eufòria es va desfermar a Can Cassó quan aquest grup va tocar “El Boomerang”, una de les seves cançons del penúltim disc. Aquest estat anímic exaltat es va mantenir fins al final del concert. Mentre interpretaven el seu últim tema, Dani Vega – guitarrista dels Mishima- ,que havia pujat a l’escenari, va partir literalment una guitarra contra el terra.

Dani Vega trenca una guitarra al popArb 2014 Foto: Ernest Aymerich

Després de la Bona actuació de Carlos Cros, Mazoni va fer vibrar el popArb altra vegada “destrossant”  temes com “no tinc temps” i “eufòria”. Tot i això, hi va haver persones que després d’elogiar-lo van criticar la seva evolució que tendeix a la música electrònica. L’Enrich de Barcelona deia “llàstima de electricitat que desprèn la seva àurea”.

Dj Amable va tancar la nit del Can Cassó amb diversos temes de pop-rock anglès de grups com Crystal Fighters.  Però entre totes aquestes cançons es va fer un tribut als eterns i sempre enyorats Antònia Font. El punxadiscs va posar “me sobren paraules” de Lamparetes  del grup mallorquí.

Els valents que encara aguantaven el ritme de la nit anaren al Barrock o a la Consulta on varen poder acabar d’esgotar les seves energies amb els temes d’alt voltatge de Dj Delafé o L’Hereu Escampa.

Públic al PopArb 2014 Foto: Ernest Aymerich