08
de desembre
del
2013
Ha mort el general Armada. I no ha mort podrint-se en una presó turca com a l'Exprés de mitjanit. L'estat espanyol el va indultar per motius de salut l'any 1988, i el militar ha durat fins el 2013, suposo que devia tenir una salut millor que la meva.
Ha mort tranquil·lament estant-se al seu pazo gallec. Cobrant, això sí, la seva pensió íntegra de general de divisió, tal com el govern presidit per Felipe González li va garantir amb el seu indult. Aquest indult va arribar el 24 de desembre de 1988, la nit de nadal, es podria dir que va ser un indult amb "nadalitat" i traïdoria, després que el mateix tribunal suprem que l'havia condemnat a 30 anys de presó va fer un "informe no vinculant" el qual deia que havia jurat no sé què de la corona i la constitució i que podia anar cap a caseta. Del poc temps que va estar tancat, ben aviat ja l'havien mogut de la presó d'Alcalà-Meco cap a un hospital militar més confortable.
Armada és un personatge que posa complicat respectar les normes de la bona educació que a casa em van ensenyar a l'hora d'escriure sobre algú.
Penseu que l'home aquest va ser "instructor militar" de Joan Carles de Borbó, un jove noi Joan Carles que ja se li veia que necessitava instrucció militar perquè ja s'havia carregat a el seu germà gran, que era casualment, hereu del tron, un dia que jugaven amb armes de foc com solen fer els borbons. Deu ser una tradició familiar perquè el seu nét, aquell que es diu com todos los santos, també ho porta incorporat.
Però parlem d'Armada. I parlem de Tejero, si voleu, un personatge que fa que un ultra-sur o un dels boixos nois sembli un degà d'universitat.
I parlem-ne de manera costumista. Quan corres pel territori fent de poeta, o d'alguna cosa pitjor, t'acaben explicant històries, la gent dels bars i dels cafès, la gent dels ateneus i dels casals. Una història anava de quan a en Tejero el van destinar a Capellades com a cap de la guàrdia civil. La gent d'allà encara se'n recorda. O quan l'Armada el van fotre a Lleida, després d'un petit pollastre quan el van enganxar havent posat el segell de la casa reial a cartes on demanava el vot per Alianza Popular a les eleccions generals espanyoles del 1979. Quin nivell, oi? De Lleida estant, va fer una reunió a Baqueira amb el Joan Carles primer d'Espanya i últim de Botswana, i em diuen que van estar-se allà fins les 4 de la matinada parlant, per exemple, de posar un militar al costat de Suárez com a cap d'estat. I just aquella nit havia mort la Frederica de Hannover, però en comptes d'anar a els serveis funeraris de la mare de la seva dona, Joan Carles va preferir acabar-se la ronda amb Armada i demanar-ne unes quantes més, fins les tantes, que ja estaven molt enjogassats. Això era a principis de febrer del 1981. Cadascú que pensi lliurement quin paper va tenir aquest rei fratricida en el fallit cop d'estat del 23-F. Si és el que s'explica o no.
També recordo quan un currante del castell de Sant Ferran a Figueres m'explicava com de bé estava en Tejero allà complint la seva pena. "Com un Marquès" va dir-me.
Estem tant acostumats a l'absoluta impunitat que no entenc com no comencem a saltar-nos també les normes igual com ho fan ells.
Ja ens podem començar a baixar un curs online de conduir una excavadora després de veure les imatges d'Ucraïna, i de veure la nova llei mordassa.
El fet és que la transició no es va fer mai. Un amic, sempre diu que Espanya no pot tirar endavant perquè mai va fer els seus judicis de Nüremberg. I l'altre cosa és la memòria històrica, que no només no es fomenta, sinó que s'acaben explicant unes pel·lícules inversemblants en el seu lloc, i es repeteixen fins que queden.
