Sant Celoni continua perdent població estrangera

Ara representa el 10,76% del total, la xifra més baixa dels darrers quatre anys

Redacció
06 de febrer del 2014
Alguns dels veïns estrangers que viuen a Sant Celoni. Foto: Jordi Purtí

El 10,76 per cent de la població de Sant Celoni és immigrant, segons que es desprèn de la Memòria estadística de l'any 2013 que cada any confecciona el Jutjat de Pau d'aquest municipi del Baix Montseny. L'anàlisi de les estadístiques que s'han fet públiques porta a la conclusió que el còmput global de la població estrangera és la més baixa dels darrers quatre anys.

Entre els anys 2010 i 2013 Sant Celoni ha patit un descens de l'1,82 per cent. Ara, sobre una població total de 17.336 celonins censats el 31 de desembre de 2013, 1.865  són estrangers, dels quals 981 són homes i 884 són dones. El descens ha estat gradual cada any ja que l'any 2010 els immigrants representaven el 12,02 per cent del total, el 2011 l'11,74 per cent, el 2012 l'11,47 per cent i l'any passat es va tancar amb el 10,76 per cent. Tot i això, Sant Celoni en termes globals ha crescut entre el 2010 i 2013 en 314 persones, malgrat que el cens del 2013, comparat amb el del 2012 és inferior en 57 persones.

Marroquins

El detall del resum numèric d'habitants de Sant Celoni tancat el 31 de desembre de 2013 també revela que la nacionalitat marroquina és la més nombrosa amb diferència. Les dades oficials assenyalen que hi ha 630 persones d'aquesta nacionalitat (346 homes i 284 dones) i representen un 3,63 per cent del total de la població celonina. Per darrera hi ha els gambians amb 171 persones (113 homes i 58 dones) representant l'1,05% i en tercera posició els romanesos amb 156 perones censades (75 homes i 81 dones) amb un percentatge del 0,90.

A la cua, amb només un veí de cadascuna d'aquestes nacionalitats, hi ha Tuníssia, Noruega, Sèrbia, Dinamarca, Japó, Belize, Dominica, Suècia, Suïssa, Egipte i Guatemala. En total a Sant Celoni hi ha veïns 62 nacionalitats diferents a més de la catalana o espanyola, segons el gust i les preferències personals de cadascú.
Arxivat a