Presentat el conte del Combat d'Arbúcies

Escrit per Daniel Martí i il·lustrat per Francesc Riart, relata la victòria del sometent d’Arbúcies i pobles veïns sobre les tropes borbòniques el gener de 1714

Redacció
21 de desembre del 2013
A l'esquerra Jaume Salmeron, amb els autors del conte Foto: DBM

 “Aquesta es una història basada en dades reals”, va explicar en Daniel Martí, historiador local i autor del conte ‘El Combat d’Arbúcies. Arbúcies gent d’astúcies, matavalons’, que avui s’ha presentat al Museu Etnològic del Montseny, la Gabella d’aquesta vila de la vall del Montseny. El conte, il·lustrat per Francesc Riart, un dels dibuixants més experts en temes bèl·lics d’aquella època, relata com els sometents d’Arbúcies i dels pobles veïns varen aconseguir abatre dos regiments de l’exèrcit borbònic que es desplaçava des d’Hostalric a Vic en el marc de la Guerra de Successió del 1714.
 
La publicació del conte del Combat d’Arbúcies, el quart número de la col·lecció ‘Contes del Montseny’ que edita el Museu Etnològic del Montseny i l’ajuntament d’Arbúcies amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular, s’emmarca en el programa de celebració del tricentenari del combat, que es va produir el 14 de gener de 1714, i de la Guerra de Successió. Jaume Salmeron, tinent d’alcalde, va destacar el treball que s’està fent per ressituar Arbúcies en el context d’aquella tràgica guerra. “Aquí es va donar una de les poques victòries catalanes sobre els borbons i cal donar al combat del nostre poble la transcendència que fins ara se li havia negat”, ha dit Salmeron. Jordi Tura, Director del MEMGA, ha afegit: “S’ha treballat molt per documentar be els fets del combat i les seves conseqüències. I ara tenim, fins i tot, el relat d’un dels coronels francesos derrotats a Arbúcies”.
 
Daniel Martí basa el relat del conte en el relat d’un vailet de la contrada imaginari que va viure els fets del Combat d’Arbúcies, tot i l’oposició dels seus pares. “És el fil conductor d’una història que es basa en fets reals i que ara tenim molt ben documentats”, conclou.
 
Arxivat a