Tot això de l'Armada, em fa pensar en la cançó de Bob Dylan, Masters of war, els senyors de la guerra. Que diu molta veritat, i acaba dient-los a tots els senyors de la guerra que ens estarem a damunt de les seves tombes fins que ens assegurem que són morts. I cada dia som més.
Ha mort tranquil·lament estant-se al seu pazo gallec. Cobrant, això sí, la seva pensió íntegra de general de divisió, tal com el govern presidit per Felipe González li va garantir amb el seu indult. Aquest indult va arribar el 24 de desembre de 1988, la nit de nadal, es podria dir que va ser un indult amb "nadalitat" i traïdoria, després que el mateix tribunal suprem que l'havia condemnat a 30 anys de presó va fer un "informe no vinculant" el qual deia que havia jurat no sé què de la corona i la constitució i que podia anar cap a caseta. Del poc temps que va estar tancat, ben aviat ja l'havien mogut de la presó d'Alcalà-Meco cap a un hospital militar més confortable.
Armada és un personatge que posa complicat respectar les normes de la bona educació que a casa em van ensenyar a l'hora d'escriure sobre algú.
Penseu que l'home aquest va ser "instructor militar" de Joan Carles de Borbó, un jove noi Joan Carles que ja se li veia que necessitava instrucció militar perquè ja s'havia carregat a el seu germà gran, que era casualment, hereu del tron, un dia que jugaven amb armes de foc com solen fer els borbons. Deu ser una tradició familiar perquè el seu nét, aquell que es diu com todos los santos, també ho porta incorporat.
Però parlem d'Armada. I parlem de Tejero, si voleu, un personatge que fa que un ultra-sur o un dels boixos nois sembli un degà d'universitat.
I parlem-ne de manera costumista. Quan corres pel territori fent de poeta, o d'alguna cosa pitjor, t'acaben explicant històries, la gent dels bars i dels cafès, la gent dels ateneus i dels casals. Una història anava de quan a en Tejero el van destinar a Capellades com a cap de la guàrdia civil. La gent d'allà encara se'n recorda. O quan l'Armada el van fotre a Lleida, després d'un petit pollastre quan el van enganxar havent posat el segell de la casa reial a cartes on demanava el vot per Alianza Popular a les eleccions generals espanyoles del 1979. Quin nivell, oi? De Lleida estant, va fer una reunió a Baqueira amb el Joan Carles primer d'Espanya i últim de Botswana, i em diuen que van estar-se allà fins les 4 de la matinada parlant, per exemple, de posar un militar al costat de Suárez com a cap d'estat. I just aquella nit havia mort la Frederica de Hannover, però en comptes d'anar a els serveis funeraris de la mare de la seva dona, Joan Carles va preferir acabar-se la ronda amb Armada i demanar-ne unes quantes més, fins les tantes, que ja estaven molt enjogassats. Això era a principis de febrer del 1981. Cadascú que pensi lliurement quin paper va tenir aquest rei fratricida en el fallit cop d'estat del 23-F. Si és el que s'explica o no.
També recordo quan un currante del castell de Sant Ferran a Figueres m'explicava com de bé estava en Tejero allà complint la seva pena. "Com un Marquès" va dir-me.
Estem tant acostumats a l'absoluta impunitat que no entenc com no comencem a saltar-nos també les normes igual com ho fan ells.
Ja ens podem començar a baixar un curs online de conduir una excavadora després de veure les imatges d'Ucraïna, i de veure la nova llei mordassa.
El fet és que la transició no es va fer mai. Un amic, sempre diu que Espanya no pot tirar endavant perquè mai va fer els seus judicis de Nüremberg. I l'altre cosa és la memòria històrica, que no només no es fomenta, sinó que s'acaben explicant unes pel·lícules inversemblants en el seu lloc, i es repeteixen fins que queden.
Tot això de l'Armada, em fa pensar en la cançó de Bob Dylan, Masters of war, els senyors de la guerra. Que diu molta veritat, i acaba dient-los a tots els senyors de la guerra que ens estarem a damunt de les seves tombes fins que ens assegurem que són morts. I cada dia som més.