El PopArb tanca dos dies de festival amb més de 5.000 persones

La Iaia, únic concert que el grup de Vic farà aquest estiu Foto: Ernest Aymerich  

Ja  des de bon matí, la música comença a les piscines, on Els Nens Eutròfics inauguren el dissabte del PopArb, on ofereixen la seva música als assistents que aprofiten per fer una remullada o prendre el sol. Comença un dia que promet anar pujant de to a mida que avança la nit.
 
El prat rodó
 
A la tarda, la música es trasllada al prat rodó, amb Súper Gegant. No sembla haver-hi massa gent en un inici, però poc a poc, el grup va omplint el prat. Miquel Serra, vinguts des de Mallorca, ens fan gaudir d’una música amena prou encisadora, que sembla encantar l’ambient. Per contrastar, apareixen Ocellot amb la seva música trencadora, plena d’efectes sonors que creen uns sons un xic estremidors i potser massa sorollosos a la clariana, però eren tot un repte d’aconseguir.
 
Ja al vespre, Sènior i el Cor Brutal, que venien de recollir un premi Ovidi a la millor cançó, va actuar a Can Torres en un concert en el qual molta gent va quedar-se fora, doncs les entrades disponibles van tardar menys d'un quart d'hora a esgotar-se. Una mica més tard, ja a Can Cassó, ens van sorprendre Bremen amb una música agradable que ens va fer realment gaudir del seu folk-pop en català i del nou CD “Les cançons que vindran” que van presentar. Just després, Santa Rita va irrompre a l’escenari Montsoriu amb una música diferent a la que havíem sentit fins ara. Les seves quatre components van mostrar-nos tota l’energia que eren capaces d’alliberar sobre el públic.

Ocellot amb la seva música trencadora, plena d’efectes sonors Foto: Ernest Aymerich
 
Veus de protesta
 
El següent concert va suposar un canvi brutal amb lletres molt elaborades i una harmonia complexa. També amb poesia reivindicativa i l’acte simbòlic de cremar un discurs recent de Duran i Lleida, també fent notar que el disc nou que acabaven de treure Maria Rodés, Martí Sales i Ramon Rodríguez; anomenat “Convergècia i unió” no tenia a veure amb res de caire polític. Tot seguit l'Habitación Roja va cantar a ple pulmó descarregant tota la potència de la seva veu i els seus instruments, amb cançons aclamades per tot el públic. Arribats a aquest punt de la nit, el públic necessitava més i més música de la bona.
 
“Focs i Brases”
 
Oliva trencada va actuar amb força, tot i que potser no tanta com el seu precedent, però sense decebre al públic. Inspira sí que va fer-nos cantar amb un concert que va anar pujant en força fins a acabar amb la seva cançó més esperada pel públic, “Focs i Brases”, un concert realment espectacular i dels més aplaudits del festival, amb un públic totalment entregat que no en va tenir prou i que hagués volgut més minuts per a aquest conjunt. Tot seguit, però, Espaldamaceta, un grup acostumat a tocar en bars petits, va estrenar-se al PopArb, i ho va fer tant bé com va poder, amb un estil de música proper i diferent.
 
Únic concert de La Iaia aquesta temporada
 
Per fi el que potser era el concert més esperat d'aquesta edició del PopArb, la Iaia, va fer sentir a tots l’essència de la seva música, versionant cançons del seu primer disc, però intercalant-les amb cançons del nou disc que trauran a finals de l’estiu. Tot això amb una forta participació del públic engrescat i motivat per la seva música acústica i de qualitat. Cançons com “La Platja” o “L’home que passa” van provocar el fervor dels espectadors, en un concert on una nova versió de La Iaia va convèncer i fer ballar al públic assistent, en l'únic concert que els de Vic faran aquest estiu.
 
Delafé y Las flores azules, un dels altres grups esperats de la nit, van ser els següents a actuar. Els qui no havíem vist encara el conjunt en directe va sorprendre com elàsticament es movia Facto Delafé per l’escenari. El rap la música de Delafé i les Flores Azules van anar acompanyats en tot moment dels espectadors que coneixien al detall les seves lletres i melodies. Un espectacle incendiari, enèrgic i brillant que va contagiar de moviment al públic.
 
Reinventant la Radiofórmua
 
Joan Colomo tenia preparat el que el públic volia sentir: clàssics classificats per estil, tota una efusió de cançons dels setanta i vuitanta i potser no tan antigues que van fer cridar tots els afamats espectadors del PopArb. Un gran acte de cloenda del Festival que més que concloure el Festival, va acabar de posar la cirereta al pastís. En el seu espectacle, no era important conèixer la lletra, sinó senzillament recordar la melodia o un simpe “Papapa” i cantar-lo tan fort com energia quedés.
 
Ha acabat doncs, la edició d'enguany del PopArb, un festival que, després de 9 edicions està en un estat de salut de primera i que ha demostrat fer front a la crisi del sector mantenint els espectadors d'altres edicions ja que segons l'organització en el global dels dos dies han passat pel PopArb més de 5.000 persones. Tot i l'absència d'alguns grups habituals com ara Manel o Mishima, l'organització ha estat capaç de crear, un any més, un festival d'alt nivell i qualitat i que va permetre descobrir nous grups de l'escena dels Països Catalans.

 Santa Rita allibera energia sobre el públic Foto: Ernest Aymerich