Paisatge del Montseny proper a la font de Passavets Foto: Jordi Purtí Tres municipis baixmontsenyencs més com Arbúcies, Breda i Riells i Viabrea han anunciat que s'integraran al procés de revisió de la Reserva de la Biosfera del Montseny , que ha de comportar una actualització dels programes d’actuació i una modificació dels límits que hauria de permetre ampliar la reserva declarada l’any 1978 amb els límits de l’antic pla especial a la totalitat dels termes municipals dels divuit municipis del Parc (Montseny en queda exclòs perquè tot el munici ja és Reserva de la Biosfera), continua en procés.
Es tracta d'un procés que ja ve de lluny però que durant els mesos d'octubre i novembre de l'any passat va obrir una nova ronda de reunions en aquests municipis obertes a tota la població, impulsades des del propi Parc Natural del Montseny . Amb aquestes reunions als municipis s'ha buscat posar a la pràctica un procés participatiu dels veïns de la zona perquè tal com explica Joana Barber, des del Parc Natural del Montseny són ambiciosos i per tant es procura que tots els municipis que conformen el parc siguin àrees representatives dels territoris i els ecosistemes amb l'objectiu de conservar la biodiversitat biològica, fomentar el desenvolupament econòmic i conservar els valors culturals vinculats. En aquests darrers mesos els pobles que en formen part ja han anat aprovant en els seus respectius plens municipals la seva adhesió al projecte, tot i que alguna població com Sant Feliu de Buixalleu hi és reticent perquè l'Ajuntament considera que el límits actuals ja són correctes.
En les reunions que el Parc Natural del Montseny manté amb els municipis, la directora Joana Barber explica que el Montseny ja és Reserva de la Biosfera des de l’any 1978 i que l'’àmbit i les línies de gestió actuals s’han d’adequar d’acord amb les noves directrius de la UNESCO. Actualment l’àmbit de la Reserva de la Biosfera és més petit que l’àmbit Parc. De fet, diu la directora del Parc, es tracta de fer les coses d'una altra manera i els municipis del Montseny ja treballen per a la sostenibilitat, els plans d’ordenació urbana ja aposten per un creixement equilibrat i compten amb una part del municipi dins d’un espai natural protegit i tenen estructures de gestió i cooperació en comú com el consell coordinador, pacte dels alcaldes i la CETS.
Unitat d'acció
Amb l'ampliació, la reserva passarà de 29.334,96 hectàrees a 50.166,63 i tindrà una població total de 50.000 habitants. Joana Barber recalca que formar part de la Reserva de la Biosfera és una oportunitat de desenvolupament d'un model basat en el Montseny com a unitat d’acció, integració d’esforços i oportunitat per a destacar els valors del Montseny com a motor de desenvolupament. En qualsevol cas, la Reserva de la Biosfera no és una figura normativa d’ordenació o protecció del territori ni cap figura jurídica. Tampoc no porta associada cap normativa per sobre de la legislació sectorial vigent.
Entre els avantatges que comporta és el reconeixement internacional, potenciar les particularitats culturals i naturals així com les activitats econòmiques sostenibles. També suposa esdevenir una zona de referència turística a nivell mundial promovent un turisme responsable i respectuós amb el medi rural i natural i un model de territori amb un desenvolupament sostenible.
El conseller científic del Programa MAB de l'UNESCO a l'Estat espanyol, Martí Boada ha beneït el procés participatiu i la proposta d'actualitzar el procés de revisió de l'antic Pla especial de la Reserva de la Biosfera del Montseny "perquè això suposa tenir un territori sostenible i perdurable". Per Boada el debat és bo i necessari i cal que es posin totes les inquietuds sobre la taula.
A més d'Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu també formen part del Parc Natural del Montseny altres cinc poblacions baixmontysenyenques com Campins, Fogars de Montclús, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor. El cercle es tanca amb Viladrau, Cànoves i Samalús, la Garriga, Tagamanent, Seva, El Brull i Aiguafreda